«Per fer 'Vis a vis' em va ajudar 'Innocència interrompuda'»

-Després de treballar en sèries com Yo soy Bea, Hospital Central, Bienvenidos al Lolita... ¿Com se sent ara al ser protagonista d'una?

 

-Molt feliç. Òbviament, em sento més responsable, però crec que no en vaig acabar de prendre consciència fins al dia de la presentació de la sèrie. Durant el rodatge em plantejo fer les coses petitones, millorar cada dia i que el meu personatge creixi. Ho visc amb tranquil·litat, il·lusió i molta alegria.

-¿Veu molts punts en comú entre Vis a vis i la sèrie Orange is the new black?

 

-No. És un referent que no serveix. Tenia por de veure aquesta sèrie perquè corria el risc de fer el mateix que fa la protagonista. Però m'hi va animar el director del primer capítol, Jesús Colmenar, i em va dir que no tenia res a veure, perquè és un altre to. I que la podia mirar, perquè no em condicionaria gens. Efectivament, vaig veure la primera temporada i em vaig adonar que són dos tons absolutament diferents. Seria un error fer el mateix.

-¿Quina puntuació li donaria al seu treball a Vis-a-vis?

-Jo estic molt contenta. Sempre hi veuré errors, però ho vaig millorant, perquè aquesta és la sort de ser la protagonista de la sèrie: que pots anar cada dia al rodatge i fer millor la teva feina. Això és com tot, s'aprèn fent-ho.

-¿I com se sent entre reixes?

 

-Per mi la llibertat és fonamental. En la meva vida personal la necessito. La falta de llibertat és horrible, però potser el pitjor és com el temps passa a fora i aquí dins a la presó estàs encapsulat i ficat en una bombolla. Per tu no passa el temps, però la vida va passant per als altres i t'estàs perdent moltes coses de fora. Això m'ho va fer pensar un dia Macarena gravant una seqüència. De sobte, el seu germà s'ha de casar i ella veu que no podrà anar al casament, perquè estarà empresonada set anys. El seu germà tindrà fills i ella no els veurà. De sobte, ho vaig pensar com ho fa Maggie i em va semblar molt dur. Són coses que passen quan tu no hi ets i que al final fan que la teva vida sigui bonica al compartir-les amb els altres.

-¿Com porta les escenes en què s'ha de despullar?

-Han tingut sort, perquè no sóc gens pudorosa. El problema és que després les fotografies surten a 20.000  llocs i et preguntes per què si poses al buscador Maggie Civantos apareixen aquestes fotos. Pel que fa a la resta, jo no tinc problemes, perquè està ben rodat. Quan una cosa no està ben rodada, sí que en tinc, però aquí podíem fer les escenes de nu, perquè jo confio en els directors i en el projecte i sé que cuiden molt la fotografia i quedarà una cosa elegant. Ho he vist i ha quedat molt bé.

-¿Pensa que actualment estem vivint el millor moment de la ficció espanyola?

 

-Sí que ho crec. A mi ara m'interessa el que s'està fent. No vol dir que fa uns anys no m'interessés, però crec que hi està havent una evolució molt interessant i molt ràpida.

-¿Quines són les sèries espanyoles que li agraden més?

-Bajo sospecha m'agrada molt. I Sin identidad, també.

-¿No tem que al públic espanyol el sorprengui una sèrie tan dura com aquesta?

-Pot ser un risc, però a la vida s'ha d'arriscar.

-¿Ha parlat amb dones empresonades per documentar-se?

-Hi he parlat a través d'amics. És difícil que et donin permís per anar a la presó. Ho he intentat, però no he pogut. Tinc un contacte que potser m'aconsegueix un permís, però serà com una visita. A través d'un amic he pogut comprovar que les històries que s'expliquen aquí són reals. I que tu entres a la presó i que, encara que siguis heterosexual, arribarà un moment en què preferiràs una dona a estar sola, perquè ho necessites. Més que veure pel·lícules de referència o sèries, el que vaig fer va ser veure una pel·lícula com Innocència interrompuda, que em va ajudar molt amb el personatge de Wynona Ryder. També he vist documentals de presons de dones i hi he visionat històries que es reprodueixen aquí.

-¿Confia en la justícia espanyola?

 

-En ocasions, sí, i en ocasions, no. A vegades és cert que la justícia no és igual per a tothom.

-¿Ha tingut problemes amb la justícia alguna vegada?

-No. El màxim que he fet ha sigut robar un llibre, i el vaig robar sense adonar-me'n.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

-¿Compaginarà la sèrie amb el teatre?

-Sí. Jo no vull deixar el teatre.