«Encarno una persona boja a 'Sin identidad'»

-Sembla que a Sin identidad tothom és dolent menys la protagonista, María (Megan Montaner).

-Per mi, Bruno, no és que sigui dolent, és que està molt malament i ha patit molt de mal. Més que dolent, el considero boig.

-¿Què el va atraure del seu personatge?

-Que hi ha pocs papers a la televisió amb tants matisos com Bruno, et dóna la possibilitat d'arribar a uns extrems increïbles. És un personatge que psicològicament cansa molt interpretar-lo, però és molt agraït, perquè totes les seqüències que té no hi són perquè sí, sempre té una doble cara, es comporta de maneres diferents segons les persones a les quals es dirigeix. És una meravella.

-De cansat ho devia ser... Va ser molt comentada una tòrrida escena entre Verónica Sánchez (Amparo) i vostè a l'últim capítol.

-El més interessant d'aquella escena és que mostra dues persones que tenen les coses molt clares i van sense embuts. Hi ha una atracció entre tots dos, sobretot per part d'Amparo, perquè sap qui és Bruno, i com que s'assembla a María perquè fa la mateixa olor ja que li ha agafat el perfum..., doncs hi ha alguna cosa que no pot evitar i Bruno va al gra.

Notícies relacionades

Glòries eternes

Una ‘carxofada’ a Àngel Llàcer

-¿Quins projectes té als EUA?

-En pauses que tenim torno per acabar una col·laboració a ABCs of death 2, film que s'estrenarà el 20l5.