Glòries eternes

Per començar: està molt bé que algú que periodísticament porta coberts set Jocs a la seva esquena reflecteixi en un volum capítols que desconeixem de moltes de les coses que no han transcendit a l’opinió pública i que van molt més enllà de la pura anècdota.

No des d’ara ni des de la Guerra Freda, sinó des de dècades pretèrites, resulta interessant revelar que els Jocs porten intrínsecs una característica geopolítica innegable que impregna el mateix Comitè Olímpic Internacional. Per exemple, als Jocs de 1936, disputats a Berlín, un tal Adolf Hitler va voler aprofitar perquè la seva imatge fos impol·luta al pretendre prendre decisions que en dies olímpics tan sols pertanyen a mandataris olímpics.

Per tant, tot i que aquesta bola del món es mou a una velocitat de vertigen i desconeixem el que passarà demà passat, esperem conèixer les intencions d’un tal Donald Trump i comprovar si els seus desitjos sobre qui podrà entrar o estar al seu país tant per animar com per competir en els futurs Jocs a Los Angeles 2028 s’acaben corresponent amb la voluntat del comitè organitzador.

Notícies relacionades

Em costa entendre-ho

Torna la Lliga i els seus patrocinadors

En la presentació del llibre vaig poder veure, i en alguns casos fins i tot conversar, amb col·legues de l’ofici que han marcat història, començant per Olga Viza –presentadora de l’acte– i passant per persones i noms com Pedro Barthe, Carlos Martín, Sergio Gil, Carlos González, Josep Lluís Merlos, etcètera.

Amb tant talent junt no va ser estrany que la sala es quedés petita, perquè al final un accepta que més enllà de les glòries que són a les pistes i competeixen amb un dorsal, hi ha altres glòries que amb la seva narrativa ens han posat la pell de gallina, ens han aixecat del sofà i ens han explicat les grans gestes dels esportistes. Aquestes veus formen part de les nostres vides i mereixen la meva més sincera gratitud.