Peter Vives: "Si no hagués sabut anglès no sé si hauria sigut actor"

Els seus ulls blaus, els seus cabells rossos arrissats, el seu anglès impecable i, evidentment, el seu nom de pila, ja eren pistes suficients per intuir que Peter Vives (Barcelona, 1987) tenia alguna arrel anglosaxona. El seu segon cognom ho confirmava: Newey. Fill de neozelandesa i català, el jove actor era ja conegut a Catalunya gràcies al seu paper de Nil a 'La Riera', el nét de la gran matriarca Mercè Riera (Mercè Sampietro). Fa poc ha fet el salt a la ficció estatal com el reporter i espia Marcus Logan d’'El tiempo entre costuras' (Antena 3 TV) i l’enamoradís capità Patrick d’'Águila Roja' (TVE-1), que va morir a mans del protagonista.

–No és gaire habitual tenir un progenitor que procedeixi dels antípodes.

–És un país petit, de quatre milions d’habitants. La meva mare va venir amb vint-i-pocs anys i es va casar aquí. Li podria explicar moltes coses de Nova Zelanda...

–¿Hi va habitualment?

–Precisament és un viatge que tinc pendent. Abans sí que hi anava més, però han passat 10 anys des de la meva última visita i hi he de tornar, perquè allà hi tinc família, i fins i tot el passaport neozelandès. Tal com estan les coses aquí, està molt bé tenir el passaport.

–Però no es pot queixar. Ha coincidit en antena en tres sèries: 'La Riera', 'El tiempo entre costuras' i 'Águila Roja'. Pocs actors poden dir el mateix, ja que, a més, són líders d’audiència.

–¡La Riera fa un 25 de share! A nivell estatal, són les tres sèries amb més share.

–Per això ho deia: no em pot dir que se n’haurà d’anar a Nova Zelanda a treballar.

–No té res a veure. Encara que hagin coincidit aquestes tres coses, no sé si sortiran més ofertes. 'El tiempo entre costuras' i 'Águila Roja' les vaig rodar fa dos anys, quan vaig marxar de 'La Riera' abans de tornar a la sèrie. No he parat, però tampoc em sobra la feina. Ara sembla que estigui en tres sèries i em vagi molt bé, però això és el fruit d’uns quants anys de treball.

–¿S’ha plantejat de debò treballar en aquell país?

–La veritat és que no. A vegades penso que si hagués viscut allà... ¡podria haver estat el Legolas d’'El Senyor dels Anells'! (riu). Curiosament, el meu oncle , Murray Newey, treballava en el món del cine, produint i dirigint. Va ser el director de la unitat neozelandesa de Willow. Allà va conèixer George Lucas i li va proposar anar a Los Angeles, però ell va dir que no, perquè volia quedar-se al seu país ajudant el cine neozelandès.

–Així que la vocació li ve de família.

–Sí, encara que no vaig poder aprofitar el seu contacte perquè va morir. Però és curiós que ens dediquéssim al mateix sector ell a Nova Zelanda i jo aquí.

–'Águila Roja' i 'El tiempo entre costuras' han estat ara el seu aparador a nivell estatal. ¿No té moltes expectatives?

–Estaré a l’espera, més que a l’expectativa. I al febrer estaré al Teatre Nacional amb Ocells i llops, cosa que em fa molta il·lusió.

–Suposo que dels tres personatges que ha interpretat últimament a la tele, el Nil és al que li té més afecte.

–No sé si més afecte, però sí que és el que tinc més present. Els altres els vaig rodar fa uns anys i fa un any i mig que sóc una altra vegada el Nil. És el personatge a qui li han passat més coses.

–¿I s’imaginava que entre aquestes coses hi hauria matar algú, en aquest cas el Teo (Miquel Sitjar), el marit de la seva germana (Clàudia Costas), que a més està embarassada? És un argument molt de telenovel·la.

–Quan vaig deixar 'La Riera' per rodar 'El tiempo entre costuras' i 'Águila Roja' i després em van trucar perquè estaven interessats que el Nil tornés, ja em van dir que volien donar-li un gir al meu personatge. Pretenien que, gradualment, s’anés tornant dolent.

–Deu ser perquè porta els gens del seu pare, l’implacable Claudi (Pere Arquillué).

–¡És clar! Al final aquest gir del personatge ha resultat més llarg del previst, i el Nil no és que s’hagi tornat dolent, sinó que l’han portat per un camí de desesperació. Des de l’entrada del Teo a la sèrie, l’únic estat que té és el d’angoixa. Jo disfruto més amb les escenes tranquil·les, amb les seqüències en què el personatge està més relaxat.

–¿I no veurem aviat seqüències amb aquest Nil més relaxat de qui parla?

–Per a això hauria de ser perdonat per la seva germana i trobar la pau amb el que ha fet. I el Nil encara està lluny d’aquest punt, molt a pesar meu.

–Perquè la seva gran por és que la seva germana descobreixi tot el que ha passat.

–Si es descobrís que ell va matar el Teo no solament arruïnaria la seva vida, sinó la de la seva germana i la de tota la família, sobretot sent un clan tan mafiós com els Guitart Riera, que tot ho fan per la família. ¡Però és que això és un culebró!

–Tornant als seus orígens, amb la seva mare parla en anglès, per tant el domina perfectament. Per a vostè l’idioma ha sigut molt important per aconseguir papers com els d’'El tiempo entre costuras' i 'Águila Roja'.

–És un tema de probabilitats. Per fer un protagonista d’una sèrie espanyola competeixes contra Mario Casas, Miguel Ángel Silvestre i altres mil actors. Per fer de Marcus Logan no competeixes contra tanta gent, perquè no hi ha tants actors que ho puguin fer. Amb 'Águila Roja' no vaig fer ni càsting. Acabava de rodar 'El tiempo entre costuras' i suposo que havien comprovat que podia fer d’anglès. Tenia un gran avantatge, evidentment. De fet, si no fos per l’anglès, no sé si seria actor.

–Els seus primers papers van ser, precisament, en produccions internacionals.

–Primer vaig fer una 'TV movie', 'Amb el 10 a l’esquena', i, com que parlava bon anglès, em van tenir en compte en altres projectes. Quan estudiava primer de Física vaig rodar una escena amb Julianne Moore a la pel·lícula 'Savage Grace' i vaig participar en el telefilm 'The Cheetah Girls 2'. Sens dubte, el que em va obrir les portes al començament va ser l’idioma.

–És una assignatura pendent de molts espanyols.

–En el cas dels actors, és importantíssim que la gent aprengui idiomes i que sàpiga fer moltes coses, si es vol dedicar a la interpretació. És el que em va dir Kenny Ortega, que ha estat darrere de tots els 'High ­School Musical', ha dirigit molts tours de Madonna i era la mà dreta de Michael Jackson. Quan vaig treballar amb ell a 'The Cheetah Girls 2', em va comentar que el que el fascinava d’un actor no era només que fes un bon càsting, sinó que fos una persona interessant perquè feia moltes coses, com tocar el piano, estudiar Física...

–¿Però no li fa ràbia interpretar sempre anglesos a les sèries espanyoles?

–Estic convençut que el meu següent paper no serà d’anglès. Ja quan em van agafar per fer de Nil a 'La Riera' vaig pensar: «¡D’acord! No m’agafen només per l’idioma».

–A 'El tiempo entre costuras' interpreta un periodista britànic, però ¿per què no té cap accent?

–Va ser una decisió presa des de la direcció. Vaig començar amb accent, igual que a Águila Roja, però van decidir que, com que ja hi havia molts personatges amb accent anglès, tenien por que arribés a cansar i que era més interessant que Marcus, que era com el protagonista masculí, pogués parlar un castellà perfecte.

–¿No creu que li treu credibilitat a la trama?

–De cap manera. Crec que és una decisió molt encertada. Està totalment justificat perquè es tracta d’un espia que viu a Madrid i ha treballat molt l’accent. Mentre que al llibre de María Dueñas, en què es basa la sèrie, estava molt marcat que un personatge com Rosalinda parlava barrejant idiomes, en el cas de Marcus no passava això mateix.

–Així que s’ha llegit el llibre.

–Me’l vaig llegir quan vaig fer el càsting, i em vaig fixar molt en el personatge de Marcus.

–És com el James Bond de Sira (Adriana Ugarte).

–Quan interpretava Marcus em sentia molt James Bond rodant les escenes d’acció. M’ho vaig passar molt bé fent-les. Però hi ha moltes diferències entre ells dos. Bond és un home molt xulo, està preocupat per la seva missió al cent per cent, i no faria com Marcus, que es va arriscar ajudant Sira. També hi ha una diferència molt evident: la seva actitud amb les dones. El meu personatge és un James Bond molt més humà.

–¿Esperava l’èxit de la sèrie?

–Crec que tot l’equip, en el qual hi havia gent amb tanta experiència, sí que s’ho esperava... encara que amb els dits encreuats. Ells veien que no s’havia fet abans un projecte així, rodant al Marroc i Portugal, i amb els diners que s’hi estaven invertint. En el meu cas, com que era el primer que feia a nivell estatal, no podia contrastar aquest clima que es respirava amb cap altra sèrie.

–¡Ara fins i tot es venen més màquines de cosir!

–Quan vaig llegir la notícia, em pensava que era una broma. Suposo que està retratat des d’un punt de vista tan realista, tan quotidià, amb uns plans amb tanta bellesa, que quan veus cosir a la sèrie te’n vénen ganes, perquè recordes la teva mare o la teva àvia. A més, abans no se’n devia vendre gairebé cap, i ara se’n ven alguna, i aquesta diferència deu ser molt notable.

–¿Afegir bigoti al personatge va ser idea seva?

–Va ser del director de maquillatge. I li donava un miniplus d’edat.

–Sí, perquè vostè era molt jove quan va rodar la sèrie, i Marcus, al llibre, té uns anys més.

–Volia que la gent no pensés en la diferència d’edat, encara que normalment em solen dir que semblo més gran. Tenia por que el públic i els lectors s’esperessin un Cary Grant.

–¿I aquest no era un dels referents que tenia per al personatge?

–María Dueñas ens en va donar ­alguns dels que va utilitzar per crear Marcus: no només el Cary Grant d’'Encadenados', també Ralph ­Fiennes a 'El pacient anglès', Gary­ Cooper... Vaig veure les pel·lícules i vaig seguir les pautes de direcció. Com en el petó de comiat amb Sira, que volien que tingués l’estil de Casablanca, amb un galant anglès amb molta classe. ¡Perquè Marcus no el faria amb llengua!

–Es va acomiadar de Sira, però els lectors de Dueñas saben que es tornaran a retrobar.

–Aquell petó va ser un fins després. Es tornaran a veure a Portugal.

–A 'Águila Roja' no va tenir tant de 'feeling' amb la noia, Margarita. El seu personatge, el capità Patrick, la segresta perquè no correspon al seu amor.

–Però per a ell la seva història és la de Romeu i Julieta. Mor a mans de Gonzalo per culpa de la seva bogeria, estant enamorat i convençut que Margarita l’estima. Tenia aquell punt tendre.

–A la sèrie de TVE-1 també fa un paper d’aventures. 

–A 'El tiempo entre costuras' hi havia més exteriors i potser això, com a actor, és el que et dóna més aventures. Però aprendre a muntar a cavall em va encantar.

Notícies relacionades

Ancoratges

El programa que va canviar la TV

–Una altra cosa més que sap fer ara, tal com li va aconsellar el director Kenny Ortega. 

–És de les coses que més m’agraden de la interpretació: pots aprendre coses noves fent la teva feina. ¿Què més es pot demanar?