Francis Lorenzo: "Faré de comissari fins que el públic digui que s'ha acabat"

Tot i que ja fa cinc temporades que porta el vestit de cuir del fosc comissari Hernán Mejías d''Águila Roja', Francis Lorenzo (Pontevedra, 1960) no canviaria aquest personatge pel de cap altra sèrie. TVE-1 acaba avui (22.30 hores) l'emissió de la cinquena temporada, de la qual Globomedia ja ha gravat la sisena. Al novembre comença el rodatge de la setena.

L'actor està ara per partida doble a TVE-1 amb 'España a ras del cielo' (els dimarts, a les 22.30 hores), un programa amb espectaculars imatges amb què està recorrent el país no només per l'aire, com anuncia el títol, sinó també per carretera i en tren.

--El comissari sempre s'ha mostrat implacable, però aquesta temporada hem vist el seu costat més humà a l'intentar exercir de pare amb Nuño. ¿Arribarem a agafar-li carinyo?

--Hem començat a veure la seva part emocional. Però això no impedeix que segueixi sent dolent. Quan cregueu que està a punt de convertir-se en algú millor... ¡patacada! Sortirà el tio més cruel que he vist mai.

--¿És cruel per naturalesa o la vida l'ha fet així? 

--Jo crec que la vida l'ha fet així per molts matisos. Els seus pares el van abandonar, es va haver d'apanyar sol, té aquest punt de frustració perquè tenia aspiracions d'arribar a la noblesa i, com que representa l'autoritat, ha de tenir a tothom atemorit. A la vegada el seu punt humà és clau. Els contrastos engrandeixen qualsevol personatge.

--La marquesa, la seva gran aliada, fa un temps que no apareix. ¿La troba gaire a faltar? 

--Totalment. L'absència fa que t'adonis que trobes a faltar les persones. Sobretot ara que m'he quedat amb la responsabilitat del nostre fill, Nuño. A mi també m'està passant igual amb Miryam Gallego, l'actriu que interpreta Lucrecia. ¡Què bé que ja hagi tornat a rodar, perquè treballar amb ella és un autèntic regal!

--¿Hernán té preparades més estratagemes per ajudar Lucrecia a fer fora del palau el nou marquès i la seva mare? 

--Per descomptat. El comissari és un verdader estrateg, un tio molt llest que fins i tot sempre surt indemne amb el cardenal. Traurà aquesta part sibil·lina i maquiavèl·lica per portar-ho tot on ell vol.

--¿I com és que un home com ell segueix acatant les ordres del cardenal Mendoza, una persona tan poc de fiar? 

--El que passa és que abans era més submís amb el cardenal, però des que es va casar amb Irene agafa un cert poder. Com que coneix les seves debilitats, ja li porta la contra.

--La relació amb la seva dona, Irene, també és peculiar. 

--La seva relació ha canviat molt. Abans era una nena i ara ha començat a agafar les regnes en molts aspectes, com en el sexual. Irene ha anat aprenent a estimar el comissari i ara lluita pel seu matrimoni.

--Però està tenint un acostament amb Nuño. ¿El comissari suportaria una infidelitat? 

--Seria molt dur. ¡I li tallaria el cap! (Riu).

--¿Com és que un home tan cruel provoca tanta atracció entre les dones de la sèrie? 

--Perquè no deixa de ser un tio amb cert poder i encant. El poder en aquella època era molt atractiu.

--¿Durant quant temps més el veurem amb l'uniforme del comissari? ¿S'ha posat un límit? 

--Crec que 'Águila Roja' és una de les millors sèries que s'estan fent a Europa. Quan la veig i em pregunto "¿en quina altra sèrie entraria jo ara?", penso que em quedaria amb el comissari. És un personatge a qui li dec molt i el faré fins que el públic, o l'empresa, digui que s'ha acabar.

--Amb les retallades de TVE i la dilació en l'estrena dels nous episodis, ¿van tenir por que la sèrie no continués?

--Hauria pogut passar, fins i tot es va dir que se'n podia anar a una altra cadena. Ha sigut un moment dur. Però tots sabíem que era un gran producte, de qualitat, i seria absurd carregar-se aquesta sèrie que té la millor dada de la televisió en aquests moments. 

--¿No fa por pensar en el futur una vegada s'acabi 'Águila Roja'? 

--Sempre fa por. El futur és molt incert per a tothom, però crec que no hem d'estar espantats. Ja sé que pensaran que ho dic perquè jo estic treballant, però és que la por ens està oprimint massa, tot i que el que està passant sigui molt fort. Hem d'enviar el missatge que ens en podem sortir, perquè a 'España a ras del cielo' estic descobrint gent molt vàlida i amb inquietuds.

--Amb aquest programa deu ser un dels presentadors més envejats, ja que li permet recórrer Espanya, viure les festes populars, entrar en llocs poc accessibles... 

--¡És clar! Això és el que la gent veu, però després hi ha un equip darrere que està treballant intensíssimament. És dur, però apassionant per tot el que em permet: viatjar, conèixer gent i viure històries úniques. I he pogut descobrir que, al marge dels polítics i de totes les històries, hi ha un poble molt savi, amb ganes de viure i fer coses.

--L'hem vist dalt d'un helicòpter, en paramotor... Les altures no el deuen espantar. 

--A vegades he passat pànic. (Riu).

--¿On ho ha passat pitjor? 

--El dia que em van treure de la Torre de Cristal en una grua suspesa en l'aire i podia veure la teulada dels edificis més alts de Madrid. ¡I amb el paramotor, quan s'havia d'aterrar!

--Ara mateix està bolcat a la tele i fa molt temps que no fa cine. ¿És una decisió intencionada? 

--Si li sóc sincer, no canvio un capítol d'una sèrie per un paper en una pel·lícula, excepte en tres o quatre, i d'aquestes no m'han trucat. D'altres que sí que ho han fet no m'han interessat. Si observem els americans, que sempre ens porten avantatge, veiem que on són les històries és a la petita pantalla. És molt simptomàtic que Robert De Niro faci ara una sèrie. En canvi, aquí sembla que el cine i la tele siguin dos sectors diferents. Ens hem de treure aquesta tonteria de sobre i créixer junts.

--Vostè va estudiar Psicologia. ¿Li ha servit aquesta carrera per a la seva feina com a actor? 

--Molt. Tant a la meva feina com en la vida.

Notícies relacionades

Motxilles

Final de la Champions femenina

--¿En quin sentit? 

--M'ha ajudat a conèixer-me, a evolucionar, en les meves debilitats, a estudiar els tipus de persones per enfocar després els personatges... A més, tinc facilitat per connectar amb la gent i això em ve de la psicologia.