La ràdio sense cadires

Per exemple, estic comprovant que comença a marcar tendència el fet que a un costat del tècnic existeixi un espai dividit dedicat a la producció del programa, en lloc que tots dos comparteixin espai. ¡Bé! Això fa més còmoda la feina de tots dos.

Una altra cosa: tinc clar que estar bastantes hores assegut cansa, i molt. Als magazins matinals de sis hores, o de tardes de cinc, estar tantíssima estona assegut suposa una tortura: per als ossos, per a la mobilitat, per a les cames i per a la salut en general. ¿I si es dona la possibilitat de fer-ho dret?

No seria gens estrany, perquè històricament la ràdio es realitzava dreta, quan els locutors cobrien hores i hores de radioteatre. Sense cap discussió, dret s’interpreta molt millor que assegut i es vocalitza millor.

Quan un servidor començava en això de la ràdio, un dia me’n vaig anar a Antena 3, al carrer Oquendo, 23, de Madrid, a veure com treballava José María García. Vaig al·lucinar. García tenia, com era preceptiu, la taula i el seu micròfon corresponent. Però a més, a petició pròpia, disposava d’un micro auricular de 15 metres de cable que li permetia estar dret, caminar, gesticular, en fi...

Notícies relacionades

Duel d’Ana Belén i la seva filla

Tylor Chase, l’exestrella infantil de Nickelodeon que ara viu al carrer

La força comunicativa que tenia aquella bèstia era, n’estic convençut, gràcies a la facilitat que tenia per expressar el seu vocabulari i sobretot per la seva mobilitat. En nits en què s’acostava pollastre sempre feia els programes dret. Anys després, vaig gosar demanar el mateix i m’ho van concedir quan entre el 2008 i el 2012 vaig fer un programa d’esports (Mas Esports a COM Ràdio), i tot i que em van dir que el microcasc no tenia la mateixa qualitat que el micròfon principal, vaig poder comprovar que no hi ha color entre parlar dret o assegut.

I el mateix en l’altre costat de la peixera: la musculatura dels tècnics s’engarrota quan estan mirant endavant durant més de sis hores. ¿Ningú pensa a disposar taules amb una altura que sigui variable perquè els tècnics treballin en millors condicions? ¿O al final no es pregunta a ningú i tot continua igual?