La ràdio sense cadires

Per exemple, estic comprovant que comença a marcar tendència el fet que a un costat del tècnic existeixi un espai dividit dedicat a la producció del programa, en lloc que tots dos comparteixin espai. ¡Bé! Això fa més còmoda la feina de tots dos.

Una altra cosa: tinc clar que estar bastantes hores assegut cansa, i molt. Als magazins matinals de sis hores, o de tardes de cinc, estar tantíssima estona assegut suposa una tortura: per als ossos, per a la mobilitat, per a les cames i per a la salut en general. ¿I si es dona la possibilitat de fer-ho dret?

No seria gens estrany, perquè històricament la ràdio es realitzava dreta, quan els locutors cobrien hores i hores de radioteatre. Sense cap discussió, dret s’interpreta molt millor que assegut i es vocalitza millor.

Quan un servidor començava en això de la ràdio, un dia me’n vaig anar a Antena 3, al carrer Oquendo, 23, de Madrid, a veure com treballava José María García. Vaig al·lucinar. García tenia, com era preceptiu, la taula i el seu micròfon corresponent. Però a més, a petició pròpia, disposava d’un micro auricular de 15 metres de cable que li permetia estar dret, caminar, gesticular, en fi...

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

La força comunicativa que tenia aquella bèstia era, n’estic convençut, gràcies a la facilitat que tenia per expressar el seu vocabulari i sobretot per la seva mobilitat. En nits en què s’acostava pollastre sempre feia els programes dret. Anys després, vaig gosar demanar el mateix i m’ho van concedir quan entre el 2008 i el 2012 vaig fer un programa d’esports (Mas Esports a COM Ràdio), i tot i que em van dir que el microcasc no tenia la mateixa qualitat que el micròfon principal, vaig poder comprovar que no hi ha color entre parlar dret o assegut.

I el mateix en l’altre costat de la peixera: la musculatura dels tècnics s’engarrota quan estan mirant endavant durant més de sis hores. ¿Ningú pensa a disposar taules amb una altura que sigui variable perquè els tècnics treballin en millors condicions? ¿O al final no es pregunta a ningú i tot continua igual?