Barcelona, protagonista
Dapibus transforma larves de mosca en farina, greix i adob
Després d’aconseguir un capital de 10 milions d’euros, l’empresa catalana ha obert a Abrera la primera planta que industrialitza i automatitza a Espanya la producció de proteïna d’insectes.

Los cofundadores de Dapibus, Arturo Almazor, Alex Segura y Carlos Conde, en la planta de Abrera /
Per estrany que sembli, el mateix polígon que hi ha entre Martorell i Abrera (Ca n’Amat) que acull la planta de la Seat amaga una granja amb 400 milions de larves de mosca. És la fàbrica que l’empresa biotecnològica Dapibus acaba de posar en marxa, després d’uns quants anys de conceptualització i proves: 3.000 metres quadrats d’oficines, una granja i una planta de processat per elaborar 3.500 tones mensuals de farina, oli o greix, i fertilitzant orgànic. L’empresa està pendent de l’últim permís per començar a vendre tot el que ja té acordat amb conegudes empreses de l’univers de l’alimentació animal –cosa que hauria de passar les pròximes setmanes– i després oficialitzar la seva arribada al mercat amb les primeres vendes. Tot el que han pactat els fa preveure que acabaran el 2026, el seu primer any sencer amb ingressos, facturant quatre milions d’euros.
D’entrada, ja venen tot l’abonament que produeixen al grup Fertiberia, una companyia madrilenya amb un volum de negoci de 1.000 milions d’euros. Tenen, a més, l’interès de moltes de les grans elaboradores d’alimentació per a mascotes, i també el de diverses productores de pinso per a bestiar. Però també aspiren a arribar al sector dels biocombustibles o fins i tot al de la cosmètica. En qualsevol cas, el que els ocupa de moment és que això que acaben de posar en marxa funcioni.
"Aquí a Espanya no hi havia pràcticament res o, en tot cas, alguna granja petita, però no hi ha res d’automatitzat o industrialitzat. I a Europa n’hi ha una desena a tot estirar", remarca Alex Segura, cofundador i conseller delegat de Dapibus. Ell és l’origen de tot. Ho va començar després d’uns quants anys treballant en una multinacional tèxtil i decidir que volia fer alguna cosa en què trobés més sentit. Va descobrir el mercat de la proteïna d’insectes i va veure clar que en aquest sector hi havia la seva oportunitat. Va començar per buscar algú que l’ajudés, que tingués coneixements industrials i, si podia ser, de negoci, i va trobar Carlos Conde, un amic d’un amic que avui és cap d’operacions i cofundador, també, igual que Arturo Almazor, el director financer.
Tots plegats han aconseguit uns 10 milions d’euros, combinant inversió privada (per exemple, la de Thomas Meyer, fundador i propietari de Desigual), ajudes públiques nacionals i europees, i també préstecs. Amb aquests recursos han posat en marxa la instal·lació d’Abrera (Baix Llobregat).
"Fonamentalment som ramaders", assenyala Conde, a les portes de la fàbrica. Es refereix al fet que compren insectes (esperen criar-ne, en un futur), els engreixen i després els sacrifiquen per aconseguir un producte. Tal com ho tenim muntat ara mateix, el procés comença amb uns sobres d’un pam de mida que contenen 300.000 larves. Un robot els obre i les llança sobre una safata blava plena d’una mena de purés preparats per alimentar-les.
Aquestes larves s’engreixaran durant 11 dies fins a ser cucs. L’última fase passa dins de sis sales que amaguen 28.000 d’aquestes safates blaves. Passat aquest temps, just abans que es converteixin en mosques, recuperaran les safates, que ara estaran plenes d’excrement i les faran servir per passar l’última fase del procés.
Duplicar plantilla
Notícies relacionadesEn aquest punt separen l’excrement, deshidraten la larva i n’extreuen el greix perquè vagi per un conducte a part. Ho aprofiten tot, després de tractar-ho: l’excrement, per a adob; la larva es converteix en farina, que acabarà sent penso animal; el greix, serà un oli (quan es refredi) perfecte com a biocombustible o com a ingredient cosmètic, encara que de moment continuï sent essencialment per a pinso.
Ara funcionen amb un torn i prou, però a final d’any esperen passar a cinc. És a dir, duplicar la plantilla de 10 a 20 treballadors i produir unes 3.500 tones mensuals de producte. Això, anualitzat, haurien de ser uns quatre milions d’euros de facturació el 2026. Aleshores, esperen haver tancat o estar a punt de tancar una altra ronda de finançament per aconseguir articular una planta més gran de cara al 2027, encara que conservin la seu d’Abrera com a espai de proves a escala més petita. Al final, les fàbriques amb què competiran a Europa tenen 10 vegades més d’espai, així que projecten una instal·lació d’uns 30.000 metres quadrats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Sector elèctric Iberdrola reforça la seva liquiditat amb una línia de crèdit de 2.500 milions
- Perfumeria i cosmètica Puig factura 2.299 milions el primer semestre, un 7,6% més
- Construcció Habitatge insta les comunitats a pactar un nou pla de 6.660 milions
- Anàlisi i predicció de BBVA Research L’economia catalana alentirà el seu creixement fins a l’1,5% el 2026
- Boom turístic Els hotels sumaran 52.000 habitacions fins al 2028 a tot Espanya