Dapibus transforma larves de mosca en farina, greix i adob

D’entrada, ja venen tot l’abonament que produeixen al grup Fertiberia, una companyia madrilenya amb un volum de negoci de 1.000 milions d’euros. Tenen, a més, l’interès de moltes de les grans elaboradores d’alimentació per a mascotes, i també el de diverses productores de pinso per a bestiar. Però també aspiren a arribar al sector dels biocombustibles o fins i tot al de la cosmètica. En qualsevol cas, el que els ocupa de moment és que això que acaben de posar en marxa funcioni.

"Aquí a Espanya no hi havia pràcticament res o, en tot cas, alguna granja petita, però no hi ha res d’automatitzat o industrialitzat. I a Europa n’hi ha una desena a tot estirar", remarca Alex Segura, cofundador i conseller delegat de Dapibus. Ell és l’origen de tot. Ho va començar després d’uns quants anys treballant en una multinacional tèxtil i decidir que volia fer alguna cosa en què trobés més sentit. Va descobrir el mercat de la proteïna d’insectes i va veure clar que en aquest sector hi havia la seva oportunitat. Va començar per buscar algú que l’ajudés, que tingués coneixements industrials i, si podia ser, de negoci, i va trobar Carlos Conde, un amic d’un amic que avui és cap d’operacions i cofundador, també, igual que Arturo Almazor, el director financer.

Tots plegats han aconseguit uns 10 milions d’euros, combinant inversió privada (per exemple, la de Thomas Meyer, fundador i propietari de Desigual), ajudes públiques nacionals i europees, i també préstecs. Amb aquests recursos han posat en marxa la instal·lació d’Abrera (Baix Llobregat).

"Fonamentalment som ramaders", assenyala Conde, a les portes de la fàbrica. Es refereix al fet que compren insectes (esperen criar-ne, en un futur), els engreixen i després els sacrifiquen per aconseguir un producte. Tal com ho tenim muntat ara mateix, el procés comença amb uns sobres d’un pam de mida que contenen 300.000 larves. Un robot els obre i les llança sobre una safata blava plena d’una mena de purés preparats per alimentar-les.

Aquestes larves s’engreixaran durant 11 dies fins a ser cucs. L’última fase passa dins de sis sales que amaguen 28.000 d’aquestes safates blaves. Passat aquest temps, just abans que es converteixin en mosques, recuperaran les safates, que ara estaran plenes d’excrement i les faran servir per passar l’última fase del procés.

Duplicar plantilla

Notícies relacionades

Puig factura 2.299 milions el primer semestre, un 7,6% més

Iberdrola reforça la seva liquiditat amb una línia de crèdit de 2.500 milions

En aquest punt separen l’excrement, deshidraten la larva i n’extreuen el greix perquè vagi per un conducte a part. Ho aprofiten tot, després de tractar-ho: l’excrement, per a adob; la larva es converteix en farina, que acabarà sent penso animal; el greix, serà un oli (quan es refredi) perfecte com a biocombustible o com a ingredient cosmètic, encara que de moment continuï sent essencialment per a pinso.

Ara funcionen amb un torn i prou, però a final d’any esperen passar a cinc. És a dir, duplicar la plantilla de 10 a 20 treballadors i produir unes 3.500 tones mensuals de producte. Això, anualitzat, haurien de ser uns quatre milions d’euros de facturació el 2026. Aleshores, esperen haver tancat o estar a punt de tancar una altra ronda de finançament per aconseguir articular una planta més gran de cara al 2027, encara que conservin la seu d’Abrera com a espai de proves a escala més petita. Al final, les fàbriques amb què competiran a Europa tenen 10 vegades més d’espai, així que projecten una instal·lació d’uns 30.000 metres quadrats.