CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS

Catalunya Ràdio i TV-3 ja tenen guia

La CCMA presenta el llibre d'estil que han d'usar els seus treballadors

Portada del llibre d’estil.

Portada del llibre d’estil.

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
B ARCELONA

Després d'uns quants anys d'elaboració -es va començar a gestar el 2010, amb Enric Marín a la presidència-, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va presentar ahir a l'Institut d'Estudis Catalans el seu Llibre d'Estil, «plasmació del vincle ètic dels professionals de TV-3, Catalunya Ràdio i els seus mitjans digitals amb la societat», segons Brauli Duart, actual president de la CCMA.

El nou llibre d'estil, que té 493 pàgines (en paper ecològic), consta de tres apartats: la guia editorial, que és el nucli principal (i en vigor des de juliol del 2010), els manuals (que concreten la Guia editorial i es van aprovar el juliol del 2011) i el portal lingüístic corporatiu (www.esadir.cat).

La guia «estableix els valors i els principis d'actuació i, al mateix temps, és una eina útil per resoldre conflictes deontològics, periodístics, estilístics o lingüístics que afectin els continguts en la tasca diària», ha explicat Duart. I encara que en principi només està plantejat com a eina bàsica de treball per als professionals de les empreses de la

Notícies relacionades

CCMA, el llibre és de lliure accés a través d'internet. D'aquesta manera, apunta el president de la Corporació, es vol «reafirmar  la voluntat de difondre i compartir els nostres valors i les nostres pràctiques amb els professionals de la comunicació, de la docència, de les institucions i, en definitiva, de tota la ciutadania».

Com a exemple dels dubtes professionals que resol aquest llibre d'estil, TV-3 ofereix, en la seva presentació, alguns casos concrets:  l'ús de càmeres ocultes per obtenir informació, com cobrir rodes de premsa en què no s'admeten preguntes, treure en pantalla menors d'edat, o persones acusades d'un delicte, l'ús de la llengua en un debat amb castellanoparlants, els límits de l'humor... També manté que el terme «nacional» només fa referència a Catalunya.