Melody desil·lusiona en la primera semifinal d’Eurovisió amb Suècia i Albània com a favorites

Toca assumir-ho. Melodyno guanyarà Eurovisió 2025 i, probablement, tret d’una sorpresa molt grata, tampoc quedarà en una posició decent. Aquest dimarts, en la primera semifinal, Espanya ha revelat les cartes que tant prometien i que, de nou, per l’expectació generada, han tornat a defraudar. Malgrat l’inici prometedor, l’actuació ha patit una realització pròpia de Macedònia del Nord: incoherent i estrafolària, però amb força. Només se salva l’artista, sempre captivadora, sempre magnètica. La resta semblava tret de la típica revetlla que, tot i que divertida, ben entretinguda, només té sentit a la plaça d’un poble. Si aquesta diva hagués hagut de lluitar per un passi a la final, ho hauria tingut difícil. En comparació amb Suècia, Estònia i Albània, els favorits de la nit, perd en gairebé tot.

Sense cap gràcia, la candidatura ha abusat de plans morts i visuals trivials que l’han deixat sense força. En el ‘dance break’, per la seva banda, Melody ni tan sols hi participa. I, bé, compte amb els ballarins sortint de la seva bata de cua: un truquet de màgia que deixa el de Soraya Arnelas el 2009 a l’altura d’El Mago Pop. Dipositar tota esperança en l’escenografia, al final, com era d’esperar, ha acabat de debilitar una proposta ja de per si agafada amb pinces.

Des que es va coronar al Benidorm Fest, RTVE s’ha entossudit a millorar una cançó que no està al nivell de la seva intèrpret. És igual com la maquillin, continua sonant passada. La nova versió que, al març, després de setmanes de crítiques, l’ens va presentar només va agradar als seguidors de l’artista: volien donar-li força, però es van passar frenada. És tal el batibull d’arranjaments que, per increïble que sembli, l’original sembla fins i tot bona. Almenys, no sona a maqueta de Gloria Trevi. Malgrat l’intent per camuflar el tarannà del 2005, la nova ‘Esa diva’ podria obrir el Caribe Mix de llavors. Salvarà la papereta dissabte perquè Melody és bona, un animal escènic, però el tema la deixarà fora de les primeres posicions. Potser pot rascar alguns vots del jurat. Tot dependrà del que faci la resta: aquest any, no hi ha tanta competència com en anys anteriors.

D’aquesta tanda han destacat Suècia i Albània, dos dels països més innovadors a Eurovisió. Sempre allunyats del que és obvi, solen fer de la seva diferència una llança. D’una banda, el trio KAJ ha homenatjat les saunes de la seva terra natal amb un toc humorístic. De ritme xiclós i lletra divertida, reflexionen sobre la calor que emeten i el benestar que els produeix. De l’altra, el duo Shkodra Electronike s’ha valgut del pop amb ecos balcànics per explorar la compassió humana.

Tommy Cash, polèmica assegurada

En el certamen es premia l’autenticitat, tot i que es tracti de cançons que s’escapen de les últimes modes. Només així, sense repetir fórmules ni escarafalls, sent únics, és com s’aconsegueix destacar en un mar de 37 propostes. Per això, Espanya habitualment queda enrere a la taula.Portugal, per exemple, ho ha fet de meravella: té entre mans un paquet efectiu. Ha sabut treure partit al St. Jakobshalle, i ha fet créixer el seu tema a una altra escala. Al contrari que RTVE, altres delegacions han optat per arriscar, cosa que els ha tornat més interessants de cara a l’audiència. Estònia n’és una: amb el polèmic raper Tommy Cash al capdavant, ha armat un projecte que no passa inadvertit. Ple de clixés sobre els italians, està atraient joves que fins avui no se sentien identificats amb la cita. Una cosa similar al que Joost Klein va causar el 2024.

Igual com Espanya, Itàlia i Suïssa també han presentat les candidatures que ja són a la final. Es tracta d’una mesura que es va prendre per no perjudicar els membres del Big Five, els cinc països que més contribueixen a la Unió Europea de Radiodifusió. Pocs resulten tan elegants com Lucio Corsi i Zoë Më, ¿suficient per assegurar una bona posició? No. Però s’ha de reconèixer: són el milloret de l’edició.

Les columnes de Xipre

Notícies relacionades

El futur de Twitch

‘Els Òscars’

A Xipre l’ha perjudicat actuar dels últims: la seva posada en escena no ha aconseguit dissimular la seva inestabilitat vocal, ni tan sols destacar en un colofó sense gaire noia. Theo Evan no ha acabat de brillar malgrat el videoclip vivent que ha protagonitzat. En canvi, Noruega i Polònia han polit les actuacions que van presentar al seu dia. Estan més ben executades, amb un ús intel·ligent de les seqüències. Tenen un cert puntet èpic que enganxa l’espectador des del primer segon. Una cosa clau en un concurs d’aquestes característiques. Qui aixequi el Micròfon de Cristall el 12 de maig ho farà gràcies a una candidatura que no deixi indiferent.

Eslovènia i l’Azerbaidjan s’han jugat la plaça amb els Països Baixos, que comptaven amb un dels seus millors talls en anys. Cap marcarà tendència, no grinyolen ni impacten. I, és clar, a l’hora de la veritat, el normal és passar desapercebut. Com Melody i els que vinguin si Espanya no hi posa remei. Chanel va trobar la tecla: la cançó. La resta ja arribarà. O no. Però, almenys, els fonaments seran bons.