Visca el Rei, mori Hermida

Amb l'excepció dels bavosos habituals que han celebrat la trobada delReiambHermida(TVE-1) com si fos l'entrevista del segle, el clam general dels que no combreguen amb rodes de molí apunta que la règia ocasió ha resultat ser d'una inutilitat absoluta. Més encara: un teatre, una comèdia, plena d'autocomplaença i de carregosa alegria, com ahir els vaig advertir des d'aquesta mateixa columna. No obstant, s'ha de ressaltar, distingir, una veu que acaba de sortir ràpidament, una criatura que sempre està atenta a tot el que afecta la monarquia, i que posseeix una intel·ligència extraordinària per reconduir, encarrilar, influir en l'opinió pública sobre la bondat i l'excel·lència de tot el que afecta la règia família. Em refereixo aPilar Urbano, una periodista llestíssima. Ahir a la matinada Tele 5 va posar a la seva disposició la privilegiada plataformaEl gran debateperquè llancés ella la doctrina que ara convé expandir. O sigui, davant la pífia de la trobada a la Zarzuela, interessava reconduir l'assumpte amb celeritat i estructurar un discurs -habilíssim, tot s'ha de dir- que salvés els mobles de palau, encara que s'hagués de sacrificar per fer-ho el company periodistaHermida. Resumim el que va dirPilar Urbano, amb el seu verb sagaç i tremendament astut:«Va ser una ocasió perduda. El Rei no n'ha sortit afavorit. Per entrevistar s'ha de ser impertinent, s'ha de tenir crueltat, s'ha de deixar vampiritzat el personatge, liofilitzar-lo, treure-l'hi tot. No es pot tornar l'esqueller, sencer, al corral. Hermida va tenir reverència, que no no vol dir respecte. Va estar untuós, obsequiós, prosopopeic. Això va allunyar el Monarca. El

Rei es prestava que li preguntessin coses. El Rei volia trencar el vidre. Volia proximitat. Volia tocar poble. ¡Volia explicar coses!». ¡Ahh! Qui-

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

na traça, quina perícia, quina maquiavèl·lica tàctica la dePilar Urbano.Ara resulta que la culpa va ser d'Hermida, que no va saber ser cruel, que no va saber ser vampir. És fantàstic, sí. Perquè segonsPilar UrbanoelReivolia parlar, volia explicar coses, qui ho sap, potser fins i tot volia explicar-ho tot. ¿Tot allò de Manuel Prado y Colón de Carvajal? ¿Tot allò deJavier de la Rosa? ¿Tot allò deMario Conde? ¿Tot allò de Botswana i la bonicaCorinna? ¿Tot allò de la infanta iUrdangarin?

¡Ahh! Quina meravella. Arribats a aquest punt s'ha d'implorar que repeteixin l'entrevista. Naturalment, ambPilar Urbanoen lloc d'Hermida.