Per arrencar a córrer

Hi ha aparicions tremebundes. Cops de programació delirants i cafres que només s'expliquen a partir de la teoria dels forats negres, i d'un concepte malaltís del túnel del temps més brut icutre. Els estic parlant de l'ensurt que vam tenir la nit de Cap d'Any quan vam veure el ventrílocMoreno i la seva criatura Macario a Tele 5. ¡Ahh! Ni en temps deSinuhé, l'egipcis'haurien atrevit a un exercici de taxidèrmia tan retrògrada i roïna. Instal·lats en aquell pretèrit que crèiem difunt, en aquell antic reaccionarisme de l'Espanya carca i fatxa, el ventríloc li preguntava a la seva criatura:«Escolti, Macario, ¿a vostè ja no li agrada la seva senyora? ¿Li ha baixat la potència sexual?». I el ninot Macario, amb cara de fàstic, responia:«M'ha augmentat la repugnància marital. Pel que fa al sexe, a la meva dona li cauen les carns en cascada. Amb les mamelles es tapa les sabatilles. Ronca com una mofeta parint. És un creuament entre coliflor i ortiga. L'he ficat en una pastera i l'he enviada camí de Costa d'Ivori». O sigui, que més que entrar en l'any nou, en el futur, en l'esdevenidor, el que ens va proposar aquella nit Tele 5 va ser el retorn a la caverna més intolerant, retrògrada, masclista i antiga. Segons sembla no n'hi havia prou d'haver contractat el ventríloc en qualitat de productor de l'espectacle nocturn. No n'hi havia prou de tornar a lesoscuras golondrinasd'aquelles terrorífiquesRisas y estrellas, oNoche de fiesta, de fa tres lustres, ara sota el títol deLa noche en Paz. No n'hi havia prou amb el seu segell de l'entreteniment, el seu característic i greixóstelepringue, que va tenir la seva màxima expressió

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

-per exemple- quan va sortirPaloma San Basiliointentant defensar el clàssicCantant sota la pluja, però escatimant-li la pluja, o sigui, ni un fil d'aigua, ni una gota, res, uncantant sota la sequeramés absoluta, cosa que va ser d'una sordidesa indescriptible. ¡Ahh! Si ho hagués vistGene ­Kellys'hauria tornat a morir de seguida.

No n'hi havia prou, en defini­tiva, amb tota aquesta caspa. Era neces­sari tancar el cercle de greix a les neurones de l'audiència amb l'aparició del ventríloc i Macario la seva criatura. Teletransportats en la ­màquina del temps més terrorífica es van ubicar al centre del plató i ens van deparar la vergonya que abans hem vist. Arrencar a córrer fins a la comissaria més pròxima i estendre una denúncia hauria estat el més just.