Núria Gago: «Jo sóc molt negada davant de l'ordinador»

-Interpreta una dona amb cognom futbolístic, Helena Manchón…

-No sóc futbolera, perquè a casa no s'ha vist mai futbol. El meu pare no és aficionat. Ara, sí que m'agrada el ritual social que implica ajuntar-se amb amics i veure el partit o anar a l'estadi. En canvi, m'he passat la vida lletrejant, a l'hora de fer alguna reserva, donar la meva adreça o treure un bitllet, el meu nom: «Núria G-A-G-O». Perquè em preguntaven : «¿Lago?, ¿Rago?» I jo sempre ho havia d'explicar. Des que va arribar el futbolista, no ho he hagut de fer mai més. Ara ja em diuen: «¿Com el futbolista?» I punt.

-¿Helena és molt més que una cara guapa a KMM?

-És molt intuïtiva i ràpida; tan bon punt té un pressentiment, indaga molt, i a Kubala i Moreno els treu avantatge, perquè està molt familiaritzada amb les noves tecnologies. Els ajuda a descobrir moltes coses, perquè, a la seva intuïció, hi afegeix el tecnicisme.

-¿És com unàngel de Charlie?

-¿Sap una cosa? Em sento una mica com si estigués a Luz de luna, perquè veia la sèrie de petita amb la meva mare i m'encantava. I com la Sophie de l'inspector Gadget, la nena que ho controla tot amb l'ordinador.

-¿Havia interpretat alguna vegada el paper de detectiu?

-Mai. El més pròxim va ser aMIR, on era una neuròloga i havia d'investigar malalties. Hi havia una part de buscar al cervell humà, que és com bussejar en la conducta humana.

-Li deu haver calgut algun consell.

-M'he assessorat en el món de l'electrònica, perquè sóc d'allò més negada davant d'un ordinador, un mòbil o qualsevol cosa que tingui alguna cosa més que el botó d'Oni Off. Tinc un mòbil que m'han donat amb un canvi de punts. No he gastat mai un duro en tecnologia. I si veiés el meu ordinador, ¡se suïcidaria! És untronco-móvil(riu). La sèrie està molt ben escrita i llegint la trama amb atenció entenies molt bé per on havies d'anar i quina era la cadència del personatge.

-¿Quins trets conserva l'Helena de Núria Gago?

-La tenacitat i la perseverança.

-Amb Jordi Martínez i Marc Cartes, els seus col·legues a la sèrie, havia treballat a El cor de la ciutat. ¿Això ha facilitat les coses?

-Amb el Marc vaig treballar aEl cor…, però no vam coincidir mai en cap escena, només als passadissos. I amb el Jordi tampoc. Jo he sigut la nova, la becària, perquè ells feia molt temps que treballaven junts. Però m'ho han posat tot molt fàcil.

-¿Segueix les sèries de detectius d'altres cadenes?

-Sóc molt poc d'aquesta mena de produccions, perquè a mi m'agrada molt la trama humana. Però jo m'enganxaria a KMM, perquè no ésCSI. El treball i l'entorn en què es mouen els personatges és un espai més dintre d'un conjunt d'històries molt humanes. I això com a actriu m'encanta, perquè trobo més interessant parlar d'emocions que el fet de recitar la taula periòdica i anar-te'n a casa.

Notícies relacionades

Alba Carrillo, a la SER

Apostoflant

-¿Creu que la ficció televisiva espanyola encara va a remolc del cine o ja estan al mateix nivell?

-A poc a poc es fan cada vegada coses més arriscades. A la televisió intentem que els productes siguin adequats per a tots els públics, però estaria molt bé que ho fossin per a unes franges determinades, cosa que ens permetria anar una mica més enllà amb els temes. Però realitzem produccions de molta qualitat: les generacions de sempre i les noves generacions fan coses que es retroalimenten i estan molt bé. No ens podem queixar.