Apostoflant

"M’està agradant molt aquest programa perquè parla molt bé de mi, hahaha." Amb aquesta frase, que va rematar amb el seu habitual somriure, ens va sorprendre Robirosa a la meitat del programa quan li retien honors des de l’estudi o des de l’exterior amb missatges en vídeo.

Tot això va passar a l’entrevista homenatge que li va rendir l’espai Vaques sagrades, d’Esport3, presentat per Agustí Alavés i acompanyat per quatre referents del nostre esport més pròxim: el seu inseparable Nacho Solozábal, a més de Marc Gasol, Pol Amat i Laia Palau.

Robirosa va aprofitar per dir coses tan interessants com també necessàries: la seva passió i l’amor pel català: "Perdre l’ACB, l’Eurolliga o l’NBA... ha sigut un error històric que ha comès aquesta casa. Sabent que econòmicament és difícil arribar a segons quins costos, ens ha fet perdre bagatge de gent jove als quals no podem demanar la militància idiomàtica que tenim Solozábal i jo. Ens ajudarà la presència de Berni Álvarez a la Generalitat". Així que, Berni, ¡bona sort, perquè se’t gira feina!

Em va resultar emocionant la confessió de Laia Palau, quan recordava aquells dilluns a la tarda en els quals sonava la sintonia del meravellós Basquetmania, de Lluís Canut, i tota la família corria cap al menjador per veure el programa.

Notícies relacionades

Lía

Juanma i Sergio

Es jubila Robirosa, es jubila Pere Escobar... ¿Què està passant? Ja sé que és el cicle de la vida i que després de molta feina feta aquests cracs mereixen un descans professional i personal. Però a poc a poc ens quedem sense referents i em pregunto qui els substituirà perquè la joventut actual aprengui l’ofici televisiu.

Estic del tot convençut que si en comptes de Catalunya fóssim als Estats Units, l’americana del Rubi estaria penjada al sostre del Madison Square Garden. Així que, senyor Robirosa, aprofito aquesta finestra per convidar-lo a inaugurar la segona temporada del videopòdcast Mas Barcelona, que iniciarem des d’EL PERIÓDICO a partir del mes de setembre vinent. Necessitem persones que ens impregnin d’optimisme en aquests temps tan convulsos que vivim i que ens ajudin, almenys a mi, a entendre per què al bàsquet no hi ha fora de joc.