TV-3 presenta l'esbojarrada 'La Trinca: biografia no autoritzada'

Amitjans del 2009, poc abans que esclatés la moda d'adaptar la vida de personatges famosos en minisèries (elsbiopicstelevisius), el director i guionista Joaquim Oristrell va plantejar a Televisió de Catalunya el projecte de portar a la petita pantalla la trajectòria professional d'un dels grups musicals més divertits i populars dels anys 70 i 80, no només a Catalunya, sinó també a tot Espanya: La Trinca. La idea va ser ràpidament aprovada per la televisió autonòmica catalana, que aquesta nit l'emet amb honors de gran estrena, en horari de màxima audiència, amb el títol deLa Trinca: biografia no autoritzada.

En aquesta coproducció de TV-3, Diagonal TV i Gestmusic, els joves i novells Dídac Flores, Marc Marginet i David Moreno són els encarregats d'encarnar els anys de joventut de Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, respectivament. Els autènticstrincos, tot i no ser els protagonistes, fan un homenatge a la seva pròpia història i apareixen en la trama en petits papers: Cruz hi interpreta el xòfer del grup, mentre que Mainat i Pasqual hi encarnen dos professionals del món de l'espectacle.

Tal com va precisar Joaquim Oristrell en la presentació del projecte, aquest telefilm no pretén ser unbiopicnormal del grup de Canet, sinó que es planteja com «una comèdia musical en una època concreta de la història del grup. És una pel·lícula provocativa i surrealista», en la línia de les dels Monty Python, segons va comparar Oristrell durant el rodatge. El cineasta també va dirigir un controvertitbiopicde Tele 5:Felipe y Letizia.

Notícies relacionades

Setmana apassionant

Omar Ayuso: «A ‘Mariliendre’ he recorregut a les meves armadures del passat per mostrar la falsa seguretat de llavors»

La Trinca: biografia no autoritzadase centra en una gira musical del trio. Els tres músics, des del present, recorden aquells temps gloriosos, però cadascú a la seva manera. De fet, aquesta gira serveix com a base per explicar «una història molt boja», com va definir Cruz. A aquesta bogeria s'hi suma, per exemple, el fet que apareguin en la trama un grup de personatges que no van coincidir amb els artistes. Però sí que van coincidir amb la seva carrera moviments artístics i polítics que surten en el telefilm: la revista musical, la censura, el turisme i l'stripteasei, és clar, Franco (enfadat, perquè la seva néta es presenta a un concurs demisses).

Ara bé, el plat fort d'aquesta producció són les 12 cançons de La Trinca que rememoren el millor del trio, com sónHo farem tota la nit, Festa Major, La patata, La faixa, Els tres mosqueters, Bolero…Algunes d'aquestes composicions són adaptacions de les originals, ja que, segons va explicar Oristrell, «portar-les a un altre context podria tenir gràcia». És el cas, per exemple, deNo ve d'un pam, que en el telefilm d'aquesta nit interpreten tres monges (una, encarnada per l'actriu Lloll Bertran).