Omar Ayuso: «A ‘Mariliendre’ he recorregut a les meves armadures del passat per mostrar la falsa seguretat de llavors»

A ‘Mariliendre’, la nova sèrie d’Atresplayer produïda pels Javis i creada per Javier Ferreiro, la protagonista (Blanca Martínez Rodrigo) té un extens seguici d’amics gais. Els interpreten Martin Urrutia, Carlos González, Yenesi i dos artistes amb experiències molt diferents en el món de la interpretació: Omar Ayuso, un dels veterans d’‘Élite’, que últimament hem vist a ‘Yo, adicto’, i Álvaro Jurado, ‘tiktoker’ sevillà que s’estrena com a actor amb aquesta sèrie.

¿Com s’han enfrontat al repte de cantar que suposava aquesta sèrie?

Álvaro Jurado: Jo m’he sentit molt acompanyat pels meus companys, que m’han ajudat molt, l’equip tècnic i el meu ‘coach’ d’interpretació i els de l’estudi.

Omar Ayuso: Sempre és un repte interpretar, però en el meu cas els elements nous eren el ball i el cant. Les coreografies són la part a la qual més temps hem dedicat, perquè és molt difícil fer un musical. Per moments ha sigut frustrant, perquè em costava molt anar a l’estudi i escoltar-me cantar, ho passava molt malament, i altres vegades ha sigut molt gratificant. Ens va passar una cosa molt bonica que a partir d’aleshores he aplicat a la meva vida. Quan ens presentaven una coreografia per primera vegada tenia la sensació que no podia fer-la, i al final podia. L’última, en canvi, ja vaig pensar des del principi que la podríem fer. Hi ha una cosa de trencar els propis límits que t’has posat tu al cap que ha suposat un creixement per a mi.

¿Què el va convèncer a fer el pas i acceptar participar en un musical, sabent que li produïa tanta inseguretat?

Omar Ayuso: En primer lloc, la història d’explicar la ‘mariliendre’ com la protagonista, i no com l’amiga dels gais. Això em va atraure molt. Després, l’espècie de pseudotrama amorosa-platònica entre la ‘mariliendre’ i el seu entorn gai, que quan la vaig llegir em va semblar molt descoratjadora, perquè no hi ha manera de triomfar allí, tot està perdut. També em va agradar que fos un musical amb èxits dels 2000 i que vingués amb Suma Content [la productora] i amb el segell de qualitat de Los Javis.

Álvaro Jurado: A mi quan em va arribar només sabia que era una sèrie musical, i com que tant cantar com ballar m’agrada... Des del principi vaig fer el càsting per al Santi i al principi em van dir que no, però alguna cosa va passar, perquè després em van trucar per fer-lo presencial. El meu pare em va animar a intentar-ho. Quan ja em vaig llegir el guió sencer, vaig veure que era un projecte molt bonic perquè tracta temes molt importants, amb els quals la gent pot aprendre molt: la importància de no guardar-te les coses, de saber que els amics sempre estaran al teu costat si els cuides...

La sèrie furga molt en el col·lectiu LGTBI, però d’una manera més realista que ‘Élite’, una altra sèrie que havia fet Omar. ¿Què els ha ensenyat?

Omar Ayuso: En el meu cas hi ha molta identificació amb l’ecosistema que presenta. Per exemple, la primera discoteca gai on vaig anar també és Delirio [la discoteca que apareix en la sèrie], i la meva postadolescència i la meva primera edat adulta les he viscut als carrers de Chueca a la nit. Estic d’acord que no es pot parlar d’‘Élite’ en termes de representació, perquè tot és una irrealitat. A mi una cosa que em va enganxar del projecte és que, tot i que en un primer moment es fa una representació del món de la droga i de la nit molt lúdica i ociosa, sí que es presenta la conseqüència negativa en alguns personatges que van tenir una conducta insana amb aquestes substàncies. Crec que és molt difícil representar el col·lectiu perquè hi ha tantes realitats ‘queer’ com persones ‘queer’. Però és important que continuem intentant-ho.

Álvaro Jurado: jo mai havia sortit d’ambient, mai havia tingut un grup de gais i una ‘mariliendre’. El meu personatge, el Santi, ho vivia per primera vegada perquè venia d’un poble de Sevilla i acabava de sortir de l’armari, i a mi m’ha passat el mateix perquè no sabia com era res. La sèrie també ensenya que la família no necessàriament t’ha d’acompanyar tota la vida si no et fa bé, sinó que tu esculls la gent que vols que t’acompanyi. És molt important cuidar les amistats.

A‘Yo, adicto’, Omar va confessar que havia ajudat molt a crear el seu personatge, fins i tot s’havien incorporat frases que havia proposat. ¿Aquí ha passat res semblant?

Omar Ayuso: Molt. Jo soc més gran que el meu personatge en el passat i hi ha tota una motxilla dels meus 17, 18, 19, 20 anys a la qual he recorregut, a les amistats, a les frases, a la meva conducta, a la manera de relacionar-me, a la meva frivolitat, a les meves armadures per mostrar la falsa seguretat de llavors. I a mi m’ha servit. Hi ha hagut molta màniga ampla perquè aportéssim el que volguéssim.

Notícies relacionades

RTVE demanarà una auditoria del televot espanyol després del suport aclaparador a Israel

Nazario

Álvaro deia que hi havia moltes coses d’aquesta sèrie que no havia viscut i que ha descobert aquí, ¿però a Omar l’ha arribat a trencar alguna escena perquè revivia alguna situació?

Omar Ayuso: Tots tenim amics que hem perdut perquè en un moment hem sigut egoistes i no hem sabut cuidar-los, i això sempre et fa mal. Un mai acaba de perdonar-se aquestes coses. A mi sí que m’ha mogut molt la sèrie en aquest sentit.