Indignació després de 94 anys de raó

Vicente Romerova visitar el cap de setmana (Informe semanal,

TVE-1)Stéphane Hessel, l'escriptor que als 94 anys acaba d'impactar el món -sobretot els més joves- amb el seu petit, breu, ajustat llibre¡Indigneu-vos!¡Ah! Com li agraeixo a TVE que fins i tot en la seva depauperada situació econòmica hagi pagat aRomero i el seu reduït equip un bitllet de tren fins a París per poder acostar-nos a l'autor d'aquest important

Notícies relacionades

La crisi al Pròxim Orient

Alba Carrillo, a la SER

j'accuse.«La veu de Hessel ressona en l'enorme buit ètic causat per la crisi econòmica internacional»ens deiaRomeroplantat davant del domicili de l'escriptor. I una vegada dins, parlant amb ell, la veu del nonagenari ressonava encara més, quan deia:«Abans tot quedava més clar: Hitler, Franco, Mussolini... Ara és més complex. Ara som víctimes de potències financeres i econòmiques que tenen com a únic objectiu guanyar diners. Mantenir els avenços socials que vam conquistar després de la segona guerra mundial no els interessa». Efectivament. Elj'accuse deHessels'afegeix a les diferents veus d'Ernesto Sábato,Jean ZiegleroEduardo Galeano, gent compromesa amb nosaltres, que ni callen ni volen callar, i que ens retraten bé la situació: això que ens van vendre com la gran panacea, la globalització, ara ho sabem, ara ho comprovem, que no la dirigeixen els governs elegits democràticament, sinó que està en mans de les potències econòmiques, forces que són del tot alienes al concepte de democràcia. Després d'aquesta conversa mantinguda entreHesseliRomero, profunda, vibrant, valenta, la meva pròpia i minúscula indignació m'ha fet buscar al meu iPod aquella vella cançó deSerge Reggianique sempre m'acompanya:Ma liberté. Aquells versos, «Ma liberté, longtemps je t'ai gardée comme une perle rare, ma liberté». I vostès perdonin.

RISTO, ELS JONQUIS I LA DROGA.- A la seva manera,Risto Mejidetambé acaba de fer sonar una campana, una alerta, que té el seu mèrit. Entrevistat aLa noria(T-5) -entrevista glacial, per cert- va dir sobre els fabricants de la papilla delSálvamei delDeluxe:«Són traficants de conflictes. Munten un conflicte on no n'hi ha, trafiquen amb això, l'ofereixen a una audiència jonqui, i guanyen diners». Notable sil·logisme. Qualificar de jonquis l'audiència que consumim aquestes papilles de Tele 5 també és qualificar els que la fabriquen com a traficants d'un tipus de tele que droga. Deducció directa.