Damm, el paisatge de Barcelona
El Sant Jordi de Nadal en la Antiga Fàbrica Estrella Damm, en una imagen de archivo. /
Ahir a la nit al Liceu es va celebrar una història de família i de Barcelona que perdura a través de tres segles. Damm feia 150 anys i els celebrava en un escenari que forma part de l’imaginari col·lectiu i que està a un quilòmetre d’on va néixer l’empresa, com va explicar ahir el president executiu, Demetrio Carceller. L’ocasió convidava a prendre perspectiva i a reflexionar sobre què significa arribar a una xifra com aquesta: no és gaire freqüent que una companyia arribi al segle i mig, i encara menys en un sector tan competitiu com el cerveser.
Part d’aquesta singularitat està en el caràcter d’empresa familiar. Actualment queda un únic descendent directe del fundador, el directiu i accionista Ramón Agenjo, besnet de Josep Damm i fill de l’última portadora del cognom en la família, la difunta Josefina Bosch Damm. Però la companyia continua vinculada als seus orígens. Juntament amb ell, altres sagues familiars com els Carceller mantenen la presència en l’accionariat i reflecteixen que l’empresa ha sabut evolucionar i adaptar-se als temps sense diluir del tot la identitat.
Damm, a més, forma part del paisatge quotidià i industrial de Barcelona, per la presència de la seva Estrella en bars i terrasses, però també per la seva implicació amb la ciutat. A través de la seva fundació, que aquest 2026 fa 25 anys, participa com a mecenes en la cultura, l’educació, l’esport i la recuperació d’espais que formen part de l’agenda col·lectiva, com l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Això reflecteix una vocació que transcendeix el fet estrictament empresarial.
Notícies relacionadesRes d’això, però, hauria de conduir a un relat complaent. Cent cinquanta anys donen per a molt. Cap trajectòria tan llarga està exempta de moments difícils. Potser la maduresa d’una empresa com Damm està en com conviu amb aquests moments, com els assumeix i com avança sense pretendre esborrar-los del tot.
Ahir a la nit al Liceu i la Boqueria, entre brindis i discursos, el que es percebia era una cosa bastant simple: una empresa que és part del paisatge de la ciutat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
