El dilema de Sixena: ¿qui s’hi atreveix?

La complexitat tècnica del procés i la delicadesa d’una operació perfectament viable o arriscada i temerària, segons a qui es pregunti, continuen sent els principals esculls per poder desencallar un conflicte que la setmana passada va forçar el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, a mantenir l’equilibri entre acatar la sentència en ferm que obliga a tornar els murals i alertar dels possibles riscos d’un trasllat que la part catalana sempre ha presentat com un suïcidi patrimonial. "El dia que algú digui en un paper jo ho sé fer, la jutge d’Osca li donarà les claus i jo li posaré tot l’equip. Però és clar, haurà de dir que se’n fa responsable. Aquesta és la clau", explicava el mes de desembre passat el director del MNAC, Pepe Serra, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

L’últim recurs del museu barceloní, rèplica de la setmana passada a la providència de la magistrada que donava 56 setmanes, 55 ja, per tornar les pintures a l’Aragó, aprofundeix en aquesta idea i anticipa que l’estratègia del MNAC podria ser cedir el lideratge de l’operació al Govern aragonès. Bé per omissió, esgotant el termini legal establert per la jutge per executar la sentència, bé per acció, convidant Aragó a agafar les regnes des d’ara mateix.

Operació a càrrec del MNAC

"Si en el moment actual, el Govern d’Aragó i/o l’Ajuntament de Vilanova de Sixena disposen dels coneixements tècnics necessaris, bé ells mateixos, bé tercers que siguin contractats per ells, per complir en els seus propis i íntegres termes la sentència condemnatòria, el MNAC, a l’empara del que està previngut en l’article 706 LEC, manifesta des de ja la seva conformitat al fet que siguin les parts executants o tercers contractats per aquestes qui, a costa del MNAC, realitzin els actes materials que condueixin a l’execució", assenyalava la representació legal del museu en el seu escrit al jutjat d’Osca. O, com ja va assegurar Serra fa uns mesos, "si Aragó vol fer-ho, comencem demà mateix". "Ells diran que jo estic condemnat a fer-ho, i tenen raó, però és que a mi se’m trenca segur", va aclarir el director del MNAC a aquest diari.

La setmana passada, el director general de Cultura de la Junta d’Aragó, Pedro Olloquis, va titllar de "surrealista" que el MNAC al·legui que "saben el que la jutge els ordena, però no saben com fer-ho", cosa que potser significa que els tècnics aragonesos sí que saben com gestionar sense risc una capa de pintura calcinada de quatre micres i més de 800 anys d’antiguitat, serrar 5.000 claus de suport, evitar els 700 punts crítics detectats pels tècnics i repetir tota l’operació a la inversa per restituir els murals a la sala capitular. "Nosaltres tenim tècnics i restauradors, però no enginyers de pintura mural. I una operació com aquesta no s’ha fet enlloc", insistia Serra.

"Última bala perduda"

Olloquis, per a qui el recurs del MNAC és "una última bala perduda per intentar dilatar el procés", defensa que totes les sentències assenyalen la viabilitat del trasllat i insta el museu català a posar-se "a treballar". "No saben com fer que les pintures tornin a Sixena, que recorrin aquests pocs quilòmetres que separen el MNAC de Sixena, però les han enviat a Nova York", va assenyalar amb referència a unes anades i vingudes que ja s’ha demostrat que eren puntuals i fragmentàries.

A compte de la viabilitat tècnica del trasllat, el museu barceloní lamentava en el seu recurs de reposició que la magistrada d’Osca ha ignorat de manera sistemàtica totes les proves pericials presentades, una bateria d’informes que incloïa un mapa d’alteracions sobre les pintures murals, l’anàlisi de les concentracions microbiològiques a la superfície, un informe de l’ICCROM, així com també diferents escrits tècnics i pericials que han anat a càrrec de l’experta Simona Sajeva. "Aquestes proves pericials miraven de justificar la nostra afirmació de la incapacitat tècnica del MNAC per portar a terme la retirada (desmuntatge) i el trasllat de les pintures murals objecte d’aquesta execució pel risc de danys irreparables que aquesta operació versemblantment suposa a causa de l’extrema fragilitat i els danys irreversibles que per aquesta raó poden patir, de manera altament probable, en les àrdues i complicades actuacions necessàries per al compliment del títol executiu", resumia el museu.

El futur immediat

Més dilemes encara. Olloquis considera un "menyspreu envers l’aragonès" que el MNAC demani detalls relatius al remuntatge de les pintures a la sala capitular, però el museu català afirma que "no és possible fragmentar els aproximadament 132 metres quadrats de què consten les pintures sense saber prèviament a quines parts concretes seran col·locats tots i cada un dels trossos resultants de la fragmentació". Com ja va afirmar al seu dia Serra, "a veure qui es responsabilitza de tallar això en 72 trossos si amb una agulla de cirurgià vols agafar una micromostra i et cau un tros de la mida d’un tap".

Notícies relacionades

Damm, 150 anys de vida

Una gran ‘Turandot’ reviu en el seu centenari

En canvi, sí que avancen segons el que estava previst els treballs relatius a les anomenades pintures profanes de Sixena, un conjunt menys fràgil que s’exhibeix a la sala 17 del MNAC i que es prepara per abandonar el museu ara que el procés de licitació ha entrat en la seva fase final. Una única empresa, Sit Proyectos, Diseño y Conservación, ha presentat una oferta per valor de 51.659,74 euros de cara a assumir la desinstal·lació, l’embalatge, el transport i el desembalatge de les obres.

El pressupost base de la licitació era de 67.377,80 euros, IVA no inclòs. La firma, especialitzada en el transport d’obres d’art i col·laboradora habitual de museus barcelonins com el MNAC o el Macba, s’ha encarregat de trasllats tan cridaners com els del Temple de Debod o el Museu de l’Exèrcit. En els pròxims dies s’estudiarà la documentació prèvia requerida i es formalitzarà l’adjudicació del contracte.