Gestionar les baixes laborals
Gestionar les baixes laborals /
Fa un parell de setmanes, el Govern de la Generalitat va retirar el seu pla d’incentivar econòmicament els CAP i els seus facultatius si acceleraven la realització de proves que permetessin escurçar els temps de baixa. Era un projecte circumscrit a patologies (per salut mental i osteomusculars) en què el retard en els diagnòstics fa que pacients es quedin a l’espera, de vegades innecessàriament, per obtenir l’alta. La proposta va suscitar el rebuig d’organitzacions mèdiques, de partits de l’oposició i de socis del Govern, que van considerar que prioritzava criteris economicistes als metges. Però una vegada retirat el projecte, el problema persisteix. Perquè de fet, la disfunció específica que es volia abordar forma part d’un motiu de preocupació més ampli en què conflueixen la falta de recursos des de l’Administració per tramitar les incapacitats a causa mèdica i el seu augment en els últims anys, que ningú pot negar. Sigui per l’envelliment de plantilles, l’augment de la sensibilitat davant la salut mental (i de la incidència d’aquestes malalties) o, segons insisteixen les patronals, l’ús de vegades fraudulent d’aquesta sensibilitat.
Avui hem explicat que la plantilla de metges dedicats a revisar altes i baixes de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) és de 80 places. Aquesta desproporció entre recursos i necessitats –només s’arriben a revisar un 7,5% dels 2,3 milions de baixes anuals– ha portat al Govern a plantejar un pla de reforma d’aquest servei que passi per un increment de personal, la implantació de noves tecnologies amb ajuda de la IA per cribrar de manera més eficaç els casos acumulats, i mobilitzar recursos de les mútues amb un pla pilot per agilitar les proves diagnòstiques en traumatologia.
En la gestió de les baixes, i del seu increment progressiu (del 2,1 al 4,5% des del 2018 entre la població activa espanyola des del 2018) entren en conflicte interessos, òptiques i criteris contraposats. Patronals com Foment alerten que l’absència d’1,5 milions de persones al dia del seu lloc de treball té un cost del 3,1% del PIB, mentre que els sindicats critiquen l’ús del terme "absentisme" per qualificar baixes mèdiques justificades. La diferència de la incidència de baixes entre treballadors públics i privats fa legítim plantejar-se sobre l’existència de diferents nivells d’exigència per sol·licitar i obtenir la baixa (o de pressió per fer just el contrari). Els criteris dels professionals de l’atenció primària, les mútues i la inspecció entren també en conflicte: mentre els primers compten amb un coneixement directe de les circumstàncies del pacient i consideren que la supervisió del seu criteri els infravalora, aquesta revisió és aliena a la relació entre metge de capçalera i pacient que pot influir en la decisió de mantenir una baixa. Al mateix temps se succeeixen les queixes per casos en què baixes sostingudes amb informes mèdics es descarten de manera expeditiva. I mentre les patronals reclamen un poder de decisió més gran per a les mútues a l’hora de concedir baixes per agilitar el sistema, només una disponibilitat de mitjans per a organismes com l’ICAM per arbitrar els casos en discussió permetria aclarir dubtes sobre els possibles biaixos que es poguessin produir.
La conciliació entre interessos contraposats a partir de criteris mèdics objectius requereix un arbitratge que no és possible amb els mitjans disponibles avui. I condicionar el finançament a l’eficiència no ha de ser objecte de sospita. Sobretot si aquesta aportació de recursos depèn de l’increment d’activitat portada a terme per cribrar de manera informada entre els casos acumulats, més que no pas del resultat concret d’aquesta revisió en forma d’altes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
