Frank Cuesta, el pollastre de Lleó

A les ribes del riu Curueño es cria un extraordinari element anomenat pollastre de Lleó o gall indiot de pesca. És l¿únic gall del món que es cotitza per les seves plomes, de colorit únic al planeta i de raríssima textura i qualitat. No existeix cap altra ploma més apreciada, ni més idònia, per fabricar la mosca de l¿art de la pesca.

O sigui, que el gall indiot de Lleó porta als gens un cromatisme que el transforma en la primera gallinàcia gràcies a la qual la pesca amb mosca se sublima de forma absolutament prodigiosa. És un misteri que no té explicació: aquests galls, quan són traslladats fora de la conca del Curueño, perden el seu brillant cromatisme plumífer i no serveixen per fabricar la mosca.

La seva existència ja es va registrar, amb gran reconeixement i devoció, el 1624, al cèlebre Manuscrit d¿Astorga.

Pel que sembla van ser elsCallejeros viajerosde la cadena Cuatro els que van descobrir Frank Cuesta a Tailàndia. El van trobar per casualitat, quan van tenir un problema amb una serp a Bangkok. Frank els va treure de l¿embolic en un no res, i van quedar impressionats elscallejerosdavant aquell pollastre tan bon coneixedor dels ofidis i altres animals de respecte.

Més admirats van quedar encara quan els va explicar que era espanyol, concretament de Lleó. Van entendre immediatament que estaven davant d¿un element prodigiós i, totalment entusiasmats, van comunicar la troballa a la seva cadena. La resposta de Cuatro no es va fer esperar: en un temps rècord li van preparar el programa que ara acaba d¿estrenar amb el títol deFrank de la jungla.

¡Ah, només fa tres setmanes que està en antena i el seu èxit és enorme! Malgrat haver-lo vist ja davant de cocodrils, serps i fins i tot el temible dragó de Komodo, el que captiva de Frank és l¿habilitat amb què amaneix les seves aventures per la selva. Dotat d¿un sentit de l¿espectacle digne dels millorsshowmen, és simpàtic, atrevit, té el tempo teatral molt ben après i, sobretot, posseeix un gran sentit de l¿humor.

Sol aparèixer guarnit amb una gorra de visera posada del revés, calça xancletes de colors ¿normalment blanques o vermelles¿ d¿aquelles que porten els infermers i el personal sanitari als centres mèdics, i afegeix al seu pintoresc aire indumentari uns llampants mitjons color neu, molt lluminosos, com si fos un nen que va a rebre la primera comunió.

Amb aquests paràmetres estètics es llança a la selva i comença per increpar el seu equip de càmeres i tècnics, dient-los «¡nenetes!» i apressant-los amb crits de «¡connecteu, cony! [...] ¡seguiu-me, gilipolles!» i coses així, bàrbares, heterodoxes, però dites amb un surrealisme gestual que no causa rebuig sinó atracció.

De tant en tant llança pulles a polítics espanyols, com la jornada que va estar amb els dragons de Komodo i observant-ne un, el més ferotge, va advertir: «Aquest és igual que Rubalcaba: quan et gires, ¡te la clava!». També dedica frases a periodistes famosos, com el dia que li va entrar un tremend recargolament intestinal i, mentre corria cap a uns matolls, va exclamar: «Vaig a fer una cagadeta i després em poso a escoltar Federico, Federico Jiménez

Notícies relacionades

Setmana apassionant

Omar Ayuso: «A ‘Mariliendre’ he recorregut a les meves armadures del passat per mostrar la falsa seguretat de llavors»

Losantos, sí».

¡Ah! Aquest Frank, que potser es diu només Fran i li han posat la k per donar-li un toc anglosaxó, a casa ens diverteix enormement. Afegeix al seu notable sentit del xou un inqüestionable valor davant dels escurçons i les bèsties ferotges.