Eloi Cordomí i Gemma Puig: «L'onada de calor és un fenomen amb ganxo»

–Catalunya viu immersa aquests dies en una onada de calor ¿Què pregunta la gent a un home del temps en una situació excepcional així?

SEnDEloi Cordomí: La gent sí que ens truca. Bàsicament el que volen saber és si l'onada de calor serà tan greu com diem per la tele i pregunten què han de fer. Nosaltres el que fem és donar-los consells de sentit comú.

–Informativament parlant, ¿s'ho passen bé els meteoròlegs donant la notícia d'una onada de calor?

SEnDE.C.: Dins de la monotonia que suposa informar de les altes temperatures, una onada de calor ven més, és un fenomen amb ganxo. És distret. Intentar pronosticar els llocs on es registraran les temperatures més altes depèn de diversos factors, entre els quals hi ha –el vent, i treballar en això té el seu al·licient.

–Però, en realitat, ¿quin és el seu fenomen meteorològic preferit?

SEnDE.C.:Per mi, tot el contrari de la situació actual. Disfruto molt amb les nevades. És un fenomen mediàtic: es disparen les audiències, els periodistes es tornen bojos amb la notícia... ¡La neu ven molt més!

–Gemma Puig:Quan neva fora dels llocs habituals, encara que siguin quatre flocs, es munta un enrenou... També el vent és espectacular o una pluja intensa, però moltes vegades comporta desgràcies...

–E.C.:Sempre patim pels efectes que pugui tenir. Fem un servei públic i informem perquè a la gent no li passi res. Esperem que hi hagi pocs danys.

–¿La gent es pren seriosament les prediccions de cares joves i noves, com les seves?

SEnDG.P.:Potser és cert que la gent està més acostumada a creure els meteoròlegs que fa més temps que hi treballen. Amb els nous, al principi costa més...

–E.C.:Però tenim a favor que ens hem donat a conèixer a poc a poc. Hem passat temporades al Canal 3/24, hem anat sortint de manera contínua. La gent es familiaritza amb la teva cara i quan passes a Els matins o al TN de TV-3 la teva cara ja els sona.

–¿Què pensen al veure una predicció del temps que no és la seva?

SEnDG.P.:Sóc bastant aficionada a mirar-les. No per veure si s'equivoquen, però sí per observar altres maneres de treballar i agafar idees noves.

–E.C.:És un exercici interessant. Primer, per veure com presenten. I després per agafar idees de grafisme, mapes, attrezzo. I si busques a Youtube altres cadenes del món encara t'inspires més i pots agafar més idees perquè la gent no les té vistes. A més, de seguida veus si la persona és meteoròleg o periodista.

–¿Com es pot distingir?

SEnDE.C.:El meteoròleg viu més la predicció i l'explica. No treballem sobre cap guió. Tot el matí analitzem dades, parlem amb els serveis meteorològics, mirem el cel i fem el pronòstic, sortim a la pantalla i ho expliquem.

–G.P.:El meteoròleg explica el perquè. El periodista sap el que ha de dir, amb un guió, però no dirà com ha arribat a aquesta conclusió. Nos- altres som més didàctics.

–¿Es pot donar un toc personal a la informació meteorològica?

SEnDE.C.:Sí, és clar. A mi, per exemple, m'agrada molt la disciplina i intento transmetre aquesta passió. I la Gemma, una cosa en què destaca és a sintetitzar molt bé els pronòstics. En un minut és difícil fer-ho.

–G.P.: ¡Gràcies! Jo intento explicar. Que la gent es quedi amb el perquè de les coses. No només importa el símbol que posem al mapa, hi ha tot un procés al darrere.

–¿Les previsions del temps per internet amenacen de deixar-los sense feina?

–G.P.:Internet és una forma ràpida de trobar el temps per a un viatge, per exemple, però no crec que ens amenaci. També cal veure la fiabilitat del pronòstic, que a vegades a internet no saps com es fa.

–E.C.:Alguns poden ser automàtics, sí, tot i que potser darrere de la web hi ha persones que verifiquen el pronòstic. Així que, si ens quedem sense feina a la tele, ¡sempre podem anar a internet! Ara de debò, s'ha d'apostar per explicar la predicció del temps, perquè la gent l'entengui.

–¿Com es treballa amb Josep Cuní?

–E.C.:Amb ell, el que veus és real. El seu programa dura cinc hores, ¡la quarta part d'un dia! En tot aquest temps és impossible amagar coses. El Josep és exigent però si tu respons notes que és agraït. També és cert que alguna vegada m'ha esbroncat, però això també és bo.

–Mònica López va ser molts anys un referent en el temps de TV-3 ¿Substituir-la va suposar molta responsabilitat?

SEnDG.P.:Jo la vaig conèixer a través d'El temps, però ara som molt amigues i m'és molt difícil separar la part personal de la professional. Ara per mi és la Mònica, simplement.

–E.C.:Al principi jo vaig ser el seu substitut, però mai vaig voler imitar-la. Si ho fas sempre seràs el substitut. S'ha de crear un estil propi. Està bé agafar idees, però no copiar. Cadascú ha de crear el seu perfil.

–Explicar el temps de tot Espanya i no només de Catalunya, com va fer ella, ¿és un salt que ronda pel cap de tots els meteoròlegs?

Notícies relacionades

Primer de Maig

Reflexions a les fosques

SEnDE.C.:Per mi, sincerament, no. Estic molt bé. La gràcia d'explicar el temps en un lloc com Catalunya és que pots conèixer el territori detalladament. És molt més pròxim i s'arriba més fàcilment al públic.

–G.P.:No pots dir que no ho faries, però les coses sorgeixen sense que te les plantegis. Però sí que és cert que el més petit és més pròxim.