Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»

El titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona manté imputat des del 16 de desembre del 2021 Montoro en una causa que investiga en secret per determinar si integrants del despatx Equipo Económico, –que va fundar el mateix exministre el 2006–, van utilitzar les seves influències en Governs del PP en benefici dels seus clients, segons especifica una interlocutòria de l’Audiència Provincial de Tarragona, avançat per aquesta redacció.

En aquest procediment també es mantenen investigats –segons la documentació a què ha tingut accés aquest diari–, l’inspector d’Hisenda i exassessor de Montoro Rogelio Menéndez Menéndez, germà de l’exdirector general de l’Agència Tributària Santiago Menéndez Menéndez, nomenat per l’exministre el juny del 2013, que també va ser imputat. Altres implicats en el cas són, segons especifica la documentació a què ha tingut accés aquest diari, Felipe Martínez Rico, que també va ser cap de gabinet del ministre; i els socis directors d’Equipo Económico Manuel de Vicente-Tutor i Salvador Ruiz Gallud, que va dirigir l’Agència Tributària entre el 2001 i el 2004, així com l’exsòcia del despatx Pilar Platero Sanz. Totes les imputacions són de forma indiciària, ja que a l’estar secreta la causa cap ha sigut cridat a declarar.

Els missatges a Montoro

Per això, el recurs de Rato al Suprem sembra dubtes sobre la investigació de la qual va ser objecte, i per la qual va ser condemnat: «Els fets objecte de denúncia no meritaven les entrades i registres i, sobretot, no les justificaven. Aquestes conclusions les ha posat de manifest sempre aquesta part, durant tot el procediment, fins i tot abans que fessin públics els missatges entre el senyor Montoro, llavors ministre d’Hisenda, el seu cap de Gabinet i el cap de l’Agència Tributària», diu de forma literal l’escrit, que ha interposat l’exministre davant el Tribunal Suprem.

Aquesta redacció va avançar que els correus electrònics que van intercanviar el 2015 els integrants de la cúpula del Ministeri d’Hisenda amb Montoro posaven de manifest presumptes maniobres desenvolupades per aquests alts funcionaris en relació amb els delictes fiscals dels quals s’acusava l’exvicepresident del Govern.

El primer missatge que al·ludeix a Rato el va enviar el 21 de gener del 2015 –quatre mesos abans que fos detingut l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI)– el llavors cap de gabinet de Montoro a Hisenda , Felipe Martínez Rico, que relata que el que en aquell moment era cap de l’Agència Tributària , Santiago Menéndez, volia parlar amb ell sobre «la situació fiscal de Rato». «Tenen ara indicis que està procedint a alçament de béns. Portarà informació preparada, però és possible que la situació derivi en la necessitat d’una entrada i registre», explicava aquest alt càrrec, que finalitzava el missatge destacant que aquesta i altres informacions podien comentar-se «dijous després del comitè de direcció (és molt tard, no sé si és oportú), o després del CM [Consell de Ministres] de divendres (que crec que és més apropiat). Com prefereixis», especificava l’esmentat email.

Més crítiques de Rato

«És evident que el Jutjat no va contrastar ni mínimament el suposat alçament de béns que contenia la denúncia, si bé al cap de pocs dies, després de les entrades i registres, es va refutar totalment inexistent», prossegueix Rato en el seu recurs de cassació, firmat per l’advocada María Massó Moreu.

Els magistrats del Tribunal Suprem hauran de decidir si accepten a tràmit el recurs i comencen a estudiar les argumentacions de Rato contra la sentencia de l’Audiència Provincial de Madrid, que el va condemnar a 4 anys, 9 mesos i un día de presó com a autor de tres delictes contra la Hisenda Pública, un delicte de blanqueig de capitals i un altre de corrupció entre particulars.

En el seu recurs, Rato demana al Suprem l’absolució «per infracció de precepte constitucional, per infracció de llei d’un precepte de caràcter substantiu o error de dret, i per infracció de llei a l’existir errors en l’apreciació de la prova».

Tant el mateix Rato com el cofundador de Podem Juan Carlos Monedero han reclamat la seva personació com a perjudicats (acusació particular) en la causa de Tarragona, que es manté secreta. També ho ha fet un periodista del diari ‘ABC’. En el mateix sentit, el PSOE ha demanat al jutge Rus Vela que accepti la seva personació en qualitat d’acusació popular al considerar que les activitats investigades tenen «enorme transcendència per als interessos generals», segons la documentació consultada per aquest diari.

L’afany de la fiscal Carmen García Cerdá al portar a terme una investigació dels correus de la cúpula d’Hisenda va acabar amb una sanció disciplinària contra ella, ja que el seu cap a Anticorrupció, Alejandro Luzón, considera que del contingut d’aquests missatges no es desprenen prou indicis per atribuir als investigats un delicte de revelació de secrets per intercanviar-se la informació fiscal de diversos personatges públics i càrrecs polítics. La fiscal va anunciar la seva intenció de recórrer davant la justícia la sanció, que va ser confirmada pel fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz.

La versió de Montoro

EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte amb Cristóbal Montoro per conèixer la seva opinió sobre la seva imputació, i aquest ha considerat, «molt cridaner que estigui investigat des de l’any 2021 i no en tingui ni idea, sembla increïble, ¿no? Llavors, em sembla, no sé, tan fora de lloc. [...] Jo crec que visc encara en un estat de dret».

Notícies relacionades

El PSC i els Comuns pressionen per la reducció de la jornada i ERC reclama un salari mínim català

El Govern envia un nou requeriment a les elèctriques per investigar les causes de l’apagada

Quant a la investigació sobre el despatx que va fundar el 2008, Equipo Económico, l’exministre d’Hisenda ha recordat que se’n va desvincular. «Ja me’n vaig anar l’any vuit i des del 2012 no parlo amb ningú del despatx. [...] A partir d’aquí ja els dic a ells que ja és una qüestió que cal trencar personalment, que aquest despatx m’està fent molt perjudici, i que haurien fins i tot d’eliminar-lo, treure’l, perquè a més són molt bons professionals, no necessiten estar allà vivint de la meva suposada herència en el sentit de, tal, llavors, però ells no, decideixen seguir, tal, amb la qual cosa encara em distancia moltíssim més, és a dir, estem en el vint-i-cinc, i fa moltíssims any que estic distanciat fins i tot personalment», ha assegurat.

Així mateix, Montoro reconeix haver rebut els emails que aquest diari ha anat publicant. No obstant, ha assegurat que això formava part de la seva tasca com a ministre: «Tens la informació general, que és el que apareix en aquests ‘emails’, és clar, però no hi ha cap ‘email’ meu on jo li digui a ningú que hagi de fer alguna cosa, perquè a més això és impossible a l’Administració tributària».