Joaquín Reyes: «La nostàlgia de 'Muchachada nui' ens durarà poc»

–Explica'm una mica com seràMuseo Coconut.

–Per començar, és un canvi de format respecte al que fèiem fins ara amb Muchachada nui. Museo Coconut serà una sit com [comèdia de situació]. Els personatges seran fixos i no hi haurà seccions com Celebrities o Marcial. Serà totalment diferent. I això no està provocat pel canvi de cadena ni per compromisos contractuals. És perquè hem volgut fer el que ens venia de gust. Seran 13 capítols de 25 minuts, amb els seus decorats, els seus tràmits, els seus personatgets. Tot respirarà aquella sensació de ser a casa que tens quan veus aquestes sèries.

–Aquelles cèlebres seccions que anomenava (Marcial, Celebrities, Enjuto Mojamuto), ¿estan jubilades o només congelades una temporada?

–Si després de la sèrie ens vingués de gust fer un especial d'esquetxos, podríem recuperar-los. No ha sigut un punt final. Però feia molt de temps que estàvem fent un programa de números i ens venia de gust veure si podíem fer ficció.

–¿A quin personatge dels que deixa enrere trobarà més a faltar?

–Per una part sí que trobaré a faltar els esquetxos, però em ve de gust ficar-me en un personatge i quedar-m'hi una estona. A Museo Coconut sóc un dels vigilants. I com que podríem tornar als números breus, em sembla que la nostàlgia de Muchachada... no ens durarà gaire.

–¿A què s'assembla Museo Coconut, entre el que es veu avui a la televisió?

–Potser s'assembla una mica a la sèrie anglesa Los informáticos. Hem crescut veient aquesta mena de sèries: Cheers, Bill Cosby, Las chicas de oro... Potser té un aire a Aída, però en lloc de durar 45 minuts, en durarà la meitat.

–Ernesto Sevilla dirigeix la comèdia. I hi ha els seus companys de Muchachada nui.¿Van estar tots d'acord que havia arribat l'hora de canviar el xip?

–Sí. Notava que la gent amb qui treballava necessitava canviar i créixer. Ens va semblar bé. Va ser una cosa natural, tots en teníem ganes. L'equip creatiu, els tècnics...

–¿Quin valor afegit aporta el públic en directe al plató?

–És diferent fer un número on pots repetir d'estar en directe, fer-ho tot d'una tirada i sentir la màgia de la gent allà mateix. Serà molt xulo i ens ve molt de gust fer-ho amb públic. Les rialles que tu sents a casa són les de la gent al plató.

–¿Quina és la clau per fer riure?

–Els executius de la tele han apostat per l'humor. Fa anys aquest gènere era un desert i ara n'hi ha molt en pantalla. A més a més, en temps de crisi, la gent el que vol és consumir aquest tipus de format, perquè volen evadir-se. Ara és un bon moment per fer humor a la tele. Tenim sort de seguir treballant en projectes que ens agraden.

–Al programa hi haurà cameos de famosos. ¿A qui veurem?

–Abans jugàvem amb el fet de representar diversos personatges cadascun, però ara en una sèrie ja no es pot. Així que hem trucat a amics actors perquè facin petits papers. Hi haurà Arturo Valls i també Faemino y Cansado. Són gent que ens agrada molt que surti.

SEnDMuseo Coconut passa en un museu, en què manen una senyora i el seu fill. Com al Thyssen...

–¿Si ens han inspirat Tita Cervera i el seu fill? Bé, hi ha alguna cosa d'això, però no és una paròdia de la baronessa, ni de Borja, ni del Thyssen en particular. El fet de situar-ho en un museu sí que va ser el primer que va sorgir. La idea original era fer una sèrie en què els protagonistes fossin els vigilants d'un museu.

Notícies relacionades

Les notes de ‘La familia’

Eurovisió: entre el veto i el postureig

–¿La sèrie suposa una continuïtat, pensant en el seu públic fidel, o busquen arribar a més gent nova?

–Bona pregunta... Hem renunciat a alguna senya d'identitat. En una ficció no pots usar l'humor absurd, com abans. La gent desconnectaria. Hem escrit d'una altra forma, però la nostra empremta hi és. Crec que els fans se sentiran còmodes i es reconeixeran. I una de les nostres prioritats és agradar a la gent a qui ja agradem. No hi ha concessions per arribar a més públic, però aquest format és més assequible.