Espanya esmorteeix l’escassetat de fibra òptica que amenaça de colpejar la digitalització a Europa

La pandèmia ha accelerat el negoci de grans companyies tecnològiques i de telecomunicacions, però aquesta creixent demanda pels serveis d’internet també té una cara fosca: l’escassetat mundial de cables de fibra òptica. En els últims mesos, la dificultat per accedir als components d’aquesta infraestructura ha disparat els preus i amenaça amb posar fre a la creixent digitalització de diversos països. ¿Com està afectant aquesta problemàtica a Espanya?

Europa, juntament amb la Xina i l’Índia, se situen com les regions més colpejades per l’escassetat d’aquest material crucial per a la indústria. El preu de la fibra s’ha disparat fins a un 70% des dels mínims de març del 2021, segons un estudi de la firma Cru Group, fet que pot minvar els plans de desplegament i la connectivitat global.

D’una banda, els experts atribueixen l’escassetat de fibra òptica a un fort augment de la demanda, que ha crescut per sobre d’un 8% interanual a causa del ‘boom’ de les connexions forçat per la crisi de la covid. De l’altra, a la falta de components clau en la fabricació d’aquest tipus de cables com l’heli o el tetraclorur de silici. El preu dels dos materials s’ha disparat un 135% i un 50%, respectivament, segons aquest mateix estudi. Aquesta problemàtica s’ha accentuat amb la inflació accelerada després de la invasió russa d’Ucraïna. «En la meva carrera professional mai he vist res semblant a aquesta crisi inflacionària», ha explicat al ‘Financial Times’ Wendell Weeks, director executiu de Corning, el productor mundial més gran de fibra òptica.

¿I Espanya?

Aquest problema pot causar estralls en països com Grècia, Bèlgica, Àustria o Alemanya, on la cobertura de fibra òptica és encara escassa. A Espanya l’impacte està sent més limitat, ja que la seva digitalització va molt per davant de la dels seus veïns europeus. Així, és el segon país del continent amb una penetració de fibra òptica més gran, del 68,4% de la població, només per darrere d’Islàndia. Espanya és també el tercer país amb més penetració a les àrees rurals i el segon mercat que creix més ràpid, segons diversos informes de FTTH Council Europe, l’associació que reuneix la indústria. Les línies actives van arribar als 13,2 milions el maig passat, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

La fibra òptica és essencial per garantir la digitalització de les societats i per accelerar una economia cada vegada més dependent de la xarxa. La promesa del 5G, que permetrà una connectivitat ultraràpida de milers de dispositius mòbils de forma simultània, o l’anomenada indústria 4.0 se sustenten en aquesta arquitectura digital. «A curt termini no hi haurà problema, però a mitjà termini l’encariment afectarà els nous desplegaments de fibra», adverteix José A. Lázaro, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB).

Resiliència de les ‘telecos’

Actualment, el 77,6% de les línies de fibra òptica desplegades a Espanya les concentren els tres grans operadors: Movistar, Orange i Vodafone. En els últims anys, el Govern ha aportat ajudes milionàries a aquestes companyies per accelerar el desplegament de cablejat i fer arribar la connexió a internet de banda ampla a tots els racons del territori. Així, s’ha apostat per apagar la tradicional xarxa de coure i substituir-la per una de fibra òptica, més eficient, un desplegament estratègic que posa Espanya en una posició de força.

La grans ‘telecos’ del país acostumen a tancar contractes de subministrament de diversos anys amb els fabricants de fibra òptica, fet que reforça la seva posició davant els alts i baixos del mercat. «Fem compres a llarg termini i a llarg volum, el que potser fa que sigui menys sensible a la inflació», explica a aquest diari Alberto Moreno, director de regulació de Telefónica a Espanya. «No som immunes, però tenim certa resiliència». Des d’Orange assenyalen que tot i que comencen a notar «cert encariment» el seu desplegament de fibra no s’està veient afectat «gràcies a la previsió i anticipació amb els proveïdors».

Problemes per als fabricants

Notícies relacionades

¿Com es pot netejar l’altaveu de l’iPhone?

WhatsApp: arriba l’última novetat per protegir els teus xats

Tanmateix, els que sí que s’estan veient afectats per l’encariment de l’energia, el transport i les matèries primeres són els fabricants de fibra òptica, en la primera línia d’impacte. «L’augment general dels preus ha coincidit amb la falta de capacitat per respondre a la demanda de les teleoperadores», assenyala Ramón Alós, president de l’empresa de fabricació OPTRAL. En els últims mesos el cost de la fibra òptica ha passat de ser de menys de quatre euros per quilòmetre a entorn els 6,70 euros actuals.

El perjudici dels fabricants no acaba aquí. Les noves comandes de fibra es pacten al preu actual, tanmateix és més complicat quan els clients que ja havien acordat contractes de subministrament a llarg termini a un preu tancat –molts finançats a través de concursos públics– no accepten un increment del cost, cosa que acaba repercutint en els fabricants. Com adverteix Alós, l’augment prolongat dels preus farà que s’acumulin cada vegada més problemes: «Ningú té una vareta màgica, però la perspectiva és dolenta».