27 set 2020

Anar al contingut

Retard en una tecnologia fonamental

Alemanya, un gegant sense bona connexió a internet

La falta de velocitat de la xarxa, d'infraestructura de fibra òptica i d'accés a wifi gratuït retarden el procés de digitalització de la locomotora econòmica d'Europa

Carles Planas Bou

Alemanya, un gegant sense bona connexió a internet

FABRIZIO BENSCH

Pel·lícules que es congelen en el seu punt culminant, arxius que tarden hores a descarregar-se i videotrucades entretallades per un molest soroll que anuncia una reconnexió de la línia. Tot i que de cara a la galeria Alemanya exhibeix haver-se convertit en la locomotora econòmica de la Unió Europea (UE), de portes cap endins creixen les queixes per un dels seus problemes menys explicats: la lentitud d’internet.

Des de les llars particulars a les oficines de grans mitjans internacionals, les protestes per una connexió d’alta velocitat a la xarxa que mai arriba són tan recurrents com fonamentades. Alemanya ocupa el lloc número 33 a la llista mundial sobre velocitat mitjana de connexió de banda ampla amb 73,05 megabits de descàrrega per segon, segons Speedtest Global Index. Quan es tracta de connexió mòbil la xarxa alemanya cau al número 47 de la llista amb una velocitat de 32,41 megabits.

Fins a un 94% de les llars alemanyes tenen accés a internet –la tercera millor xifra europea–, no obstant aquest accés s’ha revelat com a massa inestable. Per establir una comparació, fins a 17 països europeus presenten una velocitat superior a l’alemanya. Espanya ocupa la posició 14 amb 110,13 megabits de descàrrega per segon en banda ampla, gairebé el doble que l’alemanya.

Falta d’infraestructura

La internet d’alta velocitat encara és un objectiu que queda lluny, i això es deu a una dècada de poca inversió i d’absència d’una estratègia clara per desenvolupar una infraestructura de banda ampla de fibra òptica. Així, només un 1,6% de les llars alemanyes tenen accés directe a línies de fibra òptica, la penúltima plaça a tot Europa. A Suècia, el líder, la cobertura és del 45%. El govern invertirà 12.000 milions d’euros per estendre aquest sistema de comunicació per tot el país.

El novembre de l’any passat un informe de l’Institut Alemany d’Economia (IW) mostrava la seva preocupació perquè l’expansió de la infraestructura de banda ampla no avança prou ràpid, una cosa que afecta les àrees rurals, més desconnectades. Això es deu al fet que en aquestes regions encara s’utilitza una connexió per cable de coure, més lenta. «Ens hi hem d’afanyar», ha acceptat la cancellera Angela Merkel.

Perjudici econòmic

Alemanya s’enorgulleix de ser una de les economies més robustes del món i tenir ciutats com Munic o Berlín que s’han convertit en epicentres de start-ups tecnològiques. No obstant, segueix sent considerat un «país en desenvolupament digital», una cosa que suposa un impediment econòmic per a empreses que es veuen afectades per aquesta lentitud.

En el futur pròxim el problema serà encara més gran. El sector industrial i l’anomenada internet de les coses, la digitalització d’objectes quotidians, requeriran cada vegada més d’una connectivitat més ràpida. Però la falta d’innovació digital també perjudicarà els ciutadans corrents. Segons l’Associació Alemanya de Comunicació de Banda Ampla, un 75% de les llars requeriran descàrregues de més de 500 megabits per segon el 2025. Aquesta infraestructura necessita la construcció d’un milió de quilòmetres de fibra òptica.

Per arribar a aquest objectiu farà falta un sistema de més potència com el 5G. De moment, l’única infraestructura mòbil així va ser posada en marxa aquest juliol a Berlín i Bonn limitada a telèfons de més de 900 euros. Per a finals de l’any que ve Deutsche Telekom espera que estigui disponible a les 20 ciutats més grans del país.

Wifi pública millorable

Els problemes de connectivitat també existeixen en el terreny públic, on és especialment difícil trobar wifi gratis. Això es deu al fet que fins al juny del 2017 Alemanya tenia una restrictiva llei que responsabilitzava els propietaris d’una wifi oberta de les infraccions realitzades pels seus usuaris. És a dir, si et descarregaves una pel·lícula de forma il·legal al cafè, era l’amo del local qui rebia una denúncia que podia ascendir a milers d’euros.

Coneguda com a ‘Störerhaftung’, aquesta norma limitava la creació de xarxes de connexió publiques, però fa dos anys el govern alemany la va modificar perquè aquests titulars de la xarxa wifi quedessin exempts de responsabilitat tot i que se’ls podia demanar bloquejar pàgines web que portessin a consum il·legal, una llei compatible amb les regulacions europees.

Cada vegada hi ha més locals que ofereixen aquest servei per atreure nous clients, i fins i tot esglésies protestants de Berlín s’han apuntat a la wifi pública amb la creació de ‘godspots’. A Alemanya hi ha actualment un port de connexió públic per cada 9,6 persones, un registre millor que a Espanya, on és per cada 13, però encara lluny de França, que encapçala la llista amb un punt d’accés per cada 2,8 persones.