Un acord gairebé federal

Les posicions maximalistes de Feijóo i Puigdemont, contràries a l’acord, defugen les incògnites que l’acompanyen, que són moltes i de l’aclariment de les quals dependrà la valoració que aquest mereixi en termes de recaptació, eficiència fiscal i solidaritat. És cert que l’acord no permetrà recaptar tot l’IRPF el 2026, però aquest compromís era impracticable tenint en compte que l’Agència Tributària de Catalunya haurà, almenys, de doblar els seus efectius per emprendre aquest objectiu. Tampoc és acceptable qualificar de cafè per a tothom la possibilitat de generalització del model aprovat a les comunitats autònomes que ho vulguin. El contrari seria somiar que el Govern de Pedro Sánchez pot proposar un model pensat només per a Catalunya i vetat als altres. ¿En quin món viuen Junts i la CUP?

Notícies relacionades

El jutge deixa lliure Leire Díez, l’expresident de la SEPI i el ‘soci’ de Cerdán al no demanar la fiscal el seu ingrés a la presó

Feijóo augura que Extremadura iniciarà «el canvi» per acabar amb la «degradació» de Sánchez

Sense raó.

No té raó el PP quan qualifica l’acord d’exclusiu per als catalans. Com no la té Emiliano Garcia-Page quan anticipa, sense esperar a la seva implementació, que suposa una ruptura de la solidaritat. És cert que falta aclarir com es farà compatible l’aplicació del criteri d’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de la renda per càpita, com a conseqüència de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament entre comunitats) amb el de la quota de solidaritat a què Catalunya es compromet. No obstant, no hi ha res en el text aprovat que contradigui la solidaritat entre territoris. Per calcular les aportacions a la caixa comuna de l’Estat, caldrà agafar la calculadora i llavors serà el moment de concloure si existeix o no corresponsabilització de Catalunya amb la sort de tots. Les crítiques han deixat de banda una qüestió més de fons que planteja el nou model de finançament. Imaginem que aquest és ratificat pel Congrés i que altres autonomies emprenen el camí de Catalunya. ¿Fins a quin punt suposaria això, en cas de generalitzar-se, obrir la porta al federalisme? En aquest cas, pot ser que el legislador l’hagi d’encaixar en el sistema constitucional. Aquest és el resultat d’haver arribat a una proposta de tant abast per exigències curtterministes. Continuem fent virtut de la necessitat.