El Govern tramitarà després de l’estiu el finançament singular

L’Executiu central posarà en marxa els canvis legislatius després de l’estiu per crear aquest nou sistema de finançament, que farà extensible a altres comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera i que hauran de ser avalats pel Congrés. Mentrestant, i en paral·lel, s’avança en un grup de treball entre els dos executius per atendre les especificitats que requereix Catalunya, com el reforç de l’ATC, un aspecte que ERC vol concretar amb la proposició de llei que portaran a les Corts per retocar l’encaix legal. La Generalitat espera tenir alguna concreció abans d’acabar l’any.

La reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat celebrada al Palau de la Generalitat va servir per anunciar els 10 principis del nou finançament, que respectarà el principi d’ordinalitat –tot i que no es detalla en l’acord, sinó en el preàmbul– i que comptarà amb una quota de solidaritat, tot i que encara no s’ha especificat la quantia.

Perquè l’autonomia estigui en disposició de recaptar, gestionar i liquidar tots els tributs, com es va pactar entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa, els dos governs reforçaran l’ATC amb el desplegament d’un pla director que el Govern ha encarregat a l’empresa Indra i que es coneixerà la setmana vinent.

Amb els recursos actuals de l’agència, en què treballen unes 839 persones (a les quals se sumaran unes 200 places noves, però encara lluny de les 3.800 de l’estatal que treballen a la comunitat), i els mitjans informàtics de què disposa (diferents dels que utilitza l’agència estatal) és inviable que Catalunya assumeixi la gestió de l’IRPF l’any vinent en solitari, ja que ara gestiona 5.000 milions d’euros d’aquest impost, que ascendirien fins als 30.000 milions si es traspassés avui.

Per això s’ha acordat una gestió compartida entre les dues administracions d’aquest impost, com ja es va anunciar per al tribut a la matriculació, i es continuarà acordant amb d’altres de forma gradual. Una mena de banc de proves perquè s’entreni l’accés a les dades, els tràmits per a la recaptació i els mètodes informàtics amb què treballa la hisenda estatal. No obstant, no s’ha concretat cap injecció de recursos de l’Estat per a això.

Però aquesta decisió també és una via de l’Estat per defensar que l’autonomia catalana no surt del règim comú, sinó que el nou sistema permet atorgar un autogovern més gran a Catalunya, sense perdre la centralitat del model conjunt. Amb aquesta nova arquitectura, Catalunya recaptarà els ingressos, entregarà a l’Estat un percentatge d’aquests per pagar les despeses dels serveis que presta a la comunitat, i la resta l’administrarà segons les seves competències. Una vegada executat aquest repartiment, la Generalitat farà una aportació a l’Estat –la quota de solidaritat– i desapareixerien els fons del sistema actual, com els de compensació o de competitivitat, a més dels anomenats avançaments a Catalunya.

Per al Govern, aquest model suposa un "canvi de paradigma" perquè passa de rebre recursos a ingressar-los, cosa que avança cap a una "corresponsabilitat fiscal", que respecta la resta d’autonomies, però que atorga un protagonisme més gran a Catalunya. És per això que insisteixen que el que s’ha acordat és extrapolable a tots aquells territoris de l’Estat que ho reclamin. Però per al Govern això no és més que una forma de gestió "en xarxa" i de col·laboració entre agències.

No obstant, hi ha un escull perquè Catalunya assumeixi la gestió dels impostos en solitari, que és la normativa vigent. El Consell de Ministres aprovarà després de l’estiu els retocs necessaris (que hauran de ser convalidats pel ple del Congrés) i convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera per fer aquest model extensible a altres autonomies. En paral·lel, ERC registrarà una proposició de llei a la Cambra baixa, com va avançar aquest diari, per modificar tres lleis vigents: la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la que regula el finançament de les autonomies de règim comú i la llei de cessió de tributs. No obstant, tot quedarà en mans dels socis d’investidura de Pedro Sánchez, una majoria que sembla complexa de lligar.

Així que, fins que no s’aprovin els canvis en la legislació, tots els tributs que s’acordi delegar es gestionaran de manera compartida entre l’agència estatal i la catalana; una cosa que ERC ja ha criticat. Els republicans creuen que el que s’ha acordat entre governs queda curt, perquè és pràcticament un calc al que es va acordar fa 11 mesos, per a la investidura d’Illa, per la qual cosa reclamen més concrecions. Ni PP, ni CUP, ni Vox, ni Aliança Catalana, han acudit a la ronda prèvia amb el Govern per conèixer el detalls de les mesures.

L’absència de Montero

Notícies relacionades

Cerdán demana les col·laboracions de Koldo amb la Guàrdia Civil

El Parlament incorporarà un expert en antiracisme

La gran absència en la cita va ser la de la ministra María Jesús Montero, que no s’ha sentit mai còmoda en aquesta negociació, sobretot des que va assumir el rol de candidata del PSOE a Andalusia. El càrrec de més rang a la taula va ser el del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que va recalcar que Montero no forma part d’aquesta comissió segons el reglament per defensar-se de les crítiques d’ERC. La delegació catalana va estar liderada pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d’Economia, Alícia Romero.

En la roda de premsa posterior a la cimera, Dalmau va defensar que totes les autonomies comparteixen que el model actual està caducat i que cal reformar-lo, mentre va defensar que el pla acordat no suposa "cap privilegi" per a Catalunya. Torres va remarcar que el nou sistema de finançament ha de tenir en compte "les necessitats i singularitats" tant de Catalunya com de la resta d’autonomies: "La multilateralitat i la singularitat conviuen", va respondre al president castellanomanxec, Emiliano García-Page (PSOE).