Deu pilars i diverses incògnites

Més autogovern

La idea fundacional és que el nou sistema estarà més vinculat als tributs que els ciutadans paguen als seus territoris, de manera que Catalunya tindrà més "capacitat de regulació" sobre els impostos. La llista de tributs és llarga, així que encara cal veure la lletra petita per saber quins podrà regular i quins no. Per ara, l’únic que se sap és que la Generalitat tindrà més pes en la recaptació de l’IRPF.

Corresponsabilitat fiscal

Com que l’objectiu és que el nou model estigui vinculat a la recaptació de tributs, la Generalitat i el Govern projecten el "desplegament de la hisenda catalana". L’Agència Tributària de Catalunya, creada el 2008, recapta ara uns 5.000 milions d’euros dels més de 50.000 que a Catalunya es paga en impostos. Si la Generalitat passa a gestionar l’IRPF, la seva capacitat de recaptació creixerà en 25.0000 milions d’euros.

Claredat

Amb l’actual model, les comunitats de règim comú es financen a través de diversos fons estatals (Fons de Garantia, de Suficiència, de Cooperació i de Competitivitat). Fa anys que Catalunya es queixa que la gestió d’aquests fons la perjudica. La idea és que "desapareguin els fons que compliquen el sistema" i que donen peu a "resultats incoherents".

Transparència

La idea és que el nou model s’emmotlli a les necessitats de totes les comunitats. Així, el Govern promet "transparència" en "el càlcul de la cistella de tributs". També garanteix que l’"anivellament" entre comunitats amb menys i més capacitat econòmica es farà "d’acord a criteris objectius". Caldrà veure quins seran aquests criteris.

Solidaritat

La Generalitat assegura que Catalunya sortirà guanyant amb el nou sistema, però assumeix el compromís de continuar aportant recursos a la solidaritat interterritorial. Amb aquesta nova arquitectura, Catalunya obtindrà els ingressos, n’entregarà a l’Estat un percentatge per pagar les despeses dels serveis que presta a la comunitat i la resta l’administrarà segons les seves competències. Un cop executat el repartiment, la Generalitat farà una nova aportació a l’Estat –la quota de solidaritat– i el Govern farà una altra injecció de recursos per cobrir les competències singulars, no homogènies, que té Catalunya.

Ordinalitat

És una de les qüestions més demandades per tots els governs catalans de les dues últimes dècades: que es respecti el principi d’ordinalitat. Això passa perquè, repartits els ingressos per a l’equilibri entre comunitats, els recursos per càpita de les autonomies més riques no quedin per sota del dels territoris menys rics. No obstant, en l’acord hi ha poques concrecions sobre el principi d’ordinalitat, que ha de garantir que Catalunya no perdi posicions en el repartiment de recursos després de ser solidària amb altres autonomies, i només apareix en el preàmbul, no en els punts de l’acord.

Capacitat normativa

Les comunitats tindran més capacitat normativa sobre els seus tributs. S’haurà de veure fins a quin punt tindran marge. Això sí, els governs autonòmics hauran de respectar "la legislació europea" i es crearan "mecanismes addicionals" perquè no puguin fer "competència fiscal a la baixa". Aquests mecanismes buscaran evitar el dúmping fiscal, és a dir, que els governs autonòmics puguin fer baixades agressives d’impostos per atraure capitals i perjudicar comunitats veïnes.

Competències específiques

La previsió és que Catalunya pugui tenir "competències específiques" que facin que el seu model sigui "singular" en alguns aspectes. Aquesta és un de les qüestions més obertes de la proposta, ja que ni el Govern ni la Generalitat expliquen en què es concretaran aquestes singularitats.

Final dels avançaments

El nou model vol posar fi al sistema actual d’"avançaments" pel qual l’Estat avança els recursos a les comunitats i, al cap de dos anys, els liquida. És a dir, als dos anys paga la diferència. Amb aquesta fórmula es generen desajustos i les comunitats mai saben amb precisió de quants recursos disposaran.

Notícies relacionades

Cerdán demana les col·laboracions de Koldo amb la Guàrdia Civil

El Parlament incorporarà un expert en antiracisme

Generalitzable

Aquest últim pilar és el més polític. El Govern assumeix el compromís que, malgrat que ha negociat de manera "bilateral" aquest acord amb la Generalitat, el model pactat pugui ser "generalitzable" a la resta de comunitats autònomes. Per exemple, que totes les que ho vulguin podran potenciar les seves respectives hisendes autonòmiques i participar en la gestió del seu IRPF. Aquest punt busca garantir el "principi d’igualtat" entre territoris i blindar-se davant possibles impugnacions, com les que ha anunciat es PP.