L'aigua, element clau en la configuració de les ciutats intel·ligents

L'aigua, que en moltes ciutats ja és un bé limitat i escàs, obliga a considerar solucions alternatives com a sistemes d'administració semidescentralitzada i de conservació i reutilització. Des d'aquesta perspectiva, l'Ajuntament de Barcelona ha establert l'objectiu de gestionar de manera intel·ligent els seus recursos hídrics, tant en la gestió de les aigües freàtiques i subterrànies com en el consum racionalitzat en serveis públics (reg i fonts).

Actualment, de les 293 hectàrees susceptibles de reg, 178 tenen un sistema de reg programat. L'objectiu és aconseguir que un 60% d'aquest sistema preexistent es converteixi en un altre de telegestió 'smart', que permeti una millor eficiència del reg. Un 8% ja s'haurà transformat a finals del 2013. Una altra de les fites ja aconseguides és que uns 78 quilòmetres de xarxa d'aigües freàtiques està telecontrolada en més de 20 sistemes a la ciutat.

Donada la necessitat d'avançar en la gestió intel·ligent de l'aigua, el consistori català ha donat forma a un ambiciós pla director per a l'ús de les aigües freàtiques. Així mateix, s'ha establert un sistema d'informació territorial i telecontrol sobre 1.540 quilòmetres de la xarxa de clavegueram de Barcelona, amb 2.500 sensors telesupervisats i 460 actuadors.

Finalment, s'ha de destacar que està previst controlar a distància 77 fonts ornamentals durant el 2014.

TECNOLOGIES

La importància de gestionar els recursos naturals d'una manera més eficient a les ciutats és una qüestió avalada per la majoria d'experts. En aquest sentit, s'han desenvolupat noves tecnologies i innovadores propostes d'actuació per impulsar un canvi cultural en la percepció del valor de l'aigua. Les claus tècniques se centren avui en els incentius econòmics que es poden trobar en la planificació de les instal·lacions, fins al desenvolupament de sistemes intel·ligents de detecció de fugues i alteració química de l'aigua, així com el desenvolupament de mecanismes d'obtenció de biogàs a partir de les aigües residuals.

Sembla clar el paper decisiu que les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) jugaran en aquest camp, cosa que constituirà una política que serà clau en les pròximes dècades i permetran avançar cap a una gestió integrada per estalviar aigua, prevenir accidents per sobrepressió, evitar inundacions i detectar avaries en temps real.

A més, les TIC poden proporcionar a persones i empreses informació immediata sobre el seu propi consum, i augmentar així la conscienciació sobre la seva utilització.

PLA D'AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Barcelona està portant a terme diverses accions per aconseguir edificis i espais públics autosuficients energèticament. Aquesta directriu estratègica consta de diverses línies d'actuació, com creació d'illes energètiques autosuficients per millorar pràctiques relatives al consum: incorporació de cobertes solars, usos mixtos, calefacció conjunta per barri, reciclatge d'aigua i utilització de vehicles elèctrics.

Com a principals actuacions s'està portant a terme un estudi per al control i la gestió de l'aigua a l'illa de Cristóbal de Moura; un pla d'autosuficiència energètica amb una visió de 30 a 40 anys i una planificació d'accions per als 10 anys vinents i, així mateix, una anàlisi de  consultoria de la viabilitat de definir un operador energètic municipal.

Notícies relacionades

Local.IA: la intel·ligència artificial que acosta les administracions a la ciutadania

Els atacs cibernètics a Catalunya comprometen les dades de més de 96.500 persones, gairebé el doble que el 2024

Un altre dels objectius en marxa és la implantació d'un sistema de climatització que proporcioni a edificis o centres de consum tota l'energia tèrmica, en forma d'aigua calenta o freda necessària per a la seva climatització. Actualment es troba implantat a l'àrea del Fòrum, i s'està ampliant al districte 22@ Barcelona i al barri de la Marina ( Zona Franca ).

Avui, la xarxa urbana de fred i calor disposa de 14 quilòmetres que connecten 50 edificis al Fòrum i 22@ Barcelona, i de 7 quilòmetres en vuit edificis a la Zona Franca, amb tres centrals de generació de calor en funcionament.