Estabularis molt humans

«Abans del 1988 no hi havia lleis. Un científic podia fer el que volgués amb un ratolí o una rata. Tot depenia de la seva voluntat i dels seus valors», recorda Juan Martín-Caballero, director de l'estabulari del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Dues dècades després, no queda la més mínima ocasió per a la improvisació: tot està estrictament regulat perquè així ho exigeixen diverses legislacions sobre benestar animal i els comitès ètics dels mateixos centres d'investigació. «S'han arribat a restringir fins i tot les disseccions amb fins docents, que ara queden recloses al món universitari», insisteix Josep Santaló, president del comitè d'ètica en experimentació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les instal·lacions en què ara viuen els ratolins, posa com a exemple Martín-Caballero, han de ser prou àmplies perquè els animals puguin bellugar-se, saltar i amagar-se en túnels. Si són per a rates, a més a més, han de tenir una altura mínima perquè s'hi puguin posar dretes. També estan estrictament regulades la llum, que segueix el cicle solar, així com la humitat, la temperatura, la higiene, la ventilació, el transport, l'alimentació i fins i tot la formació de les persones que s'encarreguen de la manutenció. I també els tractaments, que en cas que puguin ser dolorosos s'efectuen amb uns analgèsics...

Nova directiva comunitària

En matèria de benestar animal, els centres catalans es regeixen per una directiva comunitària que acaba de ser renovada i un decret espanyol del 2005, encara que la legislació catalana hi ha afegit algunes particularitats, entre elles la prohibició d'instal·lar granges de cria de primats. La base de tot el procés és el control i el registre: «Els centres han de demanar una autorització per a cada un dels seus experiments, justificar per a què el volen fer i sotmetre's a inspeccions per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat», reitera Santaló. Entre altres aspectes, no estan permesos els animals vagabunds o silvestres, sinó que han d'haver estat criats per a finalitats científiques.

Un dels grans reptes dels laboratoris és reduir el nombre d'exemplars utilitzats en la investigació o fins i tot eliminar-los completament: «Buscar alternatives és un dels requisits en tots els experiments, encara que lògicament no sempre es pot», assumeix Santaló. «Hi ha investigadors que pensen que pot ser un fre -diu Martín-Caballero-, però jo opino que millorarà la investigació. Hem d'utilitzar només els animals necessaris i donar-los una bona atenció». Disposar d'un animal sense estrès ni conductes anormals és essencial per avaluar després els resultats d'un assaig. A més, fer servir menys animals suposaria un benefici econòmic ja que els centres els solen comprar en grans quantitats a empreses especialitzades, sovint de l'estranger.

Notícies relacionades

Com bloquejar trucades spam a iPhone i Android

La Generalitat de Catalunya va rebre més de 6.900 milions de ciberatacs el 2024

El problema és que, a causa del desenvolupament de la ciència biomèdica, cada vegada són més els experiments que necessiten animals vius. L'any passat, per exemple, es van utilitzar en investigació a Catalunya 200.000 ratolins, 65.000 rates, 16.000 conills, 10.000 conills d'Índies i 9.000 porcs, entre altres animals. L'estabulari del PRBB, el més gran d'Espanya, acull 40.000 ratolins i 50.000 peixos, però Martín-Caballero està convençut que en pocs anys es construiran instal·lacions per a 400.000 rosegadors.

L'investigador explica que una de les alternatives consolidades a l'ús de mamífers és el peix zebra, un petit ciprínid asiàtic: «És transparent, en cinc dies ha completat els seus òrgans i té una capacitat de regeneració brutal». Es fa servir per a tot, «El que és fonamental és que evitem proves que abans fèiem amb mamífers», conclou Martín-Caballero.