INVESTIGATS PER AJUDAR

Els bombers de Lesbos: "Estem condemnats a salvar vides"

Tres voluntaris sevillans d'una oenagé s'enfronten demà a Grècia a un judici després de ser acusats de tràfic de persones

Els demanen 10 anys de presó per cada immigrant introduït de manera il·legal, tot i que quan els van arrestar no havien rescatat ningú

zentauroepp43205854 bomberos lesbos180506181446

zentauroepp43205854 bomberos lesbos180506181446 / Ana Mora Segura

5
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

Manuel Blanco, Enrique Rodríguez i Julio Latorre esperen posar fi aquest dilluns a «un malson surrealista» que va començar el gener de 2016. Aquests tres bombers sevillans membres del'associació Proem-aid, que participaven de manera voluntària en els pitjors dies de la crisi de refugiats a Grècia, van ser arrestats quan es dirigien a la barca d'una oenagé danesa després d'intentar localitzar sense èxit una embarcació a la deriva.

Després de tres dies als calabossos, que van abandonar després de dipositar una fiança de 15.000 euros, van ser acusats de temptativa de tràfic il·legal de persones. Aquest dilluns seran jutjats en un tribunal grec a Mytilene, on s'enfronten a penes que arriben fins als 10 anys de presó per cada persona introduïda il·legalment. Però com que van ser acusats en grau de temptativa, perquè durant la seva detenció no anaven amb cap immigrant, no saben realment què els espera.

Una causa «vaga i imprecisa»

L'advocat es mostra esperançat perquè es tracta d'una causa «vaga i imprecisa»que no té fonament jurídic, ja que «ni tan sols portàvem ningú a bord aquella nit», però el fet que hagi arribat a judici els preocupa. «Ens demanen presó perquè diuen que suposadament teníem la intenció d'introduir persones irregularment», assenyala Blanco, que recorda que, tot i això, l'endemà de la seva posada en llibertat els voluntaris de Proem-aid van continuar treballant i atenent les trucades dels guardacostes grecs com si res no hagués passat.

"Ens han dit que érem al lloc equivocat en el moment equivocat", lamenta un dels bombers

És més,l'organització no va deixar l'illa fins al 2017. En aquest temps, ningú més ha estat acusat ni detingut per aquest motiu a Lesbos. «Ens han arribat a dir que érem al lloc equivocat en el moment equivocat», relata sense entrar en gaires detalls, però deixant clar que ells sempre es van moure per l'illa donant compte de les seves activitats. «Soc funcionari, estic acostumat als protocols, i cada vegada que sortíem avisava les autoritats gregues i el consolat espanyol», narra.

La primera missió per a dos d'ells

La detenció es va produir el 14 de gener. Era la primera missió per als voluntaris més joves, Rodríguez i Latorre, i la tercera per a Blanco, que portava tot just 10 dies a l'illa i rememora que al cap de pocs minuts d'arribar ja estava a l'aigua rescatant immigrants que sortien de la costa turca en embarcacions precàries o amb simples salvavides, una tragèdia simbolitzada amb el cadàver d'Aylan en una platja de Turquia.

Havien ajuntat dies lliures i vacances per poder anar a Grècia en un dels moments més durs de la crisi de refugiats, sacrificant diners i temps per a la família. La seva zòdiac estava al taller de reparació, i per això quan van rebre una trucada de l'oegené Team Humanity, que en aquell moment no tenia personal de rescat, no ho van dubtar. «Segons la llei del mar, quan et diuen que necessiten ajuda, surts corrent; si saps que hi ha un vaixell enfonsant-se tens l'obligació legal d'atendre'ls, però també hi ha la qüestió moral, no pots quedar-te a terra mirant com moren».

Del desconcert a l'enuig

Com que no havien localitzat el vaixell, tornaven a port quan van ser interceptats pels guardacostes grecs, i detinguts al costat de dos voluntaris danesos, i posteriorment acusats de facilitar el tràfic il·legal d'immigrants i fins i tot de possessió d'armes, ja que portaven una  eina per tallar tubs de punta roma reglamentària a les armilles salvavides, tot i que aquest delicte va ser arxivat. «Els acompanyem sense problema perquè no teníem res a amagar», i es van trobar dins d'un calabós al costat de presos comuns. Van passar del desconcert a l'enuig. Pensaven que tot era un error, però la denúncia va seguir endavant.

No han tornat a Grècia des d'aleshores tot i que participen de forma anònima en altres missions

Notícies relacionades

Proem-aid es va mobilitzar per treure'ls de la presó. Quan van sortir del calabós, van descobrir amb sorpresa que la restad'associacions de voluntaris havien sufragat les costes, les taxes judicials i fins i tot havien ajudat a pagar l'advocat. «Va ser l'‘efecte Lesbos'», diu Blanco, «les oenagés ens deien que res del que feien als campaments de refugiats tenia sentit si nosaltres no podíem ser al mar rescatant els immigrants». Aquesta calor continua, i molts dels voluntaris que haurien d'haver tornat aquests dies han decidit ajornar el viatge per acompanyar els tres bombers en el judici.

Al seu costat també hi seran diputats andalusos i el consolat. Ells van tornar a Espanya i no han tornat a trepitjar Grècia, tot i que han continuat participant en altres missions de rescat sempre de forma anònima, com fins a aquell moment. Repeteixen que ho tornarien a fer «No hi ha por de tornar, el que va passar va ser l'atzar d'aquella nit», diu Blanco, «nosaltres estem condemnats a salvar vides, no sabem fer una altra cosa, i no entenem que estiguem condemnats justament per això».

La criminalització de la solidaritat: de Maleno a Open Arms

La detenció i enjudiciament dels tres bombers sevillans de Proem-aid no és l'únic cas en què els que ajuden són<strong> criminalitzats precisament per ajudar</strong>. El març del 2018, les <a href="https://www.elperiodico.com/es/internacional/20180327/jusitica-italiana-incauta-barco-open-arms-6719379">autoritats italianes  segrestaven judicialment el vaixell de <strong>l'oenagé Proactiva Open Arms</strong></a> amb l'acusació de ser una organització criminal i <strong>fomentar la immigració il·legal</strong> després de desobeir els guardacostes libis i no lliurar els immigrants que acabaven de rescatar. Mesos abans havien estat vinculats amb xarxes de tràfic de persones per la fiscalia de Catània, tot i que el cas es va arxivar per falta de proves. També la investigadora i <strong>cooperant Helena Maleno</strong>, que lluita des del 2001 per tornar la veu als immigrants morts en la ruta de l'Estret i per ajudar a les famílies a reclamar justícia, està sent <strong>investigada per vincles amb els traficants</strong>, per les seves trucades d'alerta per facilitar el rescat de pasteres que s'enfonsen. El cas va ser arxivat a Espanya, però <a href="https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180110/activista-helena-maleno-declara-juez-marroqui-avisar-salvamento-pateras-inmigrantes-6542046">Maleno denuncia que la Policia Nacional va enviar l'expedient al Marroc</a> per intentar mantenir viu el cas.