Liébana: Un passeig d'altura pels Picos de Europa

Descobreixi la naturalesa, la història i les tradicions populars que desborden aquesta comarca càntabra

Liébana: Un passeig d'altura pels Picos de Europa
2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Per poc que es tingui sort i els núvols acampin en el fons de la vall, el telefèric de Fuente Dé regala un portent als viatgers. El simple trànsit, tot just quatre minuts penjats en l’aire, es converteix en experiència iniciàtica. El paisatge submergit en l’espessa ‘encaimada’, com aquí s’anomenen les boires, s’empassa la cabina tot just ha començat el viatge. Així fins al final dels 753 metres que puja, quan una claredat impensable s’apropia de tot. Des de dalt, els visitants contemplen un mar de cotó del qual emergeixen els rossos cims de Peña Remoña i Valdecoro com si fossin illes.

La inauguració fa mig segle del telefèric de Fuente Dé va marcar un abans i un després a la comarca de Liébana i des d’aleshores és la manera habitual d’endinsar-se al Parc Nacional de Picos de Europa. Per arribar-hi cal recórrer la profunda vall oberta per un nounat riu Deva que, a part de llaurar pedres i criar salmons, ha esculpit part de la història d’aquest racó de les muntanyes cantàbriques. Potes n’és la capital. La vila se situa en la conjunció del Deva i el Quiviesa, cosa que va propiciar el seu nom des de la romanització: Pontes, els ponts que travessaven, i travessen, aquests rius.

Se’n conserven tres: el de la Cárcel, el Nuevo i el de San Cayetano, que vist des de l’anterior conforma la imatge més pintoresca i coneguda de Potes, juntament amb la Torre del Infantado. La torrassa de planta quadrada presideix la vida del poble i és exemple de l’arquitectura militar de l’època, juntament amb les cases veïnes d’Orejón de la Lama, els Osorio, Linares i Calseco. La geografia que avui sustenta l’activitat d’excursionistes, ciclistes i muntanyencs va mantenir aïllada la comarca fins al segle XVIII. Per arribar a la Liébana calia afrontar els perills dels ports de Piedras Luengas i San Glorio o el vertiginós congost de l’Hermida, considerat un dels més bonics del món.

El tranquil aïllament de Liébana va atreure el bisbe Toribi de Palència, que va fundar un monestir a la solana de la Viorna, consagrat a San Martín de Turieno. Dos segles més tard, un altre Toribi, aquest d’Astorga, es va retirar al cenobi de Liébana després del seu pelegrinatge per Terra Santa. Va arribar amb un tros del braç esquerre de la Creu on va morir Crist, en el qual es conserva el forat del clau que va travessar la mà del fill de Déu.

Notícies relacionades

El monestir va adoptar el seu nom actual, Santo Toribio de Liébana, i la presència del Lignum Crucis, juntament amb les relíquies del sant que el va portar, van adquirir fama de miracleres. El Papa Juli II va atorgar al monestir de Santo Toribio el 1512 l’Any Jubilar, privilegi que només ostenten set altres llocs del món: Jerusalem, Roma, Santiago de Compostel·la, Assís, Urda, Caravaca de la Cruz i València.

Més informació: Oficina de Turisme de Potes Plaça de la Serna. Tel.: 942730787.