Sonia Pernas: "Moltes pacients amb càncer de mama se senten sota l’espasa de Dàmocles"

L’oncòloga Sonia Pernas és cap de la Unitat de Càncer de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i membre de la Junta Directiva de SOLTI, un grup acadèmic d’investigació clínica en càncer de mama i altres tumors. L’especialista assegura que, gràcies a la investigació, s’ha avançat "moltíssim" a conèixer bé la biologia dels tumors i que, afortunadament, cada vegada les pacients viuen més. Però segons recorda, gràcies a la ciència també sabem que el càncer de mama no és una única malaltia i que cada pacient és un món. Però totes, incideix, han d’accedir al que necessiten en cada moment, no només des d’un punt de vista mèdic. També psicosocial per fer front a facetes de la malaltia molts cops oblidades. "El tema està en l’atenció integral, multidisciplinària", resumeix quan parla de les necessitats no cobertes en pacients amb càncer de mama precoç.

A Espanya es diagnostiquen més de 38.000 nous casos de càncer de mama a l’any. Es tracta d’una xifra molt alta.

Sí, de fet, és el tumor més prevalent perquè hi ha supervivències més llargues i també pacients amb la malaltia avançada, amb metàstasi, que gràcies a la millora en els tractaments viuen més anys. Ens trobem amb un volum de pacients molt alt i això és un problema sanitari important.

¿Què és el primer que necessiten les pacients que reben un diagnòstic com aquest?

Depèn del moment vital en què estan quan se’ls diagnostica la malaltia. No és el mateix un càncer en una dona jove que en una àvia. El més important és poder oferir una atenció multidisciplinària i contínua. No només a nivell mèdic, per les toxicitats que hi pot haver amb els diferents tractaments, sinó també a nivell d’atenció psicosocial. Si és gent jove, és important abordar tot el tema de la fertilitat, de la sexualitat, del cansament que provoquen molts tractaments, del dolor i d’efectes secundaris de vegades poc visibles. Hi ha dones joves amb nens petits o que veuen interrompuda la vida laboral i és aquest un tema a abordar. També hi ha la fisioteràpia o rehabilitació per a les pacients que han quedat amb seqüeles de la cirurgia o de la radioteràpia. Per això es necessita atenció multidisciplinària contínua en cada etapa per la qual la pacient va passant. Cal tenir-ho tot en compte per portar a terme un bon tractament.

Hi ha un moment que, paradoxalment, per a moltes és d’especial ansietat: el de l’alta hospitalària. És a dir, quan els oncòlegs comuniquen que ja no es necessiten més tractaments perquè les proves indiquen que el càncer ha remès.

Sí. És cert. Perquè normalment, i tot i que és una atenció integral, de tot un equip, és l’oncòleg mèdic qui més ha portat la pacient durant més anys i és veritat que s’estableix una relació, generalment, de confiança i, diria, de dependència. L’oncòleg és imprescindible en el tractament però, després, en el seguiment, està demostrat que ho poden fer tant especialistes de primària com ginecòlegs. Nosaltres tenim un protocol conjunt i de la mateixa manera que donem l’alta, ells també ens poden consultar. És molt important treballar bé des del principi, que la pacient visqui bé l’alta hospitalària i el pas a primària, perquè vegi que som tots un equip i que hi ha diàleg. Em refereixo a pacients que ja no tenen evidència clínica de malaltia, que se sotmeten a controls.

¿La por de la recaiguda sempre és allà per a les dones que han passat per un càncer de mama?

Sí, és el tema de la percepció del risc. Hi ha moltes pacients que han passat per un càncer de mama i que pensen que l’espasa de Dàmocles sempre és a sobre d’elles. Cal ajudar-les amb tot això. Cada pacient té les seves eines i és important que t’ajudin a trobar-les. Hi ha qui em diu que la malaltia l’ha ajudat a donar prioritat a certes qüestions en la seva vida. També cal fer-los veure la part positiva. Afortunadament, en el càncer de mama s’ha avançat moltíssim. En altres tumors, no tant. Però en aquest en concret ara mateix hi ha moltes opcions de tractaments.

Si es parla de tractaments, ¿quins són els principals reptes?

Hi ha molts tipus de càncer de mama i s’han desenvolupat tractaments més eficaços. Però ara, amb tots els nous fàrmacs, amb la immunoteràpia, hi ha moltes toxicitats també que hi estan associades. El repte és individualitzar-los, com diem des de fa temps. En donar el tractament correcte a la pacient adequada i evitar toxicitats innecessàries. En càncer de mama precoç, per reduir el risc de recaiguda, hi ha pacients a qui els dius que allarguin més de cinc anys el tractament hormonal o que passin a prendre altres pastilles i els costa, perquè ja han fet químio i estan cansades.

Notícies relacionades

Alliberats 70 jornalers obligats a treballar com a esclaus

Artemis reactiva la il·lusió per la Lluna en completar el viatge

¿Considera que és important que cada pacient entengui com se l’està tractant?

Sí, s’ha de donar informació comprensible, parlar del risc i dels beneficis de tots els tractaments. Quan es diagnostica a una pacient un càncer de mama, li explico que una cosa és el risc anatòmic –com més gran el tumor, si hi ha afectació ganglionar, més risc hi ha que s’estengui– i una altra el risc biològic. De vegades és un tumor petit, però que biològicament és agressiu. És intentar individualitzar la pacient i després també fer-li entendre el risc.