Aterratge amb aplaudiments al Prat

"Un fenomen. Aquest pilot és un fenomen". Una dona gallega, d’escapada a Barcelona amb les seves amigues, celebra la proesa que acaba d’executar qui pilota l’avió en què viatja. Després de molta angoixa i d’una forta resistència al vent, l’home ha aconseguit portar a terme un aterratge gairebé suau, arrencant, fins i tot abans de disminuir la velocitat que dona per feta la feina, un sonor aplaudiment dins de la nau. Arriba una hora tard al seu destí, però ¿què és això quan des de Barcelona arribaven notícies d’una ventada que ha anul·lat classes, reagendat visites mèdiques, aturat obres i cancel·lat vols?

És l’esperit que regna a l’avió, ja que fins i tot qui ha perdut la seva connexió per la demora soferta pregunta amb calma a les hostesses. I és l’esperit que regna al trepitjar la terminal. Les pantalles no tenen pietat; d’un centenar de vols anunciats, més d’un terç figuren amb una hora de sortida estimada que, en la majoria de casos, suma més de 60 minuts al temps marcat inicialment, i n’hi ha una vintena cancel·lats. L’aeroport de Barcelona-el Prat va confirmar que fins a migdia s’havien aconseguit operar un total de 199 vols, cancel·lat 101 i desviat 10 a altres aeròdroms. Quedaven pendents 599 moviments programats.

"Mentre acabi sortint, com a mínim…", reacciona un futur viatger al primer contacte amb aquest funest cartell. "Nois, anem a seure, millor", recomana una altra usuària.

Tots els retards –el primer d’aquesta llista és un vol a Alger que s’hauria d’haver enlairat a les vuit del matí– són sortides que es projecten més enllà de les dotze del migdia, moment en el qual estava previst que comencés a amainar una miqueta el temporal. La realitat, no obstant, s’acaba imposant. Les cues de gent aturada, més enllà de l’hora exacta del migdia, davant de les portes que anuncien uns embarcaments que s’haurien d’haver registrat abans, eren la tònica habitual, ahir al matí, a l’aeroport del Prat.

"¿Quan embarquem?", li pregunta una noia a la treballadora que protegeix aquestes portes d’una marabunta que ha de viatjar a Amsterdam. "Ara mateix, quan vingui l’autobús", li respon ella. "¿I l’autobús d’on se suposa que ve?, ¿d’Amsterdam?", comentarà, amb sorna, la passatgera al seu acompanyant quan ja hi hagi prou distància amb la portadora de les males notícies.

Sense caos ni enutjos

La veritat, tot s’ha de dir, és que no hi ha caos, ni enuig visible. Es respira, sobretot, resignació i confiança que, tard o d’hora, s’arribarà al destí. Uns nois gestionen, a la cua d’un vol a Lisboa, què fer si no arriben a temps per fer l’enllaç que els ha de portar a Sao Paulo.

Un senyor es treu la jaqueta esbufegant i rient quan l’altaveu li comunica, 10 minuts després de les 12.00 hores, que el vol amb destinació Jerez en què havia de pujar a partir d’aquella hora continua sense arribar. "Actualitzarem informació en 20 minuts", anuncia la megafonia, en una altra de les frases més repetides del matí.

Aquest grup de passatgers, no obstant, aguanta dret; en una de les portes pròximes, els futurs viatgers a Varsòvia s’han rendit i esperen asseguts a terra. Una estona abans, allà feien cua els que buscaven anar-se’n a Estocolm, que ara estan tres portes més enllà, i confonen un passatger que, en realitat, vol anar a la capital polonesa. "Això és per tenir entretinguda a la gent", diu fent broma un mallorquí que torna a Palma, sobre tant canvi de portes.

Notícies relacionades

Antonio Llardén liderarà el Consell Social de la UB

Una fossa revela una matança de dones i nens de fa 2.800 anys

El que arriba tard

La jornada, de normal, no en té res, però les dinàmiques, dins de l’aeroport, gairebé que ho semblen. Avorriment generalitzat, amuntegament a les portes més freqüentades, cervesa i cartes als bars, coworkings improvisats a les taules amb endolls, comiats de solter que hauran de forçar l’enginy per entretenir-se en un aeroport de pantalles més taronges que verdes i, contra tot pronòstic, alguna carrera desesperada de persones que, en un dia marcat pels retards, arriben tard al seu vol. Al final, ¿què seria un aeroport sense aquestes carreres.