Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials: "Els immigrants utilitzen menys recursos públics que la resta"

Van dir que acompanyarien els col·lectius més vulnerables per accedir a la regularització de migrants. ¿Com ho estan fent?

Ens hem reunit amb les principals entitats que treballen en aquesta regularització i ens han explicat diferents estratègies. Moltes ja donen servei a col·lectius vulnerables com dones víctimes de violència de gènere o persones en situació de sensellarisme. Nosaltres hem posat finançament a la seva disposició. Hem donat una mica més de mig milió d’euros.

¿Els va sorprendre el canvi de l’informe de vulnerabilitat?

La regularització s’ha fet com s’ha pogut. És cert que alguns detalls no s’han pogut tancar fins just abans d’iniciar el procés i això ha provocat que l’informe de vulnerabilitat sigui més rellevant del que inicialment vam plantejar. Dit això, crec que hi ha hagut una reacció positiva de la major part d’ajuntaments. Cada vegada hi ha menys cues i ara entrem en la fase d’assegurar-nos que tenim prou espais i recursos per fer la tramitació.

¿Com ho faran?

És una qüestió que parlem molt estretament amb el Govern. Vam traslladar en una reunió a la secretària d’Estat de Migracions un llistat de municipis on creiem necessari obrir més oficines de Correus, i a partir d’aquesta gestió se n’ha obert una a Vic i se n’obriran tres més els pròxims dies.

El president de Pimec va demanar precaució amb els certificats de vulnerabilitat perquè podien desincentivar l’accés al mercat laboral dels migrants regularitzats al donar a entendre que donaven accés a subsidis socials. ¿Diria que és així?

No estic del tot segura que això sigui exactament així… Potser, en algun moment puntual, aquest informe pot ajudar, però tinc els meus dubtes. Un informe de vulnerabilitat no et dona accés automàtic a les ajudes.

¿Què opina d’aquests discursos que relacionen immigració amb l’accés massiu a ajudes socials?

S’ha de mirar l’evidència. Les persones d’origen estranger utilitzen molts menys recursos públics que la resta de la població. Majoritàriament són gent jove, que treballa i que contribueixen molt més del que suposen com a ús de recursos públics. Tota aquesta estratègia de posar el focus en els serveis públics que necessiten em sembla molt injusta i totalment esbiaixada. Aquestes narratives de "prioritat nacional» busquen crear persones de primera i de segona i són un cavall de Troia per reduir la confiança en l’Estat del benestar.

Es parla molt ara d’aquesta "prioritat nacional»…

És un discurs totalment condemnable. He sigut contundent al Parlament i ho reitero: la prioritat nacional és apartheid. El que fan la immensa majoria de persones migrades que regularitzen la seva situació és treballar cotitzant a la Seguretat Social, pagant els impostos i contribuint amb molt més del que reben. Jo crec que és de justícia dir que no hi pot haver persones que contribueixin a les que se les veti de l’Estat del benestar. No és el model de societat que volem a Catalunya.

¿El català es tindrà en compte de cara a renovar els permisos de la regularització?

La Generalitat va proposar una esmena que va ser acceptada pel Govern per reforçar el rol del català en la pròrroga de la regularització. Creiem que és important que totes aquestes persones tinguin el compromís i les eines per conèixer la llengua. Per això el conseller de Política Lingüística està impulsant una línia innovadora per reforçar l’aprenentatge més primari de l’idioma.

¿Com es troba el nadó que presumptament va ser maltractat pels seus pares i que està sota custòdia de la DGPPIA?

Ens consta que evoluciona favorablement amb una família acollidora que tenia experiència amb nadons. És un cas dantesc, estem consternats i ens hem personat com a Govern per poder seguir-lo de prop en l’àmbit judicial.

¿Revisaran els protocols?

Sempre que hi ha un cas d’aquesta gravetat hem revisat els protocols, i ho continuarem fent. En el canvi de la DGPPIA hem creat una unitat específica per tenir professionals amb l’espai mental per poder revisar què ha fallat i com podem millorar-ho.

S’ha aprovat una ampliació de la coneguda ‘llei Rhodes’ per protegir els menors en l’àmbit judicial. Hi ha dubtes sobre com encaixa en la legislació catalana.

Ho estem analitzant, però creiem que les formulacions i els canvis van en la bona direcció. Confiem que hi hagi un encaix d’algun tipus, però és veritat que encara ho hem d’estudiar.

Notícies relacionades

Un trimestre a l’estranger

Clavijo va mirar d’impedir l’ancoratge del creuer

Més d’un 66% de les famílies que podrien accedir a l’ingrés mínim vital (IMV) i el 89,2% de les que també podrien tenir accés a la renda garantida ciutadania (RGC) no ho fan.

Estem millorant i simplificant la gestió. Estem transformant el qüestionari de l’RGC per fer-la més uniforme amb l’IMV i facilitant que es pugui accedir de manera telemàtica. I una vegada tinguem la finestreta única, també farem campanyes comunicatives. La posarem en marxa després de l’estiu.