L’FP guanya prestigi social malgrat que la formació dual és la gran desconeguda

Després de dècades d’injust arraconament acadèmic, polític i social, la formació professional té una imatge majoritàriament positiva. Gairebé 7 de cada 10 persones (68,7%) consideren que són uns estudis molt o bastant vàlids, percebuts com un factor clau per a la inserció laboral i per millorar la competitivitat de les empreses espanyoles. El veredicte favorable augmenta amb la proximitat. El 74% dels que han cursat FP l’aplaudeixen enfront del 66% dels que no tenen aquests estudis. És a dir, conèixer l’FP és valorar-la positivament. La bona fama i l’expansió tenen, no obstant, dos frens: el desconeixement de la modalitat dual (que combina formació a l’aula i a l’empresa) i l’escassa orientació que reben els estudiants.

Elaborat per CaixaBank Dualiza i presentat ahir a Madrid, el baròmetre de l’FP demostra que els que més la valoren són els que la coneixen i els que pitjor opinen sobre aquesta opció són els que la desconeixen. La reputació dels cicles és vuit punts més alta en el cas dels que tenen un familiar cursant-los. L’estigma que encara arrossega l’FP pateix d’un fort component socioeconòmic. És a dir, hi ha un "prejudici de classe". Malgrat que l’FP està guanyant prestigi a passos gegantescos i ja no és la germana pobra del sistema educatiu, el perfil detractor o escèptic està molt relacionat amb nivells d’estudis i ingressos alts. Aquest segment de la població és el que continua creient que l’FP és una opció de descart i no d’elecció. És a dir, estan convençuts que s’elegeix per dificultats en els estudis previs.

El baròmetre alerta que la modalitat dual només és ben coneguda per l’11% dels enquestats, 1.523 persones entre els 16 i els 65 anys o més residents a les 17 autonomies i amb tota mena de nivell d’estudis: des de l’ESO com a màxim fins a FP, universitat i postgraus. El 45% no la coneixen i la resta en tenen una idea molt superficial. Els que menys saben d’aquesta opció són les persones més grans, que tenen un paper fonamental a les llars, atès el seu paper d’influencers familiars.

Malgrat que l’actual legislació converteix tota l’FP en dual, la realitat és que l’alumnat d’aquesta modalitat continua sent minoritari. Els estudiants matriculats a FP (curs 2023-2204) ascendeixen a 1.137.357. D’ells, 60.018 cursen dual, segons l’estadística oficial del Ministeri d’Educació i FP. És a dir, poc més del 5%.

L’FP dual no només millora la qualitat de l’aprenentatge, sinó que també dispara les possibilitats de trobar feina. El novembre passat, el ministeri va publicar una estadística que assegurava que, el primer any després d’acabar el cicle dual, la taxa d’afiliació –entesa com el percentatge d’alumnes que es troben en alta laboral– és del 40% en el grau mitjà i del 63% en el superior. Al cap de tres anys, la taxa ascendeix al 64% i al 72%, respectivament. Un estudi recent de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa assegura que, a Catalunya, els graduats en FP dual guanyen un 28% més que els d’FP tradicional.

A més del desconeixement del sistema dual, un altre punt feble en la bona percepció social de l’FP té a veure, precisament, amb els salaris. Gairebé la meitat dels enquestats per CaixaBank Dualiza (45%) creuen que els sous dels titulats d’FP són una mica més baixos o molt més baixos que els dels universitaris.

Més pràctica i especialitzada

L’estudi confirma que l’orientació educativa és una altra flaquesa. Un 40% consideren que l’orientació que reben els joves és insuficient o inexistent. Més de la meitat (55%) afirmen no haver rebut mai orientació específica sobre FP. No obstant, el seu impacte és positiu, perquè la majoria dels que sí que la van rebre la van trobar útil, i els centres educatius són la font més fiable.

Notícies relacionades

La Generalitat reclamarà 5,2 milions a l’Estat pel caos

El pla de Rodalies preveu doblar la inversió en manteniment

Davant el batxillerat, l’FP és percebuda com a més pràctica, més especialitzada i més útil per trobar feina. No obstant, el batxillerat manté un avantatge en prestigi social, ja que només un 25% de la població considera que l’FP té més reconeixement. Respecte a la universitat, l’FP és vista com a més pràctica i més accessible econòmicament. També més útil per trobar feina. Per la seva banda, la universitat és vista com una opció més prestigiosa socialment i, en gran manera, com la més eficaç per al desenvolupament professional a llarg termini.

La principal demanda que fa la societat és augmentar les places. Gairebé la meitat dels enquestats (45%) la descriuen com la prioritat més urgent, seguida de la millora dels recursos i les infraestructures dels centres (32%). També destaca la necessitat d’una oferta més variada d’especialitats i de més opcions que facilitin la compatibilitat amb l’ocupació.