Cels ‘securititzats’

Dècades de desinversió en els Mossos d’Esquadra van empènyer molts municipis a compensar l’absència de mitjans policials inflant els cossos locals. L’exemple més clar és la Guàrdia Urbana de Barcelona, que en molts sentits i àmbits (números, funcions, condicions laborals) està sobrerepresentada. No és l’únic cas, com explica EL PERIÓDICO, moltes alcaldies se sumen a la febre de potenciar els seus policies locals, construir comissaries i comprar noves tecnologies que generin fotos atractives i una falsa sensació de control i ordre. La securitització dona vots, però té un preu. Les policies, siguin locals o integrals, necessiten bones condicions de treball, funcions clares i delimitades i mecanismes i eines per realitzar-les. Les societats necessitem policies que facin la seva feina en bones condicions, que tinguin clares les seves funcions i el necessari per portar-les a terme, i que sempre ho facin en el marc dels drets i garanties fonamentals. Adquirir instruments que encara estan en certs llimbs legals és atractiu i genera certs recolzaments polítics, però mina el marc democràtic. La tecnologia està per ajudar, però no es poden posposar més els debats específics, informats i detallats sobre les implicacions de cada cas. Omplim el cel de Catalunya de petites aeronaus que sobrevolen els nostres caps sense que sapiguem si fan fotos, prenen imatge tèrmica o mesuren la qualitat de l’aire. El que sabem segur és que la legislació encara no ha definit bé l’ús, custòdia i obligacions de les dades que s’obtinguin amb ells.