ASSUMPTES PROPIS
Ana Bernal-Triviño: "Faig una crida urgent a no callar"
Historiadora del feminisme
El masclisme continua matant, i s’infiltra en la cultura juvenil a través de les xarxes (un de cada quatre joves de menys de 24 anys pensa votar Vox en les pròximes eleccions, segons el CIS). I malgrat l’amarg cost personal, la professora i periodista Ana Bernal-Triviño (Màlaga, 1980), que va saltar a la popularitat per les aportacions acadèmiques en la docusèrie Rocío, contar la verdad para seguir viva (Telecinco), no abandona la defensa dels drets de la dona. Ara la desplega en el llibre Las raíces del poder (Espasa), una història de la desigualtat amb perspectiva de gènere.
¿On és l’arrel del patriarcat?
En la capacitat sexual i reproductiva de la dona. En el moment en què va caldre mantenir unes propietats i un llinatge, en el neolític, va fer falta descendència. Si la dona no complia la missió reproductiva, es convertia en objecte. Van aparèixer els primers codis, com el d’Hammurabi, que van justificar la violència contra elles.
¿Abans no era així?
Les restes fòssils de mans femenines mostren desgast –entre el 30 i 50% caçaven animals de mida mitjana i gran–, mentre que els genolls masculins indiquen que havien estat molt a la gatzoneta, descansant. A partir del neolític es va construir el relat de la bona i la mala dona. Les arrels del patriarcat són mil·lenàries i resulta molt difícil tallar-les.
Semblava que es debilitaven, però estan recuperant vigor.
Ara Erika Kirk, a través de Turning Point USA –que ha obert més de 30.000 delegacions–va per les universitats dels EUA dient a les noies: "Si vols algun títol, treu-te el de mestressa de casa». Ella, que es va treure una carrera, va treballar amb Trump i està en l’executiva de l’organització del seu marit.
Ella també és dona.
Simone de Beauvoir va assenyalar que entre els oprimits hi ha d’haver còmplices. Educades en una estructura masclista, unes es revelen i d’altres, per instint de supervivència en un entorn hostil, s’integren per tenir un estatus social.
¿Quatre onades de mobilització feminista no han consolidat el pas endavant?
Continuem sense conquerir el poder, sense el control del temps.
El cas de Rocío Carrasco va arribar al prime time. Semblava una conquesta.
Després d’aquella fogonada de star-system, l’atenció no es va traslladar a altres víctimes que denunciaven la mateixa situació. Al veure que el feminisme tornava a revestir-se d’autoritat, han emergit nombrosos grups d’homes –alguns de finançats per estructures polítiques i lobbies– que deshumanitzen les feministes i deslegitimen el seu discurs. Ells es mantenen als platós, mentre que a les feministes ens han apartat.
¿Ha sentit el menysteniment?
És fer un post i tenir a sota la legió de la marea blava dient-me de tot. Rebo cada dia missatges del tipus "t’esperaré a la porta de la facultat i et destrossaré», "et violaré», "t’esquarteraré i et cremaré». He arribat a normalitzar-ho per poder viure. Però ja no soc tan lliure com era.
Bona part dels homes de la generació Z reaccionen contra el feminisme.
Si s’ha arribat fins aquí és perquè hi ha adults que els han posat davant els continguts. De masclisme n’hi havia, però amb la boqueta callada. Des del moment que diuen: "Vinga, jo diré això al Congrés», tots endavant. El més preocupant és que elles, a poc a poc, van entrant.
RoRo Bueno supera els 9 milions de seguidors a TikTok.
En el moviment tradwife [que promou la tornada de la dona a la llar, la criança i la submissió al seu marit], les líders monetitzen els seus relats, però a les seguidores els poden destrossar la vida per sempre. Generen unes dones dependents.
¿Com imagina el 2030?
Es produirà un retrocés brutal. Vox té força política, i si queda en una posició similar al PP, ¿qui diu que no els agafarà per demanar el Ministeri de Justícia? Recordem que es va presentar demanant retirar la llei de violència de gènere. Ja han guanyat el discurs cultural. La llavor ja està plantada.
¿En quin moment es va plantar?
Durant la pandèmia. ¿A quants joves van convèncer que la culpa de la covid era la manifestació del 8M? Hi va haver partits de futbol, fires i mítings, però va ser l’única cosa que es va judicialitzar. TikTok va multiplicar per 20 la seva audiència.
¿Com es pot revertir el fenomen?
L’esperança està en nosaltres. Faig una crida urgent a no callar. Penso en dones que ja no identificaran la violència.
Notícies relacionades¿Rosalía ajuda?
Hi ha dues cançons en el seu nou treball, La perla i Novia robot, que penso que més feministes no poden ser.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Drama a la capital financera d’Àsia La policia deté vuit persones pel gran incendi de Hong Kong
- rutes i itineraris El bressol de l’excursionisme
- CRÍTICA Antonio Orozco, una borratxera emocional en la nit de la seva vida
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- El més alt de la Vall d’Aran El poble de Catalunya que recomana ‘National Geographic’: amb cases de pedra, moltes flors i unes vistes espectaculars del Pirineu
