La policia busca a Catalunya 43 fugitius del crim internacional

Filip Knezevic, sicari de la màfia balcànica, va ser abatut a trets el 15 de juliol a plena llum del dia al carrer del Consell de Cent. Estava amagat aquí des de feia tres anys, perseguit per les autoritats i una banda rival, que finalment, segons la investigació, l’ha acabat trobant i l’ha executat al portal. Les guerres del narco internacional també es lliuren a Catalunya, on la Policia Nacional busca 43 fugitius més, els quals estan vinculats amb el crim organitzat.

Knezevic figurava a la llista de la Unitat de Fugitius de la Policia Nacional. Sobre ell pesaven ordres internacionals de detenció per l’assassinat de dues persones en una illa de Grècia. Quan va ser assassinat, la policia va col·laborar a identificar-lo, ja que feia servir diverses identitats falses.

"Catalunya és una destinació molt buscada pel crim organitzat perquè aquí hi troben refugi", apunta Carlos Gil, cap adjunt de la Brigada Judicial de la Policia Nacional de Barcelona. Segons es desprèn d’un informe intern de la Unitat de Fugitius que ha pogut consultar aquest diari, des del 2018 s’han arrestat 99 pròfugs dels 173 que en algun moment han estat a Catalunya.

Incursions i detencions

El degoteig d’incursions i detencions és constant. El 2025, aquesta unitat ha detectat a Catalunya 13 fugitius del crim organitzat, la majoria per tràfic de drogues i homicidis. Tres d’ells han sigut arrestats. El 2024, dels 30 identificats, 12 van ser detinguts.

Gil adverteix que en aquestes dades no estan comptabilitzats els detinguts en aeroports o els d’altres unitats i cossos policials. De vegades aquesta unitat rep informació sobre l’arribada d’un nou fugitiu i són localitzats en altres punts de l’Estat com ara Màlaga, refugi habitual, i alerten les autoritats competents.

La pregunta s’imposa: ¿per què trien Catalunya i Barcelona com a refugi? Segons fonts policials, el motiu principal és l’estil de vida i la localització geogràfica. "Els agrada refugiar-se aquí per la bona vida, hi ha molta seguretat i creuen que estaran fora de perill de patir un assassinat", apunta Gil.

Segons el comandament policial, a Catalunya i a la resta d’Espanya hi ha "prou vies de comunicació terrestre, marítimes i aèries que els permeten continuar en contacte amb els familiars i amb els membres de l’organització". Moltes vegades aquests fugitius fan servir Espanya "com a base d’operacions i per blanquejar diners mitjançant l’adquisició de béns". A més, com que es tracta d’un país turístic, "poden passar més desapercebuts" gràcies al trànsit de visitants.

Notícies relacionades

Atles dels extrems climàtics a Catalunya: ¿quines són les zones més càlides, les més seques i les més plujoses dels últims 30 anys?

Consum limitarà els ultraprocessats en tots els centres públics, inclòs biblioteques, universitats o centres esportius

Com en una presó

Per nacionalitats, els fugitius que més es refugien a Catalunya són alemanys, francesos, italians, suecs i, especialment els últims temps, serbis-montenegrins i albanesos. Procedeixen del crim organitzat relacionat amb el tràfic de drogues i el multicrim (homicidis, segrestos, extorsions) i la majoria són homes de 20 a 40 anys. No solen anar armats i si ho fan és per temor de ser assassinats per bandes rivals. Tot i les mesures de seguretat que els envolten, sempre acaben cometent una fallada. "Ser fugitiu no és fàcil. És com viure en una presó", diu el policia.