Onze desplegaments de l’UME i un buit amb el procés

A la Unitat Militar d’Emergències anomenen LIC a l’operació en la qual els seus especialistes s’han implicat a les Terres de l’Ebre. Les sigles al·ludeixen a la més comuna de les seves missions, lluita contra incendi forestal, per la freqüència i intensitat amb què es repeteixen a Espanya. En aquesta ocasió, el sinistre iniciat a Paüls ha atret el tercer desplegament de l’UME a Catalunya per nombre d’efectius i mitjans utilitzats: 240 militars i 68 vehicles repartits pels escarpaments del parc natural dels Ports.

L’UME ha tornat a donar un cop de mà a Catalunya després de dos anys, el 2023 i el 2024, en què no va ser requerida la seva aportació, i al cap de 16 anys en què el període més gran d’absències de la famosa unitat militar coincideix amb els anys del procés. Cap crida el 2015, ni el 2016, ni el 2017, ni el 2018.

Des del 2009, la Unitat Militar d’Emergències ha sigut reclamada 11 vegades per ajudar en catàstrofes a Catalunya. I va ser l’infern desencadenat a les muntanyes de la Jonquera entre el 22 i el 26 de juliol del 2012 l’ocasió del desplegament català més gran dels seus soldats. La Generalitat d’Artur Mas va demanar llavors la intervenció de l’UME, i aquesta va enviar 428 militars i 105 vehicles.

Aquell sinistre de la Junquera va atraure un de cada set membres de la plantilla total de la unitat, i és descrit per un veterà bomber militar amb base a Torrejón com una de "les sortides més demandants" que han atès. L’incendi es va saldar amb més de 13.000 hectàrees cremades, quatre morts en dues onades encadenades de focs i un lloc propi en la història de desastres –provocat aquest per una imprudència en una cuneta– de Catalunya i de la resta d’Espanya.

Una relació diferent

La relació de l’UME amb Catalunya ha sigut diferent de la que té la unitat amb la resta de comunitats assolades per incendis forestals. "No és que hagi regnat la normalitat", comentava, sense amagar la seva perplexitat, l’anterior cap de l’UME, el general Luis Manuel Martínez Meijide, quan sorgia el tema dels quatre anys seguits sense cap crida de la Generalitat.

Va ser sota governs de Carles Puigdemont i Quim Torra, malgrat que en el període del procés es va donar un dels tres pics estadístics d’incendis forestals registrats a Catalunya des de la creació de l’UME, l’octubre del 2005: 136 focs declarats el 2017. No obstant, el mateix període sense crides també coincideix amb una etapa vall quant a hectàrees cremades: menys de cinc-centes aquell any 17.

Hi ha hagut una situació de prevenció a l’UME per aquest incendi català, amb el quarter general, a la base de Torrejón (Madrid), observant, i els BIEM (Batallons d’Intervenció d’Emergències) 4, de Saragossa, i 3, de València, en alerta, fins que van haver d’enviar els seus efectius.

Notícies relacionades

Notes de tall 2025 a Catalunya: Baixen les notes per accedir als estudis d’Educació i Periodisme

Notes de tall 2025 a Tarragona: cercador i llista per carreres

La Generalitat es va bastar sola amb el foc. Una altra cosa van ser les tempestes litorals del novembre del 2018, amb més de 1.500 trucades al sistema català d’emergències i no poca tensió en aquesta estructura.

L’escassa superfície sinistrada del 2017 es va multiplicar per 11 el 2019, quan el Govern de Quim Torra va tornar a activar el mecanisme de petició d’ajuda estatal. L’UME va reaparèixer en territori administrat per un president independentista amb el seu segon desplegament en mida a Catalunya: 275 militars per dia i 89 vehicles entre el 26 i el 29 de juny del 2019, en el sinistre de la Ribera d’Ebre, iniciat al terme de la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).