Cuba, llibertat i sobirania

La necessitat d’un canvi que doni llibertat als cubans i obri el país a relacions normalitzades amb els seus veïns és evident des de fa molts anys. Lluny queden els temps en què la revolució que va alliberar Cuba de la dictadura de Batista era percebuda des del punt de vista de la defensa de la seva sobirania davant els Estats Units. Les barbàries comeses pel règim, i el preu altíssim pagat pels cubans per l’alineament amb la Unió Soviètica, van acabar amb aquesta idea. Els intents dels successors de Castro d’obrir el règim des del punt de vista econòmic, sense atorgar llibertat als cubans, han fracassat. En aquest sentit, la proposta de Díaz-Canel de facilitar inversions de la comunitat cubana establerta als Estats Units arriba tard, quan l’illa es troba en el seu moment de més debilitat i els EUA tenen una presidència disposada a recuperar com sigui el poder i la influència a l’Amèrica Llatina. Els cubans tenen dret a viure en un país lliure, i el que seria desitjable és que aquesta voluntat es fes realitat mitjançant una transició interna, protagonitzada per ells mateixos. No obstant, no sembla que aquest serà el procés que experimenti la transformació d’un règim repressiu i desacreditat, atrinxerat en velles fórmules i interessos.

Aconsellat per Marco Rubio, el president Trump pensa que la conquesta de Cuba –"crec que tindré l’honor de prendre l’illa", va declarar– pot donar-li els rèdits que no li ha donat la incerta guerra de l’Iran. L’esgotament dels cubans, i l’aïllament internacional del règim, és un caldo de cultiu per confondre el seu alliberament amb la tradicional política intervencionista que els Estats Units han desplegat al Carib. Davant d’aquesta perspectiva, només es pot, una vegada més, esperar que els cubans puguin recuperar la seva llibertat sense que sigui a costa de la seva sobirania.