¿Per què triomfa ‘Lux’?

Per als clàssics, som davant d’un simple producte de la indústria de l’entreteniment. "El disc de Rosalía em dona pau", em deia l’altre dia una infermera de l’edat de la cantant. I no és l’única que sent el mateix. Rosalía, com altres artistes, ha sabut connectar amb la seva generació i, tot i que als progres de postal els faci mal, expressa un cert tipus de religiositat que no té res a veure amb els moviments neoconservadors, però tampoc amb l’anticlericalisme passat que vexava un poder que ja han perdut les institucions religioses. El materialisme, sigui d’arrel marxista o d’arrel capitalista, deixa òrfena una dimensió de la condició humana. I no és segur que les institucions religioses, començant per l’Església catòlica, estiguin preparades per acollir aquesta pulsió dels joves d’avui. Hi ha més mística que ideologia, sense arribar a ser mera autoajuda ensucrada. En molts moments recorda el monòleg que li va deixar gravat la seva àvia durant la covid i que la cantant va recollir a Motomami. La gira de Lux arrasarà com el disc, simplement perquè connecta amb el sentir de la seva època en una línia en què podem situar els Serrat o els Estopa d’altres moments. Però ara és el temps de Lux, encara que a alguns els dolgui. Dona pau.