Grapejar avis per robar-los passa aser agressió sexual

Com que no utilitzen violència, se les sol acusar d’un delicte de furt, que està castigat amb una multa d’1 a 3 mesos de presó si el que han sostret no supera els 400 euros o amb una pena de 6 a 18 mesos de presó si l’import és superior a aquesta quantitat. Majoritàriament, les víctimes solen ser homes, segons explica el subinspector Ramon Torner, cap de la Unitat Regional Operativa Polivalent (UROP) dels Mossos d’Esquadra.

El subinspector Torner remarca que aquestes lladres "solen conèixer molt bé el Codi Penal" i saben que aquests furts es castiguen amb penes mínimes, per la qual cosa no solen entrar a la presó.

Algunes mimoses solen aproximar-se a aquests homes amb propostes d’índole sexual i comencen a fer abraçades a més de tocar els braços, l’esquena o el tors perquè es confiïn. D’aquí poden abaixar les mans i tocar els genitals, no de manera lasciva, sinó per despistar i que es confiïn més. Al no tenir el consentiment de la víctima, els Mossos han començat a acusar-les també d’un delicte d’agressió sexual castigat amb una pena d’un a quatre anys de presó. La condemna pot arribar a agreujar-se si la víctima és "especialment vulnerable", com és el cas de la gent gran.

Els Mossos apliquen així la llei del només sí és sí que situa el consentiment al centre, entenent que només existeix quan es manifesta lliurement mitjançant actes clars. La norma elimina la distinció entre abús i agressió sexual, de manera que qualsevol conducta contra la llibertat sexual sense consentiment es considera agressió sexual, sense necessitat d’acreditar violència o intimidació.

L’any passat només a Barcelona els Mossos van tramitar una quinzena de robatoris de mimoses, a qui també van atribuir el delicte d’agressió sexual, ja que les víctimes van declarar que havien patit aquests tocaments sense consentiment. L’aplicació de la llei possibilita que aquestes delinqüents s’enfrontin a delictes més greus que el de furt i que no es deslliurin tan fàcilment de la presó. En aquest sentit, Torner apunta que aquest escenari jurídic pot tenir un efecte "dissuasori" en aquestes delinqüents, que solen tenir com a víctimes persones molt vulnerables com són les persones grans.

A cara descoberta

La policia sol fer constar en els atestats que les lladres s’aprofiten de la fragilitat de les víctimes quan van caminant pel carrer i solen fixar-se en objectes que porten a sobre, com rellotges o joies abans d’abordar-les a cara descoberta perquè es confiïn.

Els Mossos remarquen que es tracta de lladres "molt hàbils" que solen robar sense que la víctima se n’assabenti i desapareixen ràpidament gràcies a la col·laboració d’un còmplice. Solen ser bandes organitzades i itinerants que tenen molta mobilitat per zones poblades de tot Espanya i d’Europa, per la qual cosa aquests robatoris es donen de manera generalitzada i això dificulta les investigacions.

"Solen tenir molts antecedents i rebem trucades que ens indiquen que les han atrapat en una altra ciutat després d’un nou furt pel mateix mètode", explica el subinspector. Els agents tenen identificades la majoria d’aquestes lladres, que solen provenir de clans familiars concrets, tot i que també solen vestir-se de manera semblant i gairebé amb el mateix pentinat per dificultar la seva identificació.

En aquests casos, resulten clau per sustentar les acusacions contra les sospitoses les declaracions de testimonis o les imatges del furt si aquest ha sigut gravat per algun sistema de videovigilància. La víctima, per la seva vulnerabilitat, sol estar molt confosa després de l’assalt.

Tot i que les víctimes principals són homes, les mimoses també assalten dones d’edat avançada abordant-les amb alguna excusa, com que estan embarassades o "es fan passar per la seva doctora". D’aquesta manera les abracen i quan es despisten els prenen alguna joia o el moneder. "Generen molta confiança i poden robar sense que la víctima se n’adoni", indica el subinspector, que afegeix que aquests lladres solen cometre diversos assalts en un mateix dia per assegurar-se un bon botí.

Una de les característiques d’aquests grups de lladres organitzats és la seva alta mobilitat. L’octubre passat una operació de la Policia Nacional va permetre detenir 12 membres d’una banda que va utilitzar el mètode de les mimoses per cometre 41 furts i quatre robatoris amb violència. El botí, bàsicament joies i rellotges, l’enviaven després a Romania.

Zones rurals

Notícies relacionades

Beques per atraure i retenir el talent de joves investigadors

Una de cada dues detencions a BCN d’agressors sexuals es fa in fraganti

La banda, un clan familiar, tenia el seu centre d’operacions en zones rurals, poc habitades, a la Comunitat de Madrid, on llogaven habitatges de seguretat. Des d’allà es distribuïen en parelles, formades per un home i una dona, per tota la geografia espanyola.

Segons la Policia, entre el 2024 i el 2025, la banda va cometre nombrosos robatoris a les províncies de Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Alacant, Granada i Múrcia, sempre amb el mètode de la mimosa. En aquesta operació, la Policia, que va comptar amb l’ajuda de les autoritats romaneses i de l’Europol, va intervenir 26 rellotges de marques de luxe, nombroses joies d’or, més de 22.900 euros, 1.850 lliures i 7.150 leus de moneda romanesa. A més, l’operació va permetre bloquejar 12 immobles i set vehicles valorats en més de 190.000 euros. Els 12 detinguts van ingressar a presó provisional per ordre d’un jutjat de Madrid.