Ara sí que és el final de Ciutadans

Que la seva última llum s’hagi fos a Valladolid és simptomàtic i exemple que aquell projecte, interessadament mal analitzat, era una idea amb recorregut per a l’Espanya de les 17 comunitats i dues ciutats autònomes. Fent història, Cs va passar dels més de quatre milions de vots l’abril del 2019 als poc més d’un milió i mig al novembre del mateix any. Dels 57 diputats abans citats als només 10 amb qui es va quedar abans de difuminar-se.

L’error ja és història, però continua interessant de cara a altres projectes polítics que reben el suport de la ciutadania i amb intencions de tocar govern, que és, en realitat, l’objectiu de qualsevol partit que es presenti a unes eleccions. Albert Rivera va tenir l’oportunitat de governar Espanya sense estar en aquell govern o sí, i va deixar perdre l’oportunitat a favor de convertir-se en la segona força del país, per davant del Partit Popular. L’hi deien les teories demoscòpiques.

El cas de Castella i Lleó és interessant. Dels 138.926 vots el 2015 als 205.195 vots el 2019, que li va suposar 13 procuradors i entrar al Govern de la Junta d’aquell any amb Alfonso Fernández Mañueco, als 54.721 en les eleccions del 2022, amb els quals va aconseguir només un procurador a Valladolid, per acabar amb els 4.320 vots de les eleccions de diumenge passat i la seva desaparició.

Vox i Ciutadans són partits completament oposats, tot i que en algun moment hagin compartit votants. L’elector és lliure de fer el que li vingui de gust i quan així ho interpreti. Li està passant al PSOE. Alguns dels seus seguidors, per la raó que sigui, estan acabant en el partit d’Abascal, segurament a causa més de la repulsa del perfil Pedro Sánchez que d’una altra cosa.

Notícies relacionades

¿Per què triomfa ‘Lux’?

L’honor de prendre Cuba

En aquests moments existeix la idea que res sembla afectar la tendència electoral de Vox. És igual el que digui, el que faci, el que proposi, el que decideixi, que tot està a favor d’aquesta formació. Com si existís una rutina per la qual tot el que els rellisqui juga en positiu. Però el votant no és tonto. Se’l pot enganyar una vegada i fins i tot dues, però en la tercera l’elector és implacable. Per què votar una formació que no serveix de res. És el que va passar a Ciutadans aquell abril del 2019.

Vox està demostrant saber escapolir-se de la seva responsabilitat com a partit amb possibles opcions a entrar en els governs, de moment els autonòmics, i això pot passar-li factura. I va de mesos. A les proves explicades em remeto. Governar és erosionar-se, canviar les estratègies al descobrir que les coses no surten com estava previst. Perquè una cosa és explicar com s’ha de fer alguna cosa i l’altra poder liderar. Aquest és l’error del mal governant. Però abans ha de servir d’alguna cosa. I Vox, de moment, serveix de poc.