El nom del nou papa, en mans de 133 homes

Mort als 88 anys el 21 d’abril passat, el pontificat de Francesc ha durat 12 anys, just a la mitjana dels últims 10 papats i una clara tendència aquest segle. En els extrems hi ha el de Joan Pau I per brevíssim i el de Joan Pau II per extens.

¿Qui pot ser Papa? El Codi de Dret Canònic estableix els següents requisits per ser nomenat papa: ser home, estar batejat, tenir ús de raó, ser catòlic i ser elegible per a l’ordenació episcopal. Si l’elegit no és bisbe, ha de ser ordenat com a tal quan assumeixi el càrrec. Això implica que ha de complir els requisits per ser bisbe –generalment haver sigut sacerdot durant almenys cinc anys i tenir almenys 35 anys–, cosa que redueix el nombre de candidats.

Soldats rasos

Per tant, per convertir-se en pontífex no fa falta ser un cardenal elector, és a dir, un dels caps de l’Església que voten al conclave. No obstant, és cert també que la immensa majoria de papes sempre han format part d’aquest grup. De fet, des de l’any 1378, amb l’elecció d’Urbà VI, tots han sigut cardenals electors. Alguns d’aquests prínceps de l’Església són, en veritat, simples soldats rasos, prelats que entreguen el seu vot al candidat que més s’ajusti a la seva visió del que la institució hauria de ser, o que es guien pels king makers, purpurats que creen tendències d’opinió clau als conclaves. D’altres, en canvi, participen en la cimera com els anomenats papables, això és, candidats amb més possibilitats de convertir-se en el futur màxim cap de l’Església catòlica.

La llista dels papables sol ser molt llarga i, bàsicament, és fruit de les deduccions dels analistes vaticans, una estirp majoritàriament integrada per periodistes –moltíssims d’ells, italians– que segueixen els racons de la informació vaticana gairebé diàriament (i, en algun cas, són pròxims a determinats corrents interns de l’Església). A més, mai ha perdut vigència la famosa dita: Qui entra papa surt cardenal.

Edat i ideologia

Com es pot apreciar en els 10 anteriors pontífexs, l’edat dels candidats influeix en l’elecció. Pocs aposten per un papa cinquantí perquè això implicaria un pontificat molt durador, cosa que tindria de positiu la continuïtat si sortís bo però seria un llarg viacrucis si sortís dolent. També influeix la ideologia, més oberturistes o més conservadors, que en alguns casos es relaciona amb el papa que els ha elegit cardenals.

Un altre factor que se sol posar sobre la taula, ja veurem aquesta vegada, és el territori d’origen dels aspirants. Només el primer papa, Sant Pere, que era de Betsaida (regió de Galilea, avui Israel); Víctor I, nascut al nord de l’Àfrica i el pontificat del qual va durar del 189 al 199 dC i Francesc (Flores, Buenos Aires, Argentina), el primer pontífex americà, procedien de fora d’Europa.

La veu cantant

Notícies relacionades

Un estudi conclou que l’escassetat d’una proteïna causa el càncer de còlon

Igualtat vol evitar el coordinador parental en divorcis amb violència

Amb mig centenar de cardenals electors, Europa és la zona més representada al conclave. Itàlia, amb més d’una quinzena de votants i 217 papes al llarg de la història, destaca sobre la resta. No obstant, en les últimes dècades, i Jorge Bergoglio n’és l’exemple, en el si de l’Església s’ha tingut molt en compte la variable de posar al capdavant persones d’altres latituds davant la pèrdua de fidels a Europa i, alhora, la necessitat de fer gestos a altres territoris per consolidar o augmentar la xifra de creients.

Amb 133 cardenals participant en el conclave, es necessiten per tant 89 vots a favor d’un candidat. En la cimera celebrada el 2013 en la qual es va elegir Francesc van participar 115 electors, per la qual cosa Bergoglio va necessitar almenys 77 paperetes al seu favor. Les va obtenir en la cinquena votació, la que el va convertir en el 266è pontífex de l’Església cristiana.