Catalunya finançarà les escoles per la seva complexitat i no només per la seva mida

En el sistema actual, «com a assignació ordinària de recursos, es dota els centres en funció de com de grans o petits són; tant en assignacions docents com en recursos per fer activitats», deia fa pocs dies a EL PERIÓDICO el sociòleg Miquel Àngel Alegre, responsable de projectes de la Fundació Bofill, que problematitzava que amb el model actual, ara en revisió, «només el 5% del professorat està distribuït en funció de la complexitat dels centres».

«L’objectiu ha de ser com fem les escoles complexes menys complexes», resumeix Bernat Ferrer, promotor del col·lectiu Escoles contra la segregació –signant del Pacte–, que recorda que Catalunya continua tenint 410 escoles segregades, la mateixa xifra que fa vuit anys. El full de ruta del col·lectiu per caminar cap a aquest objectiu passa per recuperar la sisena hora a tota l’escola pública, començant per les escoles de màxima complexitat, tal com està recollit també en el pacte de Govern entre PSC i Comuns.

Escoles en suspens

Mentre aquest nou finançament per fórmula d’equitat en què el Govern ha començat a treballar sigui una realitat, els centres educatius més complexos de Catalunya reben uns diners «extres» principalment per dues vies. D’una banda, amb les anomenades «motxilles escolars» [fons no estructurals vinculats al Pacte contra la Segregació, per la qual cosa no saben quant duraran], que actualment reben els alumnes amb més dificultats socioeconòmiques d’Infantil-3, Infantil-4 i Infantil-5 i dels tres primers cursos de l’ESO. I, per a l’alumnat de tota la primària i de quart d’ESO, compten amb els ara en els llimbs fons dels Plans de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE), finançats per la Unió Europea i la Generalitat.

«Si ens falla el PMOE o es redueixen els diners, no podem subvencionar activitats bàsiques en un centre educatiu, com sortides, colònies, extraescolars i l’acollida del matí, cosa que accentua la bretxa amb els centres les famílies dels quals sí que tenen recursos econòmics», assenyala el director d’un institut escola de màxima complexitat, que subratlla que a dia d'avui, a mitjans de gener, encara no saben la quantitat de diners que acabaran rebent, i hi ha algunes activitats que no podien parar como suggeria el Departament, que a finals d’octubre va advertir a les 752 escoles i instituts catalans d’alta i màxima complexitat beneficiàries d'aquestes ajudes que, «per prudència», no generaran despeses vinculades al PMOE, ja que «hi hauria canvis» (una retallada d’1,7 milions d’ajudes europees, com va avançar aquest diari).

«No podia parar l’acollida matinal, per a la qual ja tenia el personal contractat i és una necessitat per a les famílies, o la despesa dels equips de futbol que ja havien començat a jugar, ni les pagues i senyals de les cases de colònies... Tot això ha seguit cap endavant i, és clar, sabem que cobrarem alguna cosa, però encara no sabem quant ni quan», lamenta disgustat el mateix director.

Activitats penjades

Notícies relacionades

Un mort en l’ensorrament d’un garatge afectat per la dana

L’estació d’Astún prop de la tragèdia al descarrilar el telecadira

La cap d’estudis de l’ESO d’un altre institut escola afectat confirma estar en la mateixa situació. Meitat de gener i han rebut només l’avanç d’una petita part de la partida. Continuen sense saber ni quina serà la quantia total de la subvenció que finalment rebran ni quan ho faran. En el seu cas, explica que tot ho feien amb aquests fons –tallers per a famílies, formació de professorat o activitats de reforç escolar- està aturat a l’espera de rebre nova informació que no saben quan arribarà.

«Segons en quin moment del curs arribi, és possible que alguna de les activitats no pugui arribar a realitzar-se», lamenta la mateixa professora, que afegeix que entén que «hi pugui haver situacions sobrevingudes que sovint no depenen de la mateixa gestió del Departament», però «el que ens costa entendre és la falta d’informació que rebem i la poca comprensió del que això suposa en la planificació i organització diària d’un centre educatiu, i del perjudici que això comporta».