Col·lectius

"De sobte, desapareixes"

La Diputació de Barcelona obre el primer congrés sobre edatisme. La cita busca impulsar polítiques que redueixin la discriminació que pateixen les persones grans per raó de la seva edat, una situació que es calcula que afecta la meitat dels més grans de 65 anys a Espanya.

«Que et donin un paper passats els 50 anys és una lluita», insisteix l’actriu Vicenta Ndongo

"De sobte,  desapareixes"
2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Periodista

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"¿Qui recorda alguna actriu espanyola de més de 60 anys?". Amb aquest dubte, l’actriu Vicenta Ndongo va deixar dimarts gelat l’auditori del primer congrés sobre edatisme, organitzat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Industrial. Junt amb una altra veterana actriu, Mercè Comes, van explicar fins a quin punt s’han sentit excloses en la seva professió a mesura que han anat complint anys. "De sobte, desapareixes; en el cine i a la televisió es treballa pensant que només existeixen dones joves. Que et donin un paper passats els 50 anys és una lluita", va insistir Ndongo.

El congrés busca impulsar polítiques que redueixin la discriminació a les persones d’edat, que es calcula que afecta la meitat dels més grans de 65 anys a Espanya. "És la forma de discriminació més present quantitativament", va assenyalar la presidenta de la diputació, Lluïsa Moret.

El 54% dels més grans de 65 anys a Espanya han sentit que d’altres s’impacientaven o es disgustaven quan feien gestions que els costaven de comprendre. Al 45% els han tractat de manera infantil, per exemple utilitzant la paraula "nen" o "nena". Un 30% ha rebut comentaris que els fa sentir més grans del que són, mentre que gairebé un 20% ha deixat d’apuntar-se a certes activitats per por del que puguin pensar pel fet de ser més grans.

Realitat extensa

Aquestes són algunes de les xifres de la discriminació a la gent gran a Espanya. "L’OMS ja va dir el 2021 que una de cada tres persones havia patit edatisme, i que una de cada dues és edadista. Parlem d’una realitat molt extensa, que aïlla i exclou una part molt important de la societat", va assenyalar Gemma Parera, tècnica assessora de l’àrea de sostenibilitat social, cicle de vida i comunitat de la Diputació de Barcelona.

Notícies relacionades

"Jo he tingut la sort que he fet papers de persones grans tota la meva vida, però si penso en aquelles que han fet papers de joves, de guapes... Ara és horrorós, perquè no poden fer de joves, després s’operen... És una cosa molt delicada", va explicar Comes. Les actrius van explicar com, especialment en el món audiovisual, estan molt sotmeses a un estereotip de bellesa que els fa molt difícil poder treballar a l’envellir. "Es poden fer sèries amb nanos de 19 a 24 anys, però a la que passes dels 50, ja no entres. Mantenen un estereotip perquè els convé", va insistir Ndongo.

Quan sí que aconsegueixen treballar, Comes va assenyalar el tracte que han de rebre. "Ens mereixem respecte, paciència, i que els nostres impediments no siguin una pega per treballar", va dir assenyalant al bastó que utilitza per caminar. "No tenim paciència per tenir la cura, el respecte i la mirada cap a l’experiència i el talent", va remarcar Ndongo, tot i que va afegir que aquesta realitat comença a canviar, especialment per la presència de dones directores i creadores. "¿Per què una dona jove pot fer d’una de més gran, però una de més gran no pot fer d’una jove? ¿Per què als homes sí que se’ls permet però a nosaltres no?", es preguntava Comes.