Teresa Vicente: "Doñana o el delta de l’Ebre han de tenir els seus propis drets. Si no, no se salvaran"

La defensa del mar Menor ha arribat a Europa. ¿Com se sent?

Molt satisfeta. Hem posat de manifest que el moviment pels drets de la natura s’ha fet escoltar a Occident, la part del planeta on més resistència hi havia.

¿A què es refereix?

Europa era reticent a fer aquest salt i reconèixer que la natura és viva i té dret a la conservació i recuperació.

¿Per què?

Es veia com una cosa dels pobles indígenes, que havien aconseguit el reconeixement de la personalitat jurídica del riu Atrato, a Colòmbia, i del Whanganui a Nova Zelanda. Sense caure en el romanticisme al voltant d’aquests pobles, ja que el nostre model els va privar dels seus recursos, ells han sigut els nostres grans mestres.

¿Com van arribar vostès a aquest reconeixement del mar Menor?

A través de la ciència de l’ecologia, que constata que l’ésser humà forma part de l’ecosistema i no pot viure sense ell. A Occident només ens convenç la ciència.

¿Quan va començar la lluita?

La meva a la universitat. M’avorria el Dret i vaig començar a llegir ecologia. Igual que les persones tenen drets, vaig descobrir que la vida també i que l’estat de l’ecosistema té una incidència en l’ésser humà, alhora que la nostra activitat afecta l’ecosistema.

¿I la lluita pel mar Menor?

Quan l’hàbitat va col·lapsar el 2019. La mort massiva de peixos, que sortien de l’aigua perquè es quedaven sense oxigen, em va impactar. Era a la Universitat de Reading (Regne Unit) i em vaig adonar que per reclamar la protecció de la natura davant un jutge ho havia de fer en relació amb els drets dels humans.

¿I què va fer?

Els meus alumnes s’hi van implicar i vam treballar en l’estudi, que després es va ajuntar amb el moviment social, fins que vam aconseguir convertir una llacuna en una persona i tirar endavant la ILP.

¿Ha inspirat moviments similars a Europa?

Sí. Gent en defensa de la Llacuna de Venècia o el riu Sena s’han interessat pel cas per aconseguir que es considerin persones jurídiques aquests ecosistemes aquàtics.

I a Espanya, ¿quins llocs poden seguir els passos del mar Menor?

Zones com Doñana o el delta de l’Ebre. Ha de ser normal que aquests espais tinguin els seus propis drets. Si no, amb l’actual model basat en l’explotació il·limitada dels recursos, no arribarem a temps per salvar-los.

¿Veu viable aconseguir-ho?

Aquest camí iniciat al segle XXI ha de continuar. Atorgar personalitat jurídica als ecosistemes ha de ser tan fàcil com crear una societat anònima o limitada. Un dia, fa segles, vam decidir que podíem explotar i dominar la natura sense límits. Ara toca reconèixer que tenen drets i que els hem vulnerat.

Aquests espais ja estan protegits. ¿Per què necessiten la personalitat jurídica?

El mar Menor també estava protegit. I d’un dia per l’altre va col·lapsar. Durant les últimes dècades hem fet coses bé, però cal fer un pas més: ¿per què no reconeixem el disbarat que les corporacions tinguin drets propis i la natura no?

¿S’ha sentit igual d’escoltada a Múrcia?

A Múrcia m’he sentit recolzada pel moviment social. Després, una vegada aprovada la ILP municipal a Los Alcázares, a l’Assemblea Regional de Múrcia no ens van voler escoltar i ens van silenciar. Però el seu silenci no ens ha aturat.

¿La va sorprendre que hi hagués aquest silenci?

Sí. Em xoca que no facin ús d’un premi Nobel de medi ambient que ha sigut per a una murciana, perquè no crec que n’hi hagi gaires a Múrcia. El Govern de la nació, en canvi, quan em van donar el guardó, sí que em va felicitar, i també una altra gent. Aquí, a Europa, m’han convidat a explicar-ho. Però el Govern autonòmic, no.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

¿Se sent frustrada per això?

No, l’important és la victòria del moviment social.