El 97% dels peixos migratoris estan en perill d’extinció

Es tracta de la primera radiografia global de les espècies migratòries elaborada en el marc del tractat de biodiversitat de les Nacions Unides. El treball analitza 1.189 espècies que cada any es desplacen milers de quilòmetres i creuen continents per alimentar-se o reproduir-se i que, per tant, requereixen mesures de protecció internacional. També s’aporten dades addicionals sobre 3.000 espècies migratòries que de moment no estan incloses en els tractats de cooperació global. Les poblacions d’espècies migratòries s’estan reduint a un ritme alarmant i això està directament relacionat amb l’avanç de la crisi climàtica i l’impacte de l’home. "Les activitats humanes insostenibles estan posant en perill el futur de les espècies migratòries, unes criatures que no només actuen com indicadors del canvi ambiental, sinó que també exerceixen un paper en el manteniment dels ecosistemes del nostre planeta", afirma Inger Andersen, directora executiva del programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Sense temps

"Atesa la situació precària de molts d’aquests animals, no ens podem donar el luxe de demorar-nos i hem de treballar junts per aplicar mesures de conservació internacionals", va dir la portaveu de les Nacions Unides en l’arrencada de la cimera per a la conservació de la vida silvestre de l’Uzbekistan.

En els últims 30 anys, es calcula que almenys 70 espècies migratòries han estat a punt d’extingir-se. És el cas, per exemple, de l’àguila d’estepa, l’aufrany i el camell salvatge o bactrià. O com l’anguila europea, el tauró martell i el mero de Nassau. Per contra, només s’han detectat 14 espècies que hagin millorat el seu estat en les últimes dècades. Entre aquestes destaquen les balenes blaves i geperudes, l’àguila marina de cua blanca i el becplaner de cara negra. En total, es calcula que gairebé la meitat de les espècies migratòries del món estan perdent població. I una de cada cinc està en risc d’extinció. Un dels principals factors que està contribuint al declivi d’aquestes espècies és la pèrdua d’hàbitats per l’activitat humana. L’informe apunta que tres de cada quatre espècies migratòries incloses en els tractats de les Nacions Unides es veuen afectades per la pèrdua, degradació i fragmentació del seu ecosistema. Això es deu, en part, a les activitats agrícoles i, en part, a l’expansió de les infraestructures de transport i energia. També es calcula que el 58% de les àrees clau per a les espècies migratòries suporten "nivells insostenibles de contaminació" causada per l’home. I almenys la meitat d’aquests espais no compten amb un estatus de protecció oficial. L’altra gran amenaça és la sobreexplotació. Set de cada deu espècies estudiades es veuen afectades per "la caça o la pesca insostenible i la captura recreativa o accidental d’animals".

També preocupa molt l’impacte de fenòmens globals com l’escalfament global i l’augment exponencial de la contaminació lluminosa, acústica, química i plàstica en ecosistemes de tot el globus. "Per això necessitem esforços globals per protegir les espècies migratòries", assenyala Amy Fraenkel, secretària executiva de la Convenció sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d’Animals Silvestres (CMS).

"Necessitem incrementar les accions per identificar, protegir, connectar i gestionar eficaçment llocs importants per a les espècies migratòries", reclama el grup de científics que ha liderat aquest treball. La comunitat científica també demana "enfortir i ampliar els esforços" per abordar la "captura il·legal i insostenible" d’espècies migratòries.

Les geperudes, recuperades

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

En el cas contrari tenim les ballenes geperudes. La població d’aquests grans mamífers es va arribar a reduir més d’un 90% per la pesca i va estar a punt d’extingir-se. Però les polítiques de conservació globals han aconseguit allunyar-les de la desaparició. La seva història, expliquen els experts, és una bretxa d’esperança i una font d’inspiració per salvar totes les altres espècies amenaçades.

El 1981, l’espècie va ser classificada en risc extrem d’extinció en la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) i aleshores es van començar a crear plans tant nacionals com internacionals per protegir aquests gegants dels mars. El 1982 es va introduir una moratòria internacional per frenar dràsticament la caça comercial de balenes. Només amb aquesta mesura, més de 80 països van accedir a deixar de capturar i matar aquests animals. A partir del 1996 pràcticament tots els països van deixar de caçar balenes (de fet, tan sols el Japó, Islàndia i Noruega van mantenir aquesta pràctica a les seves aigües territorials).