1,5 milions d’espanyols tenen apnea i no ho saben

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) calcula que a Espanya hi ha uns dos milions o dos milions i mig d’afectats, però només estan diagnosticades i tractades entre 700.000 i 750.000 persones.

"La gent no tractada corre un risc de mort sobtada durant el son", adverteix el metge generalista Raúl Pérez. L’apnea del son no tractada, a més, és un "generador d’accidents laborals i de trànsit". Segons Esteve Teijin, empresa referent en Teràpies Respiratòries Domiciliàries de la qual Pérez és assessor mèdic, només el 25% dels pacients amb apnea del son segueixen tractament.

L’apnea obstructiva del son és un quadro de somnolència excessiva, trastorns cognitius conductuals, problemes cardíacs, respiratoris, metabòlics i fins i tot inflamatoris que es produeixen, com explica el doctor Pérez, com a conseqüència d’"episodis repetits d’obstrucció de la via aèria superior" del pacient durant el son.

Bloqueig respiratori

Segons la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), a Espanya s’administren un milió de teràpies domiciliàries, amb un increment anual del 12%. El 66% dels tractaments respiratoris domiciliaris es destinen a pacients amb apnea obstructiva del son (AOS). A més de l’apnea obstructiva del son, que es desencadena quan les vies respiratòries superiors es bloquegen i no deixen passar l’aire, hi ha un altre tipus d’apnea: l’apnea central del son, que es produeix quan el cervell no envia els senyals necessaris per respirar.

No obstant, la més comuna és l’apnea obstructiva del son, que es pot manifestar de diferents maneres. ¿Quines patologies causa? A més dels símptomes descrits, l’apnea del son causa patologies a llarg termini, principalment cerebrovasculars (com ictus), però també cardiopaties isquèmiques, tromboembòlia pulmonar, hipertensió pulmonar o insuficiència cardíaca.

Però no només això: l’apnea pot causar càncer. "Hi ha diversos estudis que demostren una associació entre l’apnea obstructiva del son i la incidència del càncer. I aquesta incidència és més gran en gent jove", assenyala Pérez. A més, l’apnea del son també causa neurodegeneració i depressió.

L’apnea del son afecta el doble d’homes que dones. La mitjana d’edat del pacient és d’entre 65 i 70 anys. Però hi ha factors de risc que porten a patir-la, com l’obesitat, el tabaquisme o la ingesta de determinats fàrmacs o tòxics.

L’estructura fisiològica

No obstant, com explica la fisioterapeuta Marta Rivas, si abans el perfil del pacient era un home fumador i bevedor, cada vegada hi ha més persones amb estructures fisiològiques que faciliten l’aparició d’aquesta síndrome. "Persones amb la mandíbula cap enrere o amb les amígdales molt grans, amb menys pas d’aire, poden patir apnea del son. Ens trobem fins i tot nens, amb les amígdales molt grans, amb aquesta síndrome. Operant-los es pot solucionar", assegura Rivas.

Roncs i respiració entretallada a la nit així com una excessiva somnolència diürna és el que sol cridar més l’atenció als pacients amb apnea del son (i als seus familiars) que decideixen consultar al metge. No obstant, per diagnosticar la malaltia es realitzen poligrafies cardiorespiratòries o polisomnografies.

Segons Pérez, les administracions públiques no destinen prou recursos a detectar aquesta malaltia. "No es fan prou proves. Les llistes d’espera per a tots els hospitals d’Espanya són immenses", assenyala Pérez. A Catalunya, hi ha una mitjana de 110 dies d’espera per accedir a una polisomnografia, segons les últimes dades del Servei Català de la Salut (CatSalut), que daten del novembre passat. Les poligrafies cardiorespiratòries no apareixen en les llistes d’espera públiques del CatSalut.

La màquina de pressió positiva continuada de la via aèria (coneguda com a CPAP) és el tractament més eficaç per tractar l’apnea del son. Segons el doctor Pérez, els pacients tractats amb aquesta màquina mentre dormen experimenten una millora en la qualitat de vida en el 80% o 90% dels casos.

"Tota la simptomatologia que descrivien abans es minimitza i s’elimina gairebé del tot", explica el metge. Li dona la raó Inocencio Gallego, que ara s’aixeca descansat i sense la boca seca, com li passava abans de posar-se en tractament. "També m’aixecava moltes vegades per anar al lavabo i ara, a tot estirar, només una vegada". La màquina és "una més de la família". "No se m’oblida mai", assegura.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

L’equip de la màquina CPAP es connecta a una mascareta, a un tub i a un humidificador. Els fisioterapeutes són els que ensenyen els pacients a posar-se la mascareta. "Nosaltres entrem en acció quan ens entra una prescripció del CatSalut per part d’un pneumòleg", assenyala Rivas.

"Al principi dormir amb una CPAP és tot un món perquè els entra aire continu. Has d’educar el cos perquè s’adapti", afegeix. Així, hi ha gent que acaba deixant el tractament, sobretot les persones amb menys simptomatologia o a qui se’ls ha prescrit per un problema cardíac (i no per apnea del son) i no veuen "la diferència". "La majoria de pacients amb apnea del son veuen ràpidament la diferència i no volen deixar la màquina".